Europa no necessita un futur, en necessita tres

Quantes vegades ha llegit o escoltat el ciutadà raonablement informat les paraules “innovació” i “sostenibilitat”? Centenars, de segur.

Com diu la companyia Salesforce, a força de repetir-les corren el risc de convertir-se en un terme comodí amb significat imprecís. Per exemple, quan s’utilitza innovació amb el sentit de novetat en general en comptes de solució inèdita per a un problema concret.

El mateix passa amb “sostenibilitat”, generalment interpretada en el seu component mediambiental o social, quan també conté un component econòmic per a finançar la mateixa transició sostenible. En la seva versió ideal, seria un cercle virtuós. I un imant de capitals: segons PwC, en 2025 entre un 41% i un 57% dels fons d’inversió europeus es gestionaran amb criteris ambientals, socials i de governança (ESG, per les seves sigles en anglès).

Sobirania tecnològica d’Europa

Aquest article intenta precisar els conceptes explicant el mecanisme que converteix la innovació sostenible en un factor decisiu per a la indústria 4.0 que s’encamina cap a la 5.0, especialment a Europa enfront dels seus competidors asiàtics i nord-americans. Més encara quan al Vell Continent li esclata en la cara la seva dependència energètica, la qual podria reproduir-se en la dependència de components tecnològics, com succeeix amb els microxips.

Som capaços, molt capaços, de produir, per exemple, sensors i xips de màxima qualitat i màxima eficiència

Diego E. Galetti, director de màrqueting i cofundador d’IMHOIT

Diego E. Galetti, director de màrqueting i cofundador, juntament amb Julio Botto, d’IMHOIT, assenyala que la indústria 4.0 implica una revolució la dimensió de la qual ens costa d’entendre perquè la vivim des de dins, alhora que s’esdevé. En la seva opinió, el debat sobre la sobirania energètica hauria d’ampliar-se amb la mateixa urgència a la sobirania tecnològica europea ‒”Som capaços, molt capaços, de produir, per exemple, sensors i xips de màxima qualitat i màxima eficiència‒ mitjançant la inversió en innovacions digitals amb la capacitat afegida de contrarestar l’amenaça climàtica.

El delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, considera que es tracta d’aprofitar una gran oportunitat ‒la transformació digital accelerada per la pandèmia‒ per donar resposta a una gran necessitat: la lluita contra l’escalfament global sense renunciar al progrés econòmic. “La innovació ‒afegeix Navarro‒ és fonamental per tal que els diferents sectors econòmics s’anticipin a aquestes noves necessitats socials amb solucions molt més sostenibles. Per això, tots dos conceptes estan totalment relacionats”.

La innovació és fonamental per tal que els diferents sectors econòmics s’anticipin a la lluita contra l’escalfament global sense renunciar al progrés econòmic, amb solucions molt més sostenibles. Per això, tots dos conceptes estan totalment relacionats

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona

En què es basa aquesta relació íntima?

En l’eficiència en sentit ampli: eficiència en la capacitat d’adaptació, en l’encert en les decisions, en els processos industrials i en el consum de recursos i energia per tal de produir la mateixa quantitat, o més, amb molt menys. Per la seva part, aquesta optimització depèn del control de la dada amb l’objectiu de convertir la informació en coneixement i el coneixement en la innovació capaç d’optimitzar. De nou el cercle virtuós.

Galetti insisteix a contagiar a totes les empreses la prioritat de comptar amb dades fiables. “En el nostre sector ens trobem encara en un procés d’evangelització. Confiar al 100% en les dades que recapten els sensors d’una fàbrica, d’un vaixell o d’una potabilitzadora representa un valor diferencial”.

“La innovació tecnològica i sostenible és el motor per descobrir noves maneres de simplificar i automatitzar processos, desenvolupar nous models de connectivitat i optimitzar l’ús de recursos”, explica Víctor Giné, director general d’Oryon Universal, dedicada a donar suport a empreses emergents en els seus primers i vulnerables passos. “L’anàlisi de grans volums de dades permet una revolució molt intensa per dissenyar un futur més sostenible i, per tant, més eficient”.

