L'Eurocambra endureix la pressió sobre Cañete per conflictes d'interès

El passat és un país estranger; fins i tot el passat més proper. Però el passat polític, professional, declaratiu i sobretot empresarial de Miguel Arias Cañete, el candidat espanyol a la cartera d'Acció Climàtica i Energia, ha sobrevolat aquest dimecres la seva audiència davant l'Eurocambra, que va endurir la seva pressió pels múltiples conflictes d'interès de l'exministre del Govern de Rajoy. Cañete va vendre a mitjan setembre la seva participació en dues petites empreses del sector petrolier, Dúcar i Petrologis, per les quals s'ha embutxacat 437.000 euros. Ni la seva dona ni el seu fill figuren ja en els consells d'administració d'aquestes empreses. Però els eurodiputats de diversos partits han carregat una vegada i una altra per aquest costat, bàsicament per la destacada presència del seu cunyat, Miguel Domecq, en aquestes dues companyies. Repetidament, Arias Cañete ha evitat respondre sobre aquest aspecte concret i ha deixat dubtes a l'aire.

“Ni la meva dona ni el meu fill ni jo no tenim cap vincle amb aquestes empreses”, ha afirmat a l'Eurocambra, malgrat que Equo, partit adscrit als Verds, assegura que "familiars directes" de l'exministre, encapçalats pel citat Domecq, controlen més del 70% de totes dues companyies. "No hi ha conflicte d'interessos: el mateix dia que vaig saber que podia ser comissari d'Energia vaig donar ordre de vendre les meves participacions. He anat més enllà del que exigeix la normativa", ha resolt. Però en una intervenció posterior ha agregat: "En tot cas, si hi hagués algun conflicte d'interès, s'aplicaria el reglament de la Comissió".

En els últims 15 anys, desenes de polítics han passat per la prova de foc del Parlament per convertir-se en comissaris. El de Cañete no va ser l'examen més senzill: els eurodiputats han carregat amb duresa per diversos costats. Pels seus interessos empresarials relacionats amb la seva cartera. Però també per la rectificació d'última hora de la seva declaració d'interessos davant l'Eurocambra, per incloure retribucions del PP. Per les polítiques del Govern de Rajoy, que ha reduït les ajudes a les energies renovables, i el seu contrast amb els objectius europeus (“la meva principal prioritat és que Europa lideri el sector de renovables”, ha subratllat Cañete). Pel seu suport a la fracturació hidràulica mentre va estar a l'Executiu espanyol. I fins i tot per les seves polèmiques declaracions sexistes en la campanya europea (debatre amb una dona és “molt complicat” perquè “si es fa un abús de superioritat intel·lectual, sembla que ets un masclista i estàs acorralant una dona indefensa”). El candidat s'ha disculpat en diverses ocasions al començament del seu discurs per aquestes afirmacions. “Ho sento”, va concloure.

Cañete ha aguantat el tipus. Ha parlat en espanyol, en anglès i en francès. Ha presentat les línies mestres de la seva política: renovables, però també activisme contra el canvi climàtic i, sobretot, la necessitat de reduir la dependència energètica amb Rússia. Tot això, malgrat tot, ha quedat en segon pla. La meitat de les preguntes han estat variacions sobre el mateix tema: “Vostè ha insultat les dones, ha venut precipitadament accions d'empreses que suposaven un clar conflicte d'interès, ha modificat a l'últim moment la seva declaració. És moralment apte per a la Comissió?”, ha etzibat la socialista Iratxe García. Cañete ha negat en gran: “No he venut precipitadament res; no tinc conflictes d'interès. I no he ocultat res; com a president del comitè electoral del PP, no cobrava sou, sinó despeses de representació, que vaig declarar al fisc”.

Falta veure si n'hi ha prou amb aquesta resposta. L'espanyol no és l'únic possible comissari amb problemes: el britànic lord Jonathan Hill, candidat a la cartera de Serveis Financers, haurà de tornar a passar l'examen del Parlament Europeu, després d'una audiència decebedora. En les properes hores se sabrà si Cañete segueix o no el mateix camí. Si l'Eurocambra ho veta, o si redueix la seva cartera, el problema serà per al president Rajoy, que ha fiat la seva estratègia a un lloc del consell de seguretat de l'ONU (que no és segur), la presidència de l'Eurogrup (que s'ha posat difícil) i una bona cartera a Brussel·les.