Una vegada hi havia una (indústria) humana

Una vegada hi havia unes xifres econòmiques. Una vegada hi havia un emprenedor al capdavant del repte més gran de la història. Quin començament prefereixen els lectors? Segurament el segon, però si es recolza en el primer, millor. Tot suma en aquest desafiament històric, el d’una economia que se sobrevisqui a ella mateixa.

Si parlem de xifres que precisen l’avantatge competitiu de la sostenibilitat ‒ben aplicada, és clar, perquè és una inversió, no una garantia‒, la meitat de les empreses espanyoles reconeix l’impacte positiu en els seus resultats, segons el Pacte Mundial. Des de fa tres lustres, l’índex MSCI ACWI ESG Leaders, en el qual cotitzen les companyies amb millor comportament ESG (ambiental, social, de governança), bat la resta del mercat pel que fa a rendibilitat i risc.

Fundació Forética calcula fins a un milió els llocs de treball que pot generar l’economia verda europea en una dècada, i considera la sostenibilitat com el tercer gran catalitzador del treball per darrere de la digitalització i l’automatització. El 86% dels espanyols prefereix comprar a una empresa amb pràctiques reals d’economia circular, segons un estudi oficial de percepció i hàbits.

Però si posem rostre a aquestes xifres, si volem aterrar conceptes de vegades imprecisos com ara sostenibilitat o impacte, cal parlar dels empresaris que pugen diàriamente la persiana. El seu dia a dia prova que la sostenibilitat es consolida en un sector en si mateix, amb companyies que proveeixen serveis per fer sostenibles les altres. I en un sector dins de tots els sectors, com la logística, amb plans interns de sostenibilitat ja siguis un especialista en tecnologia industrial o una comunitat de regants.

Aquestes són algunes d’elles, vinculades a incubadores i hubs del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).

Si tens el que necessito i tinc el que necessites, tenim sort

L’empresa que va fundar i que dirigeix Verònica Kuchinow es diu Símbiosy no per casualitat. La seva experiència s’explica d’una forma gràfica: no és el mateix un paisatge vist a través d’un tub que a vista d’ocell. L’anterior companyia que fundà l’emprenedora es dedicava a tractar residus d’empreses al final dels processos industrials, al final del tub. De la pregunta òbvia per què no evitar els residus al principi, on es generen, va passar a una altra de més incisiva: per què no aprofitar el fet que per a una empresa és un recurs allò que per a una altra és una deixalla? La resposta a aquesta pregunta és Símbiosy, una companyia experta en economia circular a través de la simbiosi industrial que en les deixalles no veu deixalles, sinó recursos sobrants, oportunitat de negoci.

És la consultoria i la plataforma digital que teixeix la xarxa entre empreses per intercanviar materials, aigua, fluxos d’energia que unes descarten i altres reclamen. Per exemple, residus agrícoles, forestals i ramaders convertits en biomassa i gas natural, o els de la fermentació com a primera matèria per fabricar alcohols. Segons Kuchinow, la clau és el canvi de mentalitat ‒la mirada panoràmica‒: “Necessitem veure els processos dins d’un marc més ampli de gestió, un ecosistema industrial divers, regeneratiu, de col·laboració entre les empreses, les autoritats públiques i la societat. Treballar junts és un negoci intel·ligent”. Intel·ligent especialment en Espanya. “Ens falten combustibles fòssils, primeres matèries. Tenim sol, terra, aigua, residus que podem convertir en fonts i en mines per independitzar-nos dels importats”.

La distribució d’última milla que faria servir el sentit comú

Imaginem que algú llec en logística ha de reorganitzar-la en una urbs que no ho posa fàcil a causa de la seva densitat: Barcelona. Més difícil: ha d’evitar sorolls i melés, a més de reduir les emissions del transport en ple apogeu del comerç electrònic. Impossible? Ni de bon tros. Li bastaria reproduir el model de Geever, una d’aquelles idees que semblen naturals, però que ningú té fins que la té el pioner. Bàsicament, posa del revés el mitjó del sistema tradicional que col·lapsa els carrers: ubica la seva xarxa de micromagatzems, que es carreguen abans de les 6 del matí, en places subterrànies d’aparcaments 24x7 distribuïts de tal manera que els repartidors recorren 750 metres com a màxim, així que fan servir bicis, tricicles, carros elèctrics o els peus.

