No una, sinó cinc empreses emergents per a l’esperança

Atenció, espòiler: al final d’aquest reportatge espera el got mig ple. Esperança fundada. Potser modesta gota a gota, però potent si s’uneix en un cabal.

Parlem d’empreses emergents amb inventiva. Una variable que, per imprevisible, no sempre compta en les previsions econòmiques. Potser acaben de néixer. Potser entre la promesa i la consagració s’interposa un mercat hostil. Però el que l’importa al futur és el potencial conjunt dels milers d’empreses capaces d’accelerar la maduració tecnològica, i amb ella, la transformació sostenible.

Per exemple, les que van guanyar el premi a la millor empresa tecnològica en les cinc verticals o grans tendències abordades per la Barcelona New Economy Week 2022 (BNEW), el fòrum global i híbrid més gran d’impuls a negocis reals en la nova economia: Talent, Sostenibilitat, Immobiliari, Indústria digital i Mobilitat.

Algunes conclusions:

- El propòsit social atreu talent. Totes elles contribueixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible des de la seva pròpia sostenibilitat econòmica per tal que no siguin fugaces. És per això que, entre els criteris del premi, destaquen “la solidesa del model de negoci, el seu potencial de creixement i la seva capacitat d’influència en els mercats i en la societat”, explica Blanca Sorigué, directora del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l’entitat impulsora de BNEW.

- La innovació no s’improvisa. Tot i que les empreses emergents solen associar-se amb joves èmuls de Steve Jobs, sovint són fundades per professionals que pentinen els cabells blancs de l’experiència.

- A vegades, una idea resulta tan natural que sembla òbvia, i diem “se’m podria haver ocorregut a mi”. Però només se li va ocórrer a qui se li va ocórrer. Les cinc són pioneres en el seu nínxol, i potser no per casualitat els seus fundadors combinen un nivell de professionalitat màxim amb una motivació personal a la mateixa altura.

- Per aquesta mena de projectes, un entorn hostil pot ser estimulant. Totes van néixer durant el pitjor moment de la pandèmia o quan a penes començàvem a superar-la, però han aconseguit accelerar de 0 a 100 en èxit amb només uns mesos de vida.

Resultarà que és veritat que canviar el món comença per canviar un mateix. Bchange Mindset Management. Primer premi en Talent

Aquesta primera posició de bchange no és casual, perquè a la ment comença tot. Íñigo Manso, un dels seus cofundadors, també comença pel principi per explicar-la.

Vivim, diu, el moment més mutant mai conegut. No pel canvi en si mateix, la qual cosa constitueix una constant, sinó per la seva acceleració progressiva com si no tingués límit de revolucions. Desborda la capacitat d’adaptació de l’animal de costums anomenat humà. La conseqüència és el contrast entre la mentalitat del mil·lenni passat i la realitat del present, definida com a ultra VICA (volàtil, incerta, complexa i ambigua). Per si no fos prou, també és FANI (fàcil, ansiosa, no lineal i incomprensible). No obstant això, tota revolució ben dirigida, com ara la tecnològica, parteix necessàriament de l’actitud de qui hi conviu.

Les empreses i les institucions només es transformen quan es transformen les persones

Íñigo Manso, cofundador de bhcange

“Les empreses i les institucions només es transformen quan es transformen les persones, i les persones només es transformen quan canvien allò que volen canviar”. “El que està passant allà fora ens obliga a transformar-nos per dins, i això inclou canviar patrons de comportament empresarial i esquemes personals que ja no funcionen”, afegeix Manso.

El mètode que proposa bchange és convertir cadascuna d’aquestes persones en protagonistes del seu canvi mitjançant la primera plataforma de mercat que gestiona digitalment el mindset individual, és a dir, la nostra programació mental a partir de pensaments, emocions i creences.

