La immensa força del colibrí

Conta la rondalla que en el bosc es va declarar un incendi. Els animals, inclús els més forts, fugien espaordits quan de sobte van veure un petit colibrí que volava en direcció a les flames. Esbalaïts, li van demanar per què. El diminut ocell va respondre que hi portava tota l’aigua que podia carregar, una gota, per intentar sufocar aquell infern. Alguns el van titllar de boig. D’altres se’n van riure. Tots li van dir: “infeliç, creus que el teu esforç servirà de res?”. El colibrí va respondre: “no ho sé. Potser no, però jo faré la meva part”.

Parlem d’empreses. Gràcies a la innovació convertida en producte, servei i model de negoci, les següents encapçalen sectors o van pel camí d’encapçalar-los. Malgrat que per les seves dimensions no semblin colibrís, ho són a vista d’ocell, en la panoràmica de milers de companyies -totes, en realitat- cridades a transformar-se en essència, tecnològicament i culturalment, per fer front als reptes històrics, des de la sobirania econòmica i la reindustrialització d’Europa fins a la mitigació del canvi climàtic mundial. I són colibrís perquè estan fent la seva part.

Estan integrades en DFactory Barcelona, no pas una incubadora o una acceleradora, sinó el hub més gran d’Europa en indústria 4.0 amb infraestructura tecnològica -robòtica, sensòrica, impressió 3D, intel·ligència artificial (IA), cadenes de blocs, manufactura avançada, fotònica, etc., etc.- per desenvolupar negocis reals compartits per companyies consolidades. Per a més informació, el més gran de tots els projectes del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

IMHOIT. Les dades, per a qui les treballa

Diego E. Galetti, director de màrqueting i cofundador d’IMHOIT, parteix de la filosofia per arribar a la ciència. Diu que si la tecnologia és humana en el seu origen, ho deu ser també en el seu propòsit. Sosté que només es pot millorar allò que es mesura amb precisió. És per això que la dada és la unitat bàsica de sentit de la creixent fins a fer-se omnipresent transformació digital. De la dada surt la informació útil, i de la informació útil, el coneixement.

La companyia va al fons de la qüestió: com recollir, processar i transformar aquesta primera matèria de manera segura per tal que el progrés material equivalgui a progrés social: “Sense tecnologia no hi ha evolució, i sense sostenibilitat aquesta evolució tecnològica només projectaria una mirada egoista del creixement econòmic en detriment de l’entorn o de l’ús responsable dels recursos”, assenyala Galetti. Tant és així que la Unió Europea ha reclamat recentment “dades de millor qualitat” sobre biodiversitat amb la finalitat d’encertar les inversions destinades a protegir-la.

Europa hauria de buscar la sobirania tecnològica. Per exemple, som molt capaços, de fabricar xips i sensors d’enorme capacitat

Diego E. Galetti, director de màrqueting i cofundador d’IMHOIT

Recorda que en aquesta fase de la revolució tecnològica “el que no avança, retrocedeix”. Si Europa busca alternatives energètiques al gas o al petroli russos o a la crisi dels semiconductors “hauria de fer el mateix en sobirania tecnològica. Per exemple, som capaços, molt capaços, de fabricar xips i sensors d’enorme capacitat i eficiència”.

Precisament el control i el blindatge de la dada és el seu model de negoci. Desenvolupa projectes d’internet de les coses (IoT) avançada sobre una plataforma de traçabilitat amb certificació de dades, cadena de blocs i capes de seguretat i encriptació especialitzada. Virtualment aplicable a qualsevol procés industrial.

L’objectiu és la sobirania total de les empreses sobre la seva informació. “Que puguin confiar al 100% en les dades que generen els sensors d’una fàbrica, un vaixell, una potabilitzadora és extremadament valuós, una diferència crucial”. Un exemple: quan treballa amb sensors xinesos -una caixa negra perquè l’accés al codi està bloquejat-, IMHOIT els obre, extirpa el programari original i el substitueix per un altre de transparent controlat per l’empresa client.

Per tres raons. U, les dades són seves i de ningú més, i per evitar que un tercer les pugui alterar o fins i tot desactivar els sensors. Dos, per ciberseguretat davant l’augment accelerat dels atacs precisament ara que la internet de les coses comença a fer-se massiva i vulnerable. Un risc, diu Galetti, el calibre del qual encara no s’aprecia.

I tres, per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a l’ús intel·ligent dels recursos naturals i humans. Com? El control de les dades pròpies i segures possibilita a empreses, consumidors i governs la traçabilitat de la petjada de carboni durant tota la vida dels productes, la garantia ètica del treball just, o la presa de bones decisions públiques i privades per desenvolupar processos industrials i dur a terme accions polítiques, com ara la descarbonització urbana, més eficients.

Una aplicació de la plataforma de traçabilitat certificada: Digiprime i el seu transport de bateries en desús per a reciclatge, amb monitoratge fins i tot de gasos i vibracions.

NEXIONA. Una sola plataforma per governar-los a tots

Imaginem una multinacional siderúrgica i les ingents dades que generen 120 punts de producció amb els seus processos i equips especialitzats. Per exemple, la recopilació de 450 indicadors diferents per conèixer per què es desvia el consum energètic en fondre ferralla. O els 350 senyals necessaris que controlen el comportament de les barres d’acer a mesura que avancen pels calaixos reductors i detecten riscos d’aturades d’emergència. O els 300 per identificar i corregir defectes en els perfils de laminatge.

En aquest mar d’informació desguassen més i més cabals de dades: sobre el subministrament de l’empresa a projectes arquitectònics de mig món; sobre el seu reciclatge de més de vuit milions de tones de material fèrric l’any; dels protocols de seguretat laboral en una indústria tan extrema, a més dels que genera l’evolució de tota la seva infraestructura cap a la indústria 4.0 digitalitzada, monitorada i automatitzada.

I pensem que aquesta indústria és real, es diu CELSA Group, i necessita entendre tota aquesta informació, la seva pròpia informació.

Fer un producte ben fet ja no basta, a més cal saber utilitzar les dades per protegir-lo i aconseguir millores les quals serien impossibles sense elles

Jaume Rey, cofundador i director gerent de Nexiona

Ara pensem en els milions d’empreses en aquest mateix procés de transformació digital les quals no dubtarien a implantar una plataforma única i a mida no només per monitorar, analitzar i transformar en informació útil totes les seves dades, sinó per fer-ho des de la completa propietat de la plataforma, instal·lable en qualsevol lloc, integrable en qualsevol protocol IT/OT (tecnologies de la informació i l’operació), i escalable a milions de sensors i dispositius de la internet de les coses.

Aquest servei pur 4.0 també existeix, i el presta Nexiona a empreses com ara CELSA. El seu cofundador i director gerent, Jaume Rey, explica que aquest model de gestió tendeix a un ús més que transversal, universal: “Fer un producte ben fet ja no basta, a més cal saber utilitzar les dades per protegir-lo i aconseguir millores les quals serien impossibles sense elles”.

A l’igual d’IMHOIT, també parla d’un big data sobirà mitjançant la privacitat i la propietat intel·lectual de la plataforma, i d’integració total com a nou paradigma de gestió. “No cal comprar aplicacions diferents per a cada necessitat d’eficiència, qualitat o traçabilitat, sinó que unifiquem totes les fonts de dades físiques, com ara sensors, màquines i equips, i totes les aplicacions per tal que la seva analítica permeti el salt a una economia de decisions guiades per les dades i el seu enorme avantatge competitiu”. “El resultat és un increment dràstic de l’eficiència de la presa de decisions gràcies a la seva automatització”.

ALISYS. La intel·ligència artificial aprèn intel·ligència emocional

La seva particular plataforma d’integració de dades confirma que és tendència. Amb avantatges semblants a les de Nexiona pel que fa a eficiència, assistència a l’estratègia empresarial, facilitat d’adaptació d’escala i flexibilitat, però especialitzada en un altre dels grans corrents tecnològics de la indústria 4.0: la teleoperació i gestió de robots, a més de drons, dispositius IoT i éssers humans, per descomptat.

