Brots de violència contra els manifestants prodemocràcia
Els estudiants cancel·len el diàleg amb el Govern local
El moviment prodemocràcia a Hong Kong afronta la primera prova seriosa després del començament de la campanya de desobediència civil fa sis dies. Han sorgit els primers incidents de violència i el mínim pont que s'havia estès entre el Govern i els grups d'estudiants sembla trencat: els joves han decidit finalment no anar a la reunió proposada per l'Executiu. La raó, els atacs de grups favorables al sistema actual contra els participants de la manifestació més aïllada, la de Mong Kok, un barri comercial de classe mitjana-baixa a la península de Kowloon –més propera a la Xina continental–. Els promotors de les protestes prodemocràcia acusen el Govern d'estar darrere d'aquests atacs i de no fer prou per protegir els manifestants pacífics.
La zona de protestes de Mong Kok, la més allunyada geogràficament de les principals protestes al centre de Hong Kong, i la de caràcter més assembleari, avui havia perdut completament el caràcter festiu que l'havia caracteritzat durant els últims dies. Sota els rètols de neó en vermell i verd que pengen dels gratacels per anunciar restaurants cantoneses o farmàcies de medicina tradicional, els sacs de terra que havien demarcat la zona controlada pels manifestants des de diumenge, quan va començar la campanya de desobediència civil, apareixien trencats. La sorra que havien contingut apareixia escampada pel terra, barrejada amb desenes de llaços grocs –que denoten el suport a aquest moviment– trepitjats. Alguns estudiants van quedar ferits, segons publica el diari South China Morning Post.
Un cordó policial envoltava la zona. En aquesta ocasió, per protegir les desenes de manifestants dels grups oposats a la campanya prodemocràcia, que en solitari o en grup, vestits la majoria amb samarretes o llaços blaus –el color dels grups defensors de la Xina– intentaven desmantellar les barreres que demarcaven la zona de protesta o llançar ampolles d'aigua o deixalles contra els concentrats. D'altres es limitaven a llançar insults en actitud reptadora. “Sou uns perdedors, uns malcriats! Que us donin!”, cridava un home malcarat en camisa de quadres i llaç blau, movent un paraigua, mentre la multitud de simpatitzants del moviment l'envoltava sense tocar-lo. Finalment la policia el va portar fora de l'àrea.
No és clar si aquests grups actuen pel seu compte o han estat enviats per algú. Benny Tai, el cofundador del moviment Occupy Central, organitzador de la campanya, ha acusat les tríades mafioses de ser-hi darrere.
Cops keep onlookers away from clashes in mong kok #occupyHK pic.twitter.com/owCuMLVwxL
— Julie Makinen (@Julie_Makinen) October 3, 2014
En un comunicat, la Federació d'Estudiants ha acusat el Govern de permetre que “grups criminals” facin servir la violència. “El Govern i la policia, en permetre a la màfia i els ‘grups patriòtics’ atacar els manifestants pacífics, han tallat la via del diàleg. S'han de responsabilitzar de les conseqüències”, assenyala.
Per la seva banda, el cap de l'Executiu autònom, Leung Chun-Ying, instava els manifestants a abandonar Mong Kok. “La gent hauria d'estar tranquil·la i no fer servir la violència sense importar de quina banda estiguin pel que fa a Occupy Central”. “Hi ha molta gent jove, alguns estudiants vestits d'uniforme. Els demano que marxin immediatament, no vull veure que cap ciutadà resulta ferit”. En una roda de premsa, assegurava que la Policia ha pres les mesures necessàries per resoldre els disturbis a Mong Kok
L'espectre de la violència és un dels malsons dels organitzadors del moviment. Tant la possibilitat de ser desallotjats a la força per la policia –una possibilitat que ara com ara es preveu remota– com que algun grup de manifestants pugui descontrolar-se i actuar pel seu compte, cosa no del tot descartable, vist que el moviment prodemocràcia té caràcter orgànic, sense una estructura de comandament ni un lideratge definit.
“És un moviment que ha sorgit pràcticament per si mateix, els seus membres no són integrants de cap partit polític ni de cap organització com a tal. És una convocatòria que ha deslligat el poder del poble, que no es pot controlar, cosa que comporta molta incertesa, com es comportarà la gent”, diu el professor de la Universitat Xina de Hong Kong Victor Choy.
Els disturbis a Mong Kok sembla que han insuflat nous ànims als manifestants, que havien disminuït notablement des que Leung –després d'anunciar que no pensava dimitir, com li reclama el moviment prodemocràcia– va oferir dijous a la nit obrir un diàleg entre el seu número dos, Carrie Lam, i els estudiants. Aquesta nit molts es dirigien cap a Mong Kok, el nou epicentre de la causa.
Una part dels manifestants havia acollit amb desgrat la decisió dels dirigents estudiantils d'acceptar el diàleg. “Suposadament això no té lideratge, llavors quin dret tenen ells de dir-nos què hem de fer?”, declarava Chow, un universitari de 18 anys.
Una reunió amb poques expectatives
Minuts abans que expirés el termini interposat pels manifestants, el governador de Hong Kong, Leung Chun-Ying, va anunciar una oferta de diàleg amb els líders de les protestes en un gest per atendre les seves demandes. Leung, no obstant això, es va apressar a avançar que no dimitirà i que no modificarà la llei electoral, els dos objectius dels assistents a les concentracions de l'última setmana.
La reunió –que podria tenir lloc a partir de dissabte, segons va avançar ahir aquest diari– no serà amb ell directament, sinó amb el seu “número dos”, Carrie Lam. Els estudiants no podran imposar condicions prèvies. I no es podrà tocar la reforma electoral que ha proposat Pequín per al territori autònom, l'origen de les protestes ciutadanes.
Els promotors de les protestes han acceptat l'oferta, encara que amb cautela. I han subratllat que la trobada haurà de ser pública.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.