Combina disciplines com ara el neuromanagement i vídeos interactius d’estil cinematogràfic per al diagnòstic, juntament amb l’anàlisi de les respostes, percepcions i esquemes de cada persona per tal de definir els patrons mentals que afecten el seu comportament professional. A partir de l’agregat, precisa la mentalitat col·lectiva de l’empresa i com pot evolucionar. “Obté la foto del seu mindset actual, el resultat de les dades consolidades dels seus professionals per donar suport a la transformació que consideri”, explica el seu cofundador.

Van néixer en octubre de 2020, i entre els seus clients figuren membres de l’IBEX35, multinacionals i administracions públiques de tres continents, i creixent. Actualment, treballen un nou algoritme d’intel·ligència artificial especialitzat a enfortir la predicció de patrons i la capacitat de transformar-los, a més d’indicadors que converteixen en dades tangibles tants biaixos mentals a priori subjectius.

La propietat individual, però col·lectiva, d’una joguina i un vestit infantil. La Petit Planet. Primer premi en Sostenibilitat

Si la combinació de mentalitat, coneixement i motivació ‒o coratge‒ és un motor de transformació personal, també ho és de l’emprenedoria?

Posem el cas de Patricia Sancho. Establerta al Regne Unit des de fa dues dècades, alta directiva d’Inditex, directora general de Temperley London, no només preocupada per l’impacte insostenible de la indústria tèxtil sinó decidida a fer la seva part al respecte, conscient de la petjada ambiental dels nens pel fet de ser mare de dos. Per això coneix xifres i n’extreu conclusions com aquestes: “El 90% del que compres per al teu bebè es queda petit en un any. Compres tot nou, de la millor qualitat que et pots permetre, i deixes un estoc enorme, gairebé sense utilitzar i en perfectes condicions”. “A Europa neixen cinc milions de nens cada any, i la meitat no tenen germans”.

D’aquests ingredients personals i professionals, més la voluntat un xic tossuda de qui funda un negoci, sorgeix Petit Planet, “un marketplace únic dedicat als productes infantils com ara roba i joguines amb un model circular de compra i revenda sota el mateix ecosistema. L’objectiu és ampliar el cicle de vida d’aquests productes i ajudar els pares a reduir la petjada de carboni dels seus fills”, explica la directiva. S’inspira en aquell costum d’heretar objectes dels germans grans ‒per això parla de fills únics en Europa‒ però digitalitzat, amb traçabilitat i estès a tota la comunitat, com si fos una família tot alhora única i tan nombrosa com els usuaris de la plataforma.

Volem donar suport al canvi sistèmic que necessiten les persones que estem criant

Patricia Sancho, fundadora de Le Petit Planet

És circular pel que fa al model de gestió, però també des d’un punt de vista generacional: “Volem donar suport al canvi sistèmic que necessiten les persones que estem criant”. Com tothom sap, el que s’aprèn de petit... Aquesta moda circular serà tendència no només en estil, sinó també en economia: “Es calcula que el mercat de la revenda doblarà el de la moda ràpida en 2029″.

En innovació, la idea és més forta que la tecnologia que la materialitza, de la mateixa manera que la ploma és més forta que l’espasa. Segons Sancho, si defineixes clarament l’empresa en la ment, la implantació digital que la materialitza serà més fluida. En comprar a la plataforma, es genera un certificat amb traçabilitat per cadena de blocs i tota la informació que assistirà la revenda: marca, talla, color, descripció, ús, fotos... L’algoritme també proposa el preu d’acord amb aquest historial.

El petit planeta és un cas precoç. Només en sis mesos ha rebut dos premis a la innovació i dos certificats de sostenibilitat empresarial.

La casa prefabricada que no sabies com autopromocionar i ara sí. BuildLovers. Primer premio en Immobiliària

De nou la idea, l’eureka. Però, com s’hi arriba? Associació aleatòria? Inspiració artística? Quan és tan natural que resulta disruptiva, tothom pensa que podria haver-la tingut: tiretes per a pells fosques o les xarxes socials. I segurament això mateix es pensi de BuildLovers, encara que Miró deia que pintar com un nen li havia costat tota la vida.

La història de la companyia és un manual de l’olfacte empresarial i el treball sistemàtic. Una lliçó d’economia que comença gairebé ahir, a mitjan 2021, quan al seu director general i fundador, Marce Aragonés, una referència en intermediació hipotecària, se li va encendre el sensor de “possible negoci” en detectar com augmenten les sol·licituds d’informació sobre autopromoció ‒el finançament per construir un habitatge unifamiliar‒ arran dels confinaments i la por a la covid.

Però no tothom pot pagar-lo, i “creix l’interès pels habitatges prefabricats o modulars, més barats, sense desviacions imprevistes en pressupostos o termini, fins a un 60% més ràpids, personalitzables per endavant, sense minvaments de materials, i més sostenibles pel seu nivell d’eficiència energètica, entre un 60% i un 90%, precisament ara que les tarifes comences a pujar acceleradament”, assenyala Aragonés. A més, edificables on decideix el propietari, no el promotor.

Estudia a fons aquesta tendència i es topa amb la frase “una vegada i prou”, és a dir, la profunda frustració de les persones que van intentar l’autopromoció i no se’n van sortir. I així sorgeix la idea d’una empresa que la gestiona fil per randa per tal de convertir una experiència demencial en un procés fluid: cercar, avaluar i comprar el terreny en una cartera professional o en la que prefereixi el client, informar-lo a fons de la tipologia i el material que l’interessen ‒fusta, formigó o acer‒, fer l’anàlisi financera i la mediació amb entitats bancàries alternatives, perquè les clàssiques encara no han assimilat el model d’autopromoció prefabricada, tancar els acords de subministrament amb els fabricants, portar la mediació amb arquitectes, aparelladors, constructors, subcontractes, a més de la llarga llista de tràmits administratius que solen aparèixer en els malsons dels propietaris al cap de dècades. Abans d’arribar al negoci ben perfilat, Aragonés va posar a prova la idea amb una empresa constructora i una comercialitzadora d’immobles per tal d’obtenir mètriques i control sobre el volum d’usuaris que cercaven informació.

La construcció industrialitzada permet de construir habitatges saludables, sostenibles i molt eficients energèticament, valors molt arrelats en les noves generacions

Marce Aragonés, fundador de BuildLovers

Acaba de néixer, es fa fundar al març d’enguany, però ja pot assumir encara més baules de la cadena i negocia amb un fabricant un model propi d’habitatge prefabricat amb preus més competitius: la casa BuildLovers.

Bilions de soldadures eficients per a bilions de circuits, finalment. Theker Robotics. Primer premi en Indústria Digital

Els semiconductors estan sobrevalorats. No perquè no siguin vitals per a l’economia, particularment la digital, i per a sectors estratègics com ara l’automoció, l’electrònica i la informàtica. No perquè el coll d’ampolla en la seva cadena de subministrament no ens pugui asfixiar a tots. No és això. És que, com passa sovint amb tecnologies tan especialitzades, en apropar-hi la lupa apareixen sorpreses. En aquest cas, l’inesperat contrast entre la sofisticació del producte en si i la relativa tosquedat d’un dels seus processos de fabricació: la soldadura i desoldadura d’alguns components.

“No existia una solució òptima per a aquesta mena de soldadura que s’utilitza en tots els productes electrònics. Avui dia és un procés lent, ineficient, d’alt impacte ambiental, i en la majoria dels casos, artesanal”, explica Carla Gómez Cano, cofundadora de Theker Robotics. Se’n pot deduir llavors la possible repercussió d’aquesta alternativa si es consolida en la indústria a tan gran escala, més encara ara que s’apropa l’apogeu dels dispositius de la internet de les coses (IoT).

Aquesta alternativa té candidat: el robot especialitzat en la soldadura i la desoldadura microelectròniques més avançades del món. Objectiu: substituir aquest vell paradigma de fabricació electrònica per un procés automatitzat amb tecnologia de visió per computador i intel·ligència artificial. No només du a terme aquest treball estratègic de manera més precisa; sobretot, redueix al mínim el consum energètic, de nou en plena crisi de tarifes: un 96,3% menys que el sistema tradicional, afegeix Gómez Cano.