Robots amb nom propi, com ara James, entrenat en telepresència i intel·ligència artificial per navegar de manera autònoma, escoltar i respondre consultes sobre salut o consum al detall. O Pepper, robot social interactiu i personalitzable que entén el llenguatge no verbal, els gestos i les emocions en activitats educatives, botigues, actes o viatges turístics. També Furhat, que simula rostres, tons de veu i emocions en l’estudi de la interacció entre les persones i les interfícies robòtiques. En salut pot ajudar a avaluar la possibilitat de patir una malaltia o simular símptomes per formar el personal sanitari. O Spot, el robot quadrúpede més avançat del món, que treballa en entorns industrials perillosos.

A més d’aquests i altres robots, Alisys ha dissenyat la seva plataforma única, capaç d’integrar flotes senceres de robots i dispositius made in qualsevol fabricant. És com si aprenguessin una llengua franca per treballar de forma coordinada i sense necessitat d’un programari exclusiu per a cada marca. Una fita. “A més, ho fa a qualsevol part del món des del núvol amb monitoratge simplificat”, explica Jorgina Díaz Torres, directora de desenvolupament de negoci de robòtica d’Alisys.

“Aquesta senzillesa de maneig i el llenguatge tecnològic comú de tants dispositius dispars és el quid del salt operatiu, no només en eficiència, sinó també en reduir la corba d’aprenentatge per controlar els robots”, igual en un centre hospitalari que en una empresa industrial.

Una plataforma que analitza el rendiment dels dispositius autònoms en una sola interfície no tan sols gestiona millor els projectes complexos o afina la productivitat, la seguretat o el treball col·laboratiu entre màquines. Segons Díaz Torres, va més enllà, “supera les barreres que havien alentit un ús molt més extensiu i quotidià de la robòtica” perquè els seus productes sovint no podien intercomunicar-se.

Una plataforma de gestió integral supera les barreres que havien alentit un ús molt més extensiu i quotidià de la robòtica

Jorgina Díaz Torres, directora de desenvolupament de negoci de robòtica d’Alisys

Aquesta integració de l’heterogeni es demostra en els programes als quals participa la plataforma: TeCuidas, per a l’envelliment actiu de les persones amb discapacitats en la comunicació i la interacció social, com ara els trastorns de l’espectre autista; Immerbot, que desenvolupa la comunicació amb sensació immersiva entre robots i persones per inspeccionar i mantenir infraestructures industrials, o Inspect 4.0, l’objectiu del qual és reduir accidents o catàstrofes per errors humans en l’àmbit industrial.

NTT DATA. Una fàbrica amagada dins d’una impressora

En un escenari futurista vostè s’apropa al concessionari per recollir el seu nou cotxe elèctric. Però no cal que esperi mesos fins que l’hi lliurin. Va a l’establiment com qui va a la peixateria. Escull un model base i, a més, la personalització en acabats i components, espera un temps que avui dia ens semblaria un sospir, i li lliuren el seu nou vehicle a la carta. La màgia la fa el taller d’impressió 3D juntament amb el concessionari, que produeix in situ tots aquests materials escollits a la carta.

En opinió de David Junyent, alt directiu del sector Industry de NTT DATA, aquest futur ja ha començat a DFactory, dins la qual la seva companyia, aliada amb 3D Experience de Dassault Systèmes, treballa en aquest salt evolutiu de les tres dimensions. La nova generació d’impressores, explica Junyent, no només fabrica prototips sense límit de formes i descaradament més barats que els tradicionals. No serveix tan sols per fabricar peces de recanvi en cas d’una urgència. “No, la nova tecnologia ens permet de fabricar components i productes finals que d’una altra manera no s’haguessin pogut mecanitzar”. És a dir, les noves impressores industrials ja són directament la fàbrica.

D’aquesta manera, NTT DATA descorda una de les grans cotilles de la indústria clàssica: la gestió dels canvis d’enginyeria en el processos que precedeixen qualsevol producte. Encara més: la necessitat de reduir dràsticament l’impacte ambiental des de la concepció i la producció fins a l’ús d’aquest producte fins al final de la seva vida útil també implica una complicada fórmula de canvis d’enginyeria, que ara han de calcular la sostenibilitat ambiental a més de l’econòmica. Per exemple, és urgent dissenyar components més duradors i, alhora, més lleugers per tal de reduir el consum i ampliar l’autonomia dels cotxes elèctrics.