La innovació tecnològica i sostenible és el motor per descobrir noves maneres de simplificar i automatitzar processos, desenvolupar nous models de connectivitat i optimitzar l’ús de recursos

Víctor Giné, director general d’Oryon Universal

Una obsessió semblant per l’eficiència regeix en tots els sectors. Per exemple, en la ciència de materials, on competeix la multinacional Dox. En opinió d’Ignasi Cañagueral, director del complex industrial de Dow a Tarragona i del centre d’operacions al sud d’Europa, validar avenços en la petjada de carboni, en la fórmula més sostenible d’un producte o en qualsevol altre paràmetre industrial requereix “la transferència eficient de dades amb context i genealogia”. Es tracta d’integrar en tota la cadena de valor les dades necessàries per prendre les decisions importants a partir d’elles. “Parlem d’un fil digital”, apunta el directiu, “que connecti les primeres matèries amb les transformacions en fàbrica, les cadenes de subministrament, el transport, l’ús i la disposició ulterior de cada producte al final de la seva vida útil”.

Del bressol al bressol

Aquesta economia circular madura s’està convertint en un sector emergent a partir de models com ara Cradle to Cradle (C2C, del bressol al bressol) que no aspira a reduir la producció o el consum ‒és a dir, a decréixer mentre altres regions competidores són al·lèrgiques a aquest escenari‒, sinó a fer servir a gran escala materials i components reutilitzables.

Eco Intelligent, consultora especialitzada en C2C, explica que aquest nou model de negoci descansa sobre la transparència, la traçabilitat, la custòdia i el processament del flux informatiu. “En el detall i la gestió de la complexitat radica l’autèntica transformació circular i el potencial de la sostenibilitat real”, afirma Ignasi Cubiñà, president d’EIG i director de sistemes d’informació del grup Construcía, al qual pertany Eco Intelligent.

Es tracta d’integrar en tota la cadena de valor les dades necessàries per prendre les decisions importants a partir d’elles. Parlem d’un fil digital que connecti les primeres matèries amb les transformacions en fàbrica, les cadenes de subministrament, el transport, l’ús i la disposició ulterior de cada producte al final de la seva vida útil

Ignasi Cañagueral, director del complex industrial de Dow a Tarragona i del centre d’operacions al sud d’Europa

El control de la dada enforteix la relació proveïdor-client en una mena de gestió compartida o causa comuna: “La traçabilitat unitària recolzada en tecnologies com ara la internet de les coses o la intel·ligència artificial està canviant radicalment els processos i els procediments”, sosté Pere Girbau, director general de Girbau, líder en bugaderia industrial. “En el nostre cas, ens permet optimitzar programes, pràctiques i consums propis i de clients per tal de reduir el consum d’energia i aigua, i millorar així la competitivitat”, la qual cosa pot traduir-se o ha de traduir-se “en reinversió per crear valor”. El directiu, però, adverteix que digitalització i automatització no garanteixen resultats automàtics. “En aquest punt cal ser especialment prudents i pragmàtics, ja que les despeses poden augmentar. No tota innovació implica rendibilitat”.

Visió social del negoci

La rendibilitat monetària d’una innovació ben entesa no és l’únic important, opina Cubiñà. Els factors emocionals, com ara la confiança que genera entre empreses i consumidors o el seu estímul al canvi de mentalitat, són igualment rellevants. Segons l’executiu, aquesta visió més social de la innovació sostenible constitueix un atribut europeu, i lluny de representar una feblesa enfront d’Àsia o dels Estats Units, suposa una oportunitat de beneficis no només econòmics, sinó també ecològics i humans. Ell ho denomina “estratègia del triple balanç”.

Víctor Ginés va més enllà, i considera que aquest triangle rendible “obre l’únic camí per al creixement i el progrés d’Espanya i de la Unió. És possible que Europa hagi perdut la batalla del lideratge digital, però la indústria 4.0 ofereix una nova oportunitat” en la qual la innovació autòctona podria contrarestar avantatges com ara la força laboral asiàtica.

“Qui no avança, retrocedeix”, afegeix Galetti. El directiu aposta per la unió de la Unió i el finançament amb punteria, és a dir, una estratègia europea en bloc recolzada en fons com ara els Next Generation. En quines partides? “Necessitem més empreses tecnològiques, més supercomputadors i augmentar la potència dels actuals, