El jutge Bermúdez empresona set dels onze anarquistes detinguts

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha enviat a presó set de les 11 persones detingudes dimarts passat per vinculació a un grup de caràcter anarquista, al qual s'atribueix la col·locació de diversos atemptats amb artefactes explosius. Per als quatre arrestats més en l'operació policial duta a terme pels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, el magistrat ha decretat mesures cautelars, que consisteixen a presentar-se setmanalment al jutjat més proper al seu domicili. Als imputats se'ls acusa de constituir, promoure, dirigir i pertànyer a una organització terrorista” en relació amb tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i delictes de danys i estralls amb finalitat terrorista.

El magistrat afirma que “de la investigació dels grups anarquistes coordinats s'extreu que els seus membres podrien ser presumptes autors de diversos atemptats amb artefactes explosius de fabricació artesanal en tot el territori nacional”.

El magistrat afirma que en l'operació contra els Grups Anarquistes Coordinats (GAC) s'ha intervingut documentació, com butlletins interns de l'organització amb actes de reunions i material tàctic. Els membres del GAC, segons Bermúdez, es comuniquen i es coordinen de manera reservada a través de servidors informàtics segurs i també mitjançant la pràctica de no enviar correus electrònics sinó deixar-los com a esborranys i compartir les claus d'accés als comptes.

Bermúdez cita un informe policial en què es detallen "desenes d'indicis, tant de la unitat ideològica com de l'estratègica, per desestabilitzar l'Estat i alterar greument la pau pública". Aquests indicis avalen, segons el magistrat, la hipòtesi que el GAC "és un punt de trobada de grups violents amb finalitats terroristes que individualment considerats i sense la coordinació deguda no podria aconseguir l'objectiu final" de la lluita revolucionària contra l'Estat.

"Aquests grups actuen sempre violentament, llancen bengales i petards, cremen contenidors, fan malbé el mobiliari urbà i la propietat particular, provoquen greus enfrontaments amb la policia i agredeixen tot aquell que els planti cara", afirma Bermúdez. Aquestes actuacions, sosté el magistrat, "impossibiliten la convivència normal dels ciutadans, als quals atemoreixen alterant greument la pau pública, cosa que defineix les seves accions com que tenen finalitat terrorista", segons el Codi Penal.

El jutge Bermúdez sosté que en el cas concret d'un dels arrestats, el nom dels quals no facilita, s'han trobat "tres propostes sobre el vessament de sang, l'ocupació de la força i l'expansió de la subversió i la revolta", i al seu domicili a Madrid s'ha trobat un arxiu "amb un esquema de com funciona un paquet bomba", així com matxets, punys americans, navalles de doble tall, boles de golf i bengales de vaixell.

En l'operació Pandora van ser detingudes set dones i quatre homes d'entre 31 i 36 anys i de nacionalitats espanyola, uruguaiana, italiana i austríaca. El dispositiu policial, centrat al centre okupa Kasa de la Muntanya, al barri barceloní de Gràcia, va desplegar més de 450 agents antidisturbis, que van fer fins a 13 escorcolls domiciliaris, 11 dels quals a Barcelona, un a Sabadell i un a Manresa. També van escorcollar diversos ateneus llibertaris de la capital catalana, concretament els del barri de Sant Andreu i el del Poble Sec. La Guàrdia Civil també va dur a terme un altre escorcoll amb un detingut a Madrid. Entre els arrestats hi ha un bomber de l'Ajuntament de Barcelona.

Les declaracions dels detinguts van començar entorn de les 17 hores i es van desenvolupar amb rapidesa, ja que la immensa majoria es va negar a contestar a les preguntes de les parts. Només algun va acceptar contestar a les preguntes del seu advocat.

Els investigadors relacionen els detinguts amb diversos atemptats perpetrats els anys 2012 i 2013, especialment amb la col·locació d'explosius en caixers automàtics de sucursals de bancs italians. També s'atribueix a la mateixa organització, sota el nom Comando Insurreccional Mateo Morral, la col·locació d'un explosiu a la catedral madrilenya de l'Almudena, el 7 de febrer del 2013. A aquest grup se'l vincula també amb la bomba que va explotar a la basílica del Pilar a Saragossa. Les dues bombes eren de fabricació casolana i en cap dels dos casos hi va haver ferits. Fonts properes al cas apunten que el grup pretenia, a més de certa publicitat, causar el terror entre els feligresos en tots dos temples.

La policia va detenir a Barcelona a mitjan novembre del 2013 dos ciutadans xilens acusats de ser els autors materials de la col·locació de la bomba al Pilar i una col·laboradora italiana. Els dos arrestats eren Mónica Andrea Caballero Sepúlveda, Moniquita, i Francisco Javier Solar Domínguez, Cariñoso, tots dos, naturals de Santiago de Xile. La presumpta col·laboradora és Valeria Giacomon, de Trento. Les informacions obtingudes després d'aquelles detencions van ser la llavor que va desembocar en l'operació dirigida dimarts a Barcelona pel jutge Gómez Bermúdez.

Els Mossos d'Esquadra van escorcollar durant més de 13 hores l'històric edifici del moviment okupa Kasa de la Muntanya. No es va efectuar cap detenció al seu interior, però els Mossos van evitar que els residents en l'immoble okupat fessin cap trucada mentre escorcollaven els tres pisos de l'edifici. A l'interior dormia una vintena de persones, entre les quals, tres nenes de 5 i 6 anys. Durant l'operació es van requisar diversos telèfons mòbils, ordinadors i material informàtic.