La nova tecnologia 3D ens permet de fabricar components i productes finals que d’una altra manera no s’haguessin pogut mecanitzar

David Junyent Moragas, alt directiu del sector Industry de NTT DATA

El que fa la companyia és combinar aquesta tecnologia 3D capdavantera amb els sistemes de gestió del cicle de vida (PLM, per les seves sigles en anglès) de manera que cada canvi d’enginyeria es materialitzi en un disseny 3D digital, i una vegada validat, imprimir aquesta versió a l’Institut de Fabricació Additiva de DFactory. Fins arribar al producte definitiu.

Qualsevol producte, el que l’empresa client proposi. Aquest model de treball i servei “permet a qualsevol companyia que ens visita no només conèixer de què manera el sistema PLM gestiona els processos industrials en general i el canvi d’enginyeria en particular. A més, comprova amb quina facilitat i rapidesa es pot tenir a les mans cadascú dels canvis realitzats”, assenyala Junyent.

SiOCAST. La democràcia (empresarial) en motlles de silicona

Si la impressió 3D és clau per la sobirania tecnològica i la reindustrialització -per la llibertat de produir a casa i independitzar-se dels oligopolis de proveïdors-, és lògic que a DFactory es desenvolupin diversos projectes.

Per exemple, SioCAST i el seu procés inèdit que combina el millor de dos mons, la injecció i la impressió en tres dimensions, per produir peces de resina termoplàstica en les quantitats desitjades, des de 50 fins a més de 400.000. El procés d’injecció tradicional és complex, molt car, fa servir motlles metàl·lics difícils de dissenyar i manufacturar, i només s’amortitza amb tiratges massius. Sense miraments, SiOCAST el jubila mitjançant motlles de silicona fabricats a partir de màsters impresos en 3D molt més ràpids, flexibles i assequibles. Abans, si volies un d’aquests motlles de silicona te l’havien de fer a partir d’un patró mestre per un procediment d’escultura a mà, fosa o mecanitzat.

Ja es difon en el sector de les miniatures tant en petits tallers com en grans fabricants -joguines, modelisme, col·leccionisme, jocs de rol, etc.-, però la seva versatilitat pot colonitzar altres indústries que facin servir peces petites toves o dures, des de calçat, teclats i connectors mèdics fins a components de sobremmotllament. Per exemple, un dels seus clients fabrica rodes i interruptors per a un simulador de vol. Un altre avantatge afegit: el baix impacte ambiental gràcies a la varietat no tòxica de la resina, certificada i amb nul·la generació de residus perquè qualsevol resta o peça defectuosa se reincorpora al procés.

“Avui dia cap tecnologia no acompleix aquests requisits de produir peces finals amb excel·lent qualitat superficial, alt nivell de detall mitjançant tecnologia 3D d’estereolitografia, costos baixos, en terminis tan breus i amb fabricació local sense dependre de proveïdors estrangers”, explica Ferran Navarro, cofundador i director general de SiOCAST. A més, contribueix a democratitzar la producció i estimular el teixit econòmic des de la base perquè alliberar-se dels motlles tradicionals, només a l’abast d’inversions elevades, obre el mercat a les empreses petites.

Cap altra tecnologia permet de produir peces finals amb excel·lent qualitat superficial, alt nivell de detall, costos baixos, en terminis tan breus i amb fabricació local

Ferran Navarro, cofundador i director general de SiOCAST

En produir localment i amb un sistema adaptable a la demanda, “no hi ha necessitat d’emmagatzemar ni malbaratament per productes no venuts”, afegeix Navarro. “A més, les màquines necessàries per produir són compactes. En una habitació de 10 metres quadrats pots tenir la teva pròpia fàbrica d’alt volum”.

PICVISA. El reciclatge del quotidià i de l’impossible

No totes les indústries tenen la sort de fabricar les seves peces a casa i amb zero residus. La resta del mercat deixa un rastre visible de deixalles que reclama un dels macrosectors del futur: el reciclatge, la reutilització i l’etern retorn de la matèria.

Qualsevol lector aficionat a la tecnologia deu haver consumit piles d’informació sobre disciplines com ara la intel·ligència artificial, la internet de les coses, les cadenes de blocs, les dades massives o la robòtica, però segurament molt pocs tenen constància de l’aplicació coordinada de totes elles a un model avançat de reciclatge com el de PICVISA.

