Una dona holandesa rescata la seva filla al bressol del califat

“Jo li preguntava, en veure-la al menjador de casa vestida amb un nicab negre (vel musulmà que deixa només els ulls al descobert): ‘Però, filla, què fas?’ Ella, que toca el piano i ha estat sempre molt sociable, em deia que havia d'entendre-ho. Que ell, un gihadista amb el qual parlava per Internet, lluitava pels nens i les dones de Síria”. La Monique és la mare d'aquest relat. Una holandesa de Maastricht, la part catòlica del sud del país, que ha assistit impotent al procés de radicalització de la seva filla. Ella és l'Aixa, una adolescent de 19 anys, “rossa i d'ulls blaus”, com subratlla la seva progenitora, que ha passat a dir-se així després de la seva conversió a l'islam. L'home al·ludit és Omar Jilmaz, un antic soldat holandès d'origen turc que lluita des del 2012 contra el règim sirià de Baixar al-Assad. Una lluita per la qual, segons diu, només hi ha una solució: “La llei islàmica, que acabarà amb la hipocresia occidental”.

La Monique ni tan sols no ha volgut donar el seu cognom, però ha explicat el seu drama a la televisió holandesa. “De vegades cal actuar per aconseguir el que consideres just”, ha dit la mare, que ha viatjat a Síria dues vegades per rescatar la seva filla, casada i separada de Jilmaz. El passat octubre, la Monique no va passar de la frontera turca. Fa uns dies, coberta amb un burca i després de citar-se amb la seva filla, va aconseguir arribar a Raqa (controlada per l'autodenominat Estat Islàmic) i treure-la d'allà. Ara espera a Turquia un passaport perquè pugui tornar a casa. El seu advocat confia que el Ministeri d'Exteriors hi intervingui amb èxit.

L'Aixa parlava amb el gihadista des del seu dormitori a Maastricht i va acabar enamorant-se'n. Jilmaz va voler formar part de les forces especials de l'exèrcit holandès, però el van rebutjar. Poc després, es va deixar una barba llarga i va emergir a Síria, on es presenta com un lluitador per la llibertat del poble oprimit. Porta, a més, una mena de diari a Twitter, i com que parla un bon anglès, s'ha deixat filmar per diverses cadenes internacionals de televisió. “Per a l'Aixa era Robin Hood”, va dir la Monique davant les càmeres holandeses, amb gran enteresa. Quan va avisar les autoritats de l'escapada que planejava la jove, li va ser retirat el passaport. La mesura no va funcionar. A Holanda està prohibit moure's sense un document d'identitat en regla a partir dels 14 anys, i la van retornar. Malgrat els advertiments materns que reincidiria, l'Aixa va marxar.

Jilmaz s'ha apressat a explicar que la seva “exesposa és ara a Turquia”. Que no li ha fet mal. Un aclariment que abunda en la imatge heroica que vol donar. El seu mestratge utilitzant Internet demostra, a més, els perills “d'acabar glorificant la violència a còpia de parlar-ne bé”, ha dit Ewdin Bakker, expert holandès en terrorisme.

Segons el coordinador nacional holandès per la lluita antiterrorista, el cas de l'Aixa mostra el progressiu augment del nombre de dones europees que s'afegeixen a la gihad. A Síria hi ha almenys una vintena de musulmanes holandeses que han contret matrimoni sense el permís dels seus pares. “Un cop casades, s'ocupen del marit i es queden de seguida embarassades. La seva lluita és la petita gihad, que es fa amb el cor, i no amb les armes”, en paraules de la policia de la ciutat de Gouda, d'on han sortit cinc noies. El 2013, no obstant això, el Ministeri d'Interior de Tunísia va advertir que moltes de les joves "acabaven satisfent a Síria les necessitats sexuals de desenes d'homes". Per als pares que queden enrere, és un aclaparant viatge cap a la prostitució més violenta que les marcarà per sempre.