A més d’aquest benefici ambiental, podria contribuir a la industrialització local 4.0 en fabricar a casa, alliberar-se de productors llunyans i escassos, i nodrir el teixit econòmic del seu voltant amb indústries i serveis complementaris. També garanteix un reciclatge molt més senzill dels components mitjançant la desoldadura “en un planeta que genera 50 milions de tones de residus electrònics cada any, com llençar a les escombraries 1.000 ordinadors cada segon, una cosa demencial”, reflexiona l’experta.

Thecker Robotics, startup responsable d’aquesta enorme promesa, combina el saber fer consolidat de l’enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya Jia Qiang Ye Zhu amb el talent emergent de Gómez Cano i un equip d’enginyers especialistes en electrònica industrial, automatització i telecomunicacions vinculats a la mateixa institució acadèmica.

Cada any es generen 50 milions de tones de residus electrònics, com llençar 1.000 ordinadors cada segon, una cosa demencial”. Carla Gómez Cano, cofundadora de Theker Robotics

Acabada d’arribar ‒al gener d’enguany‒ i ja ha estat seleccionada en dos grans programes d’R+D, ha guanyat dos concursos internacionals d’innovació, està en procés d’autofinançament per no perdre el control de l’empresa, i aborda la primera fase de producció del robot per començar a comercialitzar-lo de seguida, a començaments de 2023.

Les decisions que una ciutat intel·ligent pren sobre si mateixa. Urban Radar. Primer premi en Mobilitat

Una empresa que comença amb una persona és aquesta persona. Per tant, Urban Radar es pot entendre coneixent Philippe Rapin, el seu director general. Després de més d’onze anys de carrera com a alt directiu d’una consultoria, va caure en una d’aquelles veritats que es tenen davant, però només es veuen des de l’experiència.

Mentre la mobilitat sostenible avançava en vehicles, preferències de consum i consciència, “la planificació quedava ressagada a l’hora de transformar els espais urbans per acompanyar aquesta tendència”, observa el directiu.

“Fonamentalment per la falta d’informació útil, és a dir, de dades sobre necessitats concretes per poder precisar les solucions adients”. Aquí està l’oportunitat de negoci i, al mateix temps, de servei ciutadà. Rapin cerca un soci especialista per tal de completar el seu perfil i el troba a Silicon Valley: Geoffrey Bir, emprenedor en tecnologies per a ciutats intel·ligents. Junts creen Urban Radar, amb la seva seu central a Reims, França.

Explicat d’una manera senzilla, la companyia ‒amb 20 membres a l’equip, projectes en més de 50 ciutats europees i tres anys de trajectòria‒ “combina l’agregació de dades i l’analítica avançada en diferents aspectes de la planificació del trànsit i la logística” a fi d’ajudar a racionalitzar aquesta coreografia amb tendència al caos.

A partir de sensors, dades obertes i dispositius IoT recopilen el cabal d’informació i el processen amb la finalitat de decantar el coneixement útil, des de la correlació entre les zones logístiques de càrrega i els lliuraments en l’última milla fins al control de volums desplaçats o els fluxos de circulació en diferents zones de la ciutat. Les seves aplicacions són capaces de precisar les bretxes d’equitat pel que fa a la proximitat dels ciutadans als serveis essencials, cartografiar les zones en funció de la congestió del trànsit i les emissions, o analitzar l’ús de les voreres en zones residencials.

La planificació ha quedat ressagada a l’hora de transformar els espais urbans per acompanyar la mobilitat sostenible

Philippe Rapin, cofundador d’Urban Radar

De fet, la companyia participa en el programa europeu de més alt nivell en els sistemes de mobilitat urbana més inclusius, descarbonitzats i digitalitzats ‒impulsat per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia‒ amb l’objectiu per a 2026 d’alliberar l’espai destinat als vehicles en el 90% de les ciutats que participen en la iniciativa. Entre elles, Barcelona.