La companyia combina IA i visió artificial en sistemes de separació òptica que distingeixen d’un cop d’ull vidre, polímers, paper, cartó o tèxtils per classificar, reutilitzar o revalorar. La capacitat d’aprenentatge automàtic va reduint el percentatge d’errors o imprecisions, i a més parlem de residus massius i multisectorials potencialment reciclables a la mateixa escala.

“L’automatització d’aquests processos que habitualment són manuals, de risc, de baixa qualitat i molta rotació permet a les empreses d’industrialitzar-los”, explica Joan Manel Casamitjana, director general de l’empresa. Posa l’exemple del robot classificador que van instal·lar a Nestlé, capaç de recuperar per primera vegada plàstics petits que solien acabar en les escombraries. “Reduir el volum de residus a l’abocador -amplia el directiu- aporta un enorme estalvi en costos ambientals. Automatitzem feines de risc i poc valor afegit que en una societat de qualitat i sostenible no haurien de fer les persones”.

Aquesta societat albira un canvi dràstic en 2025: l’entrada en vigor de la llei europea del residu tèxtil, que obligarà a la recollida selectiva i el reciclatge del 100% dels residus comunitaris -més de 16 milions de tones anuals-. No hi ha alternativa, serà imperatiu industrialitzar la tasca. La companyia, però, ja viu en aquest escenari. Ha desenvolupat equips d’intel·ligència artificial amb visió hiperespectral que classifiquen automàticament les teles per composició i color per tal de facilitar el seu reciclatge a gran escala.

“Tenint en compte que moltes peces de roba ja no conserven l’etiqueta amb la composició, i que, segons un estudi de ReFashion, en un 48% dels casos aquestes no són veraces, és la millor manera de garantir una classificació fiable”, assenyala el director general. “Automatitzar aquests processos ens permet de digitalitzar la informació dels fluxos i el material que tracten. Permet als encarregats de planta d’emprendre millores en la seva cadena de valor, reduir les despeses d’operació i veure en temps real el valor del residu que estan processant. És a dir, de generar valor a l’entorn de la informació que proporcionen els equips”.

L’automatització dels processos de selecció de residus, que habitualment són manuals, de risc, de baixa qualitat i molta rotació permet a les empreses d’industrialitzar-los

Joan Manel Casamitjana, director general de PICVISA

Segons el directiu, “la reducció de l’impacte ambiental és impressionant”. “En alguns projectes, l’estalvi d’energia de la fibra reciclada en comparació amb la verge pot ser del 53%, el d’aigua pot arribar al 99%, i el de productes químics al 88%. Uns percentatges molt importants perquè la fabricació d’un quilo de fibra de polièster consumeix 108 quilowatts/hora i 22 litres d’aigua, i emet 3,3 quilos de CO2″.

La pròxima frontera cap a la qual s’orienta la seva R+D: gestió de residus per crear primeres matèries secundàries, producció de bioplàstics, ecodisseny i generació d’energia amb els residus impossibles de tractar.

Qui vol una fàbrica de microxips?

Barcelona la vol i la té. L’objectiu de recuperar sobirania tecnològica davant dels Estats Units i Àsia ve de lluny, però es reafirma amb la crisi d’aquests components essencials per a la indústria 4.0 coneguts com a microxips, avui dia monopolitzats per un grapat de proveïdors llunyans. Per això la importància d’aquesta notícia: Intel instal·larà en el Centre Nacional de Supercomputació de la ciutat un laboratori pioner de microxips amb una inversió inicial de 400 milions d’euros, compartida amb el Govern espanyol, dins d’un programa molt més ambiciós per convertir el país en un dels més grans productors europeus. Es tracta de no tornar a encallar-se en aquest coll d’ampolla, però també d’exportar semiconductors -un 20% de quota global com a objectiu- en vista del constant augment de la demanda. El teixit industrial i científic barceloní ha decantat l’elecció: el laboratori s’instal·larà a l’edifici Nexus II -campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya-, el segon projectat pel Consorci de la Zona Franca precisament amb l’objectiu que universitat i empreses comparteixin projectes R+D. El laboratori aviat estarà operatiu i contractarà 300 professionals amb la previsió d’ampliar la plantilla a mitjà termini.