França regala un Tour als seus ‘enfants’

Thibaut Pinot, Romain Bardet i Warren Barguil són joves, són el futur, ciclistes nascuts als 90, i apareixien riallers i compromesos al Palau de Congressos de París, un París de pluja grisa i de tardor suau, un París com el París que s'estima, quan Christian Prudhomme, el cap del Tour, va anunciar el recorregut de l'edició del 2015, un regal per a la seva imaginació. Al costat dels joves, com la gallina mare que ja sap què significa una victòria en la cursa que tothom vol guanyar, el campió del 2014, el sicilià Vincenzo Nibali.

No hi eren --i van disculpar la seva absència (un, el noi de Pinto, s'operava just el mateix dia d'un molest bony de greix enquistat en una cama; l'altre, el britànic, tenia reunió d'equip)-- els campions d'abans, corredors com Alberto Contador i Chris Froome, que no van poder arribar a París amb bicicleta al juliol i que, un any més tard, un any més vells, hauran de lluitar contra els joves per recuperar el terreny perdut. Tampoc hi era, perquè hauria d'haver viatjat des de Colòmbia, Nairo Quintana, el més madur dels joves, el guanyador de l'últim Giro i el segon del Tour del 2013, que pot oficiar com a líder de la generació que puja.

I després de les absències, un sospir de malenconia. Les seves opinions, les dels que no van ser-hi, arribaran als diaris en forma de comunicats elaborats pels seus caps de premsa, i l'acte de presentació, la presa del Palau de Porte Maillot pel batalló ciclista, deixarà de ser el que sempre havia estat, una espècie de cerimònia de pesada dels boxadors abans del combat, que permetia el desafiament directe, que ja despertava a la tardor la imaginació de l'aficionat ansiós per l'arribada de l'estiu, tan lluny encara.

Hi haurà sis arribades i mitja en alt entre Pirineus, Cevenes i Alps

Per a tots ells, a tots ells, per a vosaltres, joves, que deia Carlos Tena, Prudhomme, ha regalat una carrera que el 2015 s'assembla més a una Vuelta que no pas a un Tour: pendents multiplicats la primera setmana; immersió a la muntanya, Pirineus, Cevenes, Alps, la segona i la tercera. Però la contrarellotge, l'especialitat que històricament, des de Bobet i Anquetil i Hinault i Indurain i Armstrong, separava el gra de la palla al Tour... què passa amb la contrarellotge? La contrarellotge el 2015 serà l'ombra del que era. Els joves Pinot, Bardet, Barguil, els que 30 anys després de l'últim triomf francès, del cinquè Tour d'Hinault, tenen l'obligació de retornar la corona a França, no estimen la contrarellotge plana. De fet, només hauran de patir-la poc menys de 14 quilòmetres el primer dia, el dissabte 4 de juliol a Utrecht, Holanda, al costat de la casa Schröder i els colors i les formes de geometria pura de Rietveld; i vuit dies més tard, el diumenge 13 de juliol en un racó de Bretanya anomenat Plumelec --no gaire lluny d'on devia haver-hi el poblet ideal dels irreductibles gals--, hi sumaran 28 quilòmetres més, però en forma de contrarellotge per equips. La resta, excepte els 13,3 quilòmetres de llambordes en la quarta etapa entre Seraing i Cambrai (la mateixa distància que al Tour 2014), són muntanyes.

“Serà un Tour per a escaladors agressius, per a ciclistes que no tinguin por d'atacar”, va anunciar Thierry Gouvenou, l'exciclista que substitueix el jubilat Jean François Pescheux com a segon del Tour. Serà un Tour per a Contador, podria llegir-se entre línies, si no fos perquè l'espanyol, el guanyador de l'última Vuelta, arribarà al Tour castigat per una campanya italiana al maig en què intentarà guanyar oficialment el seu segon Giro. Serà un Tour per als francesos, per als seus joves, podria entendre's, si es poguessin llegir els desitjos en les mirades, per als que el Tour passat van fregar el podi impotents davant Nibali. I per a Quintana, que tornarà després d'un any d'absència.

Serà un Tour per a escaladors agressius, per a ciclistes que no tinguin por d'atacar”, diu Gouvenou

Serà un Tour que buscarà espectacle i audiència més enllà dels paisatges, i de records gairebé arqueològics, ja que la seva història és tan llarga que a tots els llocs per on passarà, a tots els seus camps de batalla, es podrà recordar un antic fet d'armes, una gesta, una derrota.

Després de travessar com un llamp Holanda i els seus vents (cal recordar que el 1954 el Tour va començar per primera vegada fora de les fronteres franceses, precisament des d'Amsterdam), Bèlgica, Normandia i Bretanya i després de conèixer a l'estil Tour el mur d'Huy tan dur de la Fletxa Valona i tornar al mur de Bretanya, en què el retirat Cadel Evans va començar a guanyar el Tour del 2011, hi haurà sis arribades i mitja en alt entre Pirineus, Cevenes i Alps. Arette-La Pierre Saint Martin, a la frontera navarresa sobre les terres de la venta de Juan Pito a Belagua i després del terrible Soudet, i l'habitual Plateau de Beille, tan estimat per Contador, són els exigents finals pirinencs, als quals cal afegir el pendent que porta a Cauterets, el poble que va descobrir per a tots els espanyols el basc Jesús Loroño el 1953, i que el va descobrir al món com a rei de la muntanya 20 anys després de Vicente Trueba.

Després de passar pel que s'ha batejat com la pujada Jalabert a l'aeròdrom de Mende, on Purito es va convertir en enemic intractable de Contador el 2010, els Alps esperen amb un viatge nostàlgic 40 anys més tard: després de descendir el gegant Alòs, on Eddy Merckx va llançar el seu atac per conquerir el que hauria de ser el seu sisè Tour i el cotxe del Bianchi de Gimondi guiat per Giancarlo Ferretti va caure per un barranc, els corredors acabaran al cim de Pra-Loup, l'estació d'esquí d'Alta Provença, on Merckx va patir el pitjor defalliment de la seva vida al Tour, del qual es va aprofitar Bernard Thévenet, que va guanyar allà el seu primer Tour el 1975.

Després de passar pel Glandon dues vegades, i per la Toussuire --on Floyd Landis va ser capaç d'augmentar el seu nivell de testosterona amb els gots de Jack Daniel’s que va beure's per matar la depressió del seu defalliment--, el dissabte 25 de juliol, la vigília de l'arribada a París, el Tour viurà el seu dia més turístic i comercial amb l'arribada a l'Alpe d’Huez, els focs artificials que acompanyaran el guanyador, eixordadors, fins al seu passeig pels Camps Elisis el diumenge 26 de juliol.