Un refugiat iranià radical, condemnat per amenaces a familiars de soldats

El segrestador que ha mantingut captives durant hores una desena de persones en una cafeteria en ple centre financer de Sydney no era un estrany per a la policia i la justícia australianes. Man Haron Monis, un refugiat iranià radical d'uns 50 anys, va ser condemnat el 2012 per enviar cartes amenaçadores i ofensives contra els familiars de vuit soldats australians morts a l'Afganistan, segons informa Reuters citant mitjans locals. El captor, que va obligar els ostatges a mostrar una bandera amb el lema "No hi ha cap més Déu que Al·là, i Mahoma és el seu profeta”, va ser acusat, a més, d'agressió sexual i de l'assassinat, com a còmplice, de la seva exdona. Qui va ser el seu advocat explica el seu integrisme: "La seva ideologia és tan forta i poderosa que torba el seu sentit comú i la seva objectivitat", va declarar a la cadena local ABC. La policia va confirmar que l'atac va ser obra d'un llop solitari: Monis, que va morir quan era traslladat a l'hospital després de l'operació policial, va actuar sol.

El refugiat s'autodescrivia com a clergue, segons explica el diari Sydney Morning Herald, i com a "remeier espiritual", i era conegut també com a xeic Haron i Mohammad Hassan Manteghi. Va néixer a l'Iran i va arribar a Austràlia el 1996; ara vivia a Bexley North, al sud de Sydney. A la seva pàgina web [sheikhharon.com, segons informa el diari australià, encara que l'accés dóna error ara] s'ha comparat amb el fundador de Wikileaks, Julian Assange, en assegurar que els últims càrrecs que se li imputen per agressió sexual tenen "motius polítics". Al lloc web s'hi poden veure també, segons Reuters, imatges de nens que identifica com a víctimes de bombardejos australians i nord-americans.

El captor va intentar divendres passat que un tribunal li retirés els càrrecs per l'enviament d'aquestes missives, però no ho va aconseguir. Monis va ser condemnat a 300 hores de serveis comunitaris i li van imposar una fiança de dos anys de "bona conducta" per l'enviament de cartes ofensives amb l'ajuda de la seva nòvia, Amirah Droudis. Les cartes anaven dirigides a les famílies del soldat Luke Worsley i del cap Jason Marks, morts a l'Afganistan el 2007 i 2008. L'autodenominat clergue també va enviar el 2009 una carta a la família de Craig Senger, un alt càrrec que va morir en un atemptat amb bomba a l'hotel Marriot de Jakarta el 2007.

En la seva defensa de les missives, Monis va argumentar que eren la seva pròpia versió d'una "targeta de condolences" i que només volia persuadir les famílies perquè rebutgessin el desplegament militar d'Austràlia a l'Afganistan. Durant el procés judicial que el va condemnar per les cartes, va declarar als periodistes: "Aquest bolígraf és el meu déu. I aquestes paraules són les meves bales. Lluito amb aquestes armes contra l'opressió, per promoure la pau".

Al seu web, Monis es descriu com un antic "rafidi (infidel)". "Però ja no ho sóc. Ara sóc un musulmà", assenyala, i alhora adverteix que no aturarà la seva "activitat política contra l'opressió". "Com que el Govern australià no pot tolerar l'activitat del xeic Haron, està intentant desprestigiar la seva imatge amb aquestes acusacions falses i també posar pressió sobre ell perquè deixi les seves activitats i es mantingui en silenci però, si Déu vol, Man Haron Monis no aturarà la seva activitat política contra l'opressió", va escriure. Molt actiu a la xarxa, la seva pàgina a Facebook, segons la capçalera australiana, ha estat tancada aquest dilluns després d'haver aconseguit 14.725 likes.

En l'actualitat estava en llibertat sota fiança per dos casos més diferents. El novembre del 2013 va ser acusat com a còmplice en l'assassinat de la seva exdona Noleen Hayson Pal, que va ser apunyalada i cremada viva en un bloc d'apartaments.

Al cap d'uns mesos, l'abril del 2014, va ser acusat d'agressió sexual a una dona a Sydney el 2012. La notícia de la seva detenció per aquesta agressió durant la seva etapa com a "remeier espiritual", fa una dècada, va portar més víctimes a denunciar el tracte que havien rebut, per la qual cosa a l'octubre se li van imputar 40 acusacions més per aquest cas.

Manny Conditsis, el seu advocat en la causa per l'assassinat de la seva exdona, havia apuntat que era un home solitari. El lletrat, que assegura que el refugiat va patir maltractaments en la seva etapa a la presó, creu que el segrest ha estat l'acte desesperat d'algú que té molt difícil escapar dels seus greus problemes: "Sabent que estava en llibertat sota fiança per delictes molt greus, sabent les coses terribles que li van passar mentre va estar a la presó, crec que potser va pensar que no hi tenia res a perdre".