A més, el personal resideix en la mateixa zona o molt a prop, i no ha de viatjar des de la perifèria. La xarxa també inclou punts de conveniència i armariets intel·ligents per recollir paquets. Balanç en el 2022: 75 tones de CO2 estalviades a la ciutat, equivalents a l’embornal de 44 hectàrees de bosc. Bon negoci per al planeta? I per a les empreses. Luis Framis, director de vendes, màrqueting i comunicació de Geever, explica que una última milla com aquesta es converteix en un factor competitiu per als seus clients, grans companyies de moda, transport i comerç electrònic. “Aquest model contribueix a les cadenes de subministrament locals, crea teixit i ocupació a casa, redueix la dependència i els costos de la llarga distància, anima les empreses a situar la producció a prop dels seus mercats”. I una idea de fons: en evolucionar cap a la sostenibilitat, una empresa està obligada a innovar, introduir tecnologia i fer-se més dinàmica per adaptar-se al canvi.

Una plataforma per controlar-los a tots (les rutes i els lliuraments)

La prova de foc del transport per carretera és descarregar en grans ciutats, on es produeixen morts prematures per contaminació i minves de productivitat per la congestió del trànsit. La motorització elèctrica i els combustibles alternatius per a vehicles grans necessiten anys de maduració, però les legislacions no esperen, el preu del dièsel tampoc, i el resultat del dilema, com explica Ángel Batalla, soci fundador i director general de Last Mille Team, “és que resulta impossible per a les empreses de transport absorbir tots els costos associats a la transició sostenible”.

Una part de la solució a aquest problema tan terrestre està en el cosmos: Batalla es va inspirar en l’Agència Espacial Europea per desenvolupar una plataforma la qual, mitjançant la intel·ligència artificial i la ciència de dades, posa ordre i integra transportistes, administracions i clients, com ara empreses de comerç al detall. En optimitzar rutes i càrregues, controlar la traçabilitat i planificar la franja horària de lliurament, redueix fins a un 30% la congestió i les emissions, i fins a un 25% els costos de transport. La seva capacitat ha aconseguit reconeixements com ara el Premi Nacional de Mobilitat, i ha participat en el projecte Lead ‒Horitzó 2020‒ de bessons digitals de xarxes logístiques.

A més, acaba d’integrar-se en la primera incubadora espanyola de logística especialitzada en indústria 4.0, pertanyent al CZFB. “La sostenibilitat del transport per carretera s’ha convertit en un factor crític”, explica Batalla. “Les oportunitats de negoci abunden per a qui abraça aquest canvi, però cal adoptar una mentalitat de llarg termini i reconèixer que és un procés en evolució, un viatge, no un destí”.

Les màquines diuen la veritat a qui sap escoltar-les

En la marmita de l’economia tenim la transformació digital, l’automatització, l’imperatiu legal de ser més sostenibles, i un temps limitat per adaptar-se. No és que tants condicionants es puguin convertir en factors favorables, és que es poden convertir en un servei: la plataforma de ZentinelMDS, que connecta tota la maquinària d’una companyia amb els sistemes de gestió de la informació. Amb quin objectiu? “Accedir a totes les dades de les màquines per analitzar el seu rendiment i la seva eficiència energètica”, explica María Rivas, fundadora i directora d’operacions.

Però això no es feia ja fa anys? Sí, algunes multinacionals, per exemple. La diferència és que avui dia ho poden aconseguir fins i tot pimes modestes, perquè gairebé totes les màquines poden comunicar-se a través de tecnologies com ara la computació frontera i la internet de les coses. *Amb una senzillesa sense precedents, sense que calgui modificar-les i, per tant, amb un cost accessible, la qual cosa, d’altra banda, rendibilitza el principal valor de cada màquina a més del seu ús: les seves dades.

Dades transformades en coneixement per detectar i solucionar anomalies de consum, comparar rendiments de màquines i torns, preveure fallades, reduir temps i defectes de producció o complir normatives. Per fer de la sostenibilitat i la productivitat dos termes enllaçats. Rivas explica que digitalitzar dos senyals senzills, com ara peces produïdes i consum elèctric, genera informació tan important per a la gestió com quantitats fabricades per hores, torns i dies, cost energètic segmentat per peces i màquines, temps de producció mínims, mitjans i màxims, o temps de funcionament. ZentinelMDS va rebre el premi a la millor empresa emergent d’indústria digital a la Barcelona New Economy Week 2023.

Com s’estalvia aigua gota a gota? Doncs dada a dada

Si Zentinel cuida el recurs vital de l’energia, Agualytics protegeix el recurs vital de l’aigua. Si el programari de Zentinel analitza màquines, el d’Agualytics gestiona el cicle hídric i el seu nexe amb l’energia per optimitzar ambdós, i estalvia un 30% de consum mitjà, a més d’un 70% de fuites i avaries, gràcies a la traçabilitat de la font a l’usuari. Or transparent, atès que l’agricultura a Espanya, també en la seca, consumeix al voltant del 80% del total, segons dades oficials.

La companyia genera un bessó digital de la infraestructura òptima a qualsevol explotació agrícola o xarxa de subministrament ‒ciutat, indústria, comunitat de centenars o milers de regants...‒ per definir quins equips o solucions poden convertir aquest bessó en realitat. Com explica el seu director general, Saturnino José González, la tecnologia vola en capacitat de processament, però també en senzillesa per integrar-se en els sistemes del client amb menys despesa i més compensació per a empreses modestes prou assetjades ja pels preus i els impostos.

I, avís a navegants, “per anticipar-se al que s’acosta, un mercat de crèdits d’aigua similar al dels crèdits de carboni”. El fet que aquest tipus de sostenibilitat real, a peu d’asfalt i de camp, sigui cada vegada més comú en pimes “evidencia la importància i la viabilitat de la nova economia”. En tractar-se de tecnologies locals, el seu desenvolupament econòmic estimula la sostenibilitat social, i viceversa. Un cercle que es realimenta, com el de l’aigua. Agualytics també va guanyar un premi a la millor empresa emergent, categoria de sostenibilitat, en la BNEW 2023.

Hi ha rentadores amb programa de sostenibilitat integral

Aterrar els grans conceptes, com ara sostenibilitat, en la realitat a peu d’empresa revela les diferències entre paraules i fets, entre mesures puntuals i una política completa de baix impacte. Per això, dir que la multinacional Girbau es dedica a fabricar maquinària de bugaderia industrial és veritat, però no tota la veritat. A més es dedica a la sostenibilitat integral. Ha desplegat plaques solars per cobrir part del consum, aïllaments tèrmics, plans de mobilitat zero emissions, electrificació no només d’equips, com ara la climatització, sinó dels seus processos de manufactura, juntament amb un model general de circularitat i simbiosi industrial en fase experimental. D’altra banda, ofereixen als seus clients solucions per reutilitzar l’aigua, reaprofitar la calor residual i filtrar microplàstics.

És lògic que aquesta planificació productiva es prolongui en l’ecodisseny del seu catàleg, amb alguns premis internacionals. Segons Joan Vilaseca, responsable de sostenibilitat corporativa i de negoci, arribats al punt actual, que sigui un imperatiu ètic no necessita explicació. Però, a més, “la sostenibilitat s’ha convertit en un factor competitiu i diferencial directe, en una variable fixa en els plans de desenvolupament entesa com una cursa de fons”. En conseqüència, val més anticipar-se, perquè “s’atansen legislacions més exigents en el comerç de drets d’emissió, amb taxes directes i el mecanisme d’ajustament en frontera per carboni. Canviaran les regles del joc en exportacions i importacions, i la neutralitat en CO2 jugarà un paper fonamental”.

No importa si és un vaixell o una mampara, importa la seva fabricació

Quin és l’interès d’una persona que busca una mampara de bany? La millor relació qualitat/preu. Fins i tot sotmetrà aquest binomi al criteri de sostenibilitat si està conscienciada. Quin és l’interès de la resta de consumidors del planeta? Sense dubte, que el comprador prioritzi el criteri sostenible. Per la seva banda, el paper del fabricant és conciliar els interessos d’ambdós: si aconsegueix la millor relació qualitat/preu/sostenibilitat, rebrà la resposta positiva dels clients i guanyarà competitivitat i prestigi.

Duscholux Ibèrica, líder en aquest segment de productes, aplica la visió de la sostenibilitat com a factor diferencial que mencionava Girbau des de tots els fronts possibles: vidre de màxima durabilitat per estalviar canvis i reciclatges, dipòsits amb 180.000 litres d’aigua de pluja per a processos industrials, plaques solars que aspiren a cobrir el total de la seva demanda, empreses homologades per la recollida i el tractament dels rebuigs. En el detall, adhesius innocus químicament, pintures ceràmiques 100% reciclables, inclús ha aïllat acústicament els motors i ha allunyat les màquines més sorolloses.

Confirma que, en sostenibilitat, el producte importa, però el procés determina. Francisco Albertos, director general, explica que només compten amb proveïdors locals i europeus per tal d’assegurar el baix impacte de la seva cadena de valor i protegir-se de fluctuacions com ara les crisis de materials i logística. “És primordial el compromís de tota l’empresa i un treball òptim de comunicació per incloure els teus clients en l’estratègia, explicar-los la seva importància i la seva raó. No és pas un procés curt ni fàcil, necessita inversió, formació, però també és una garantia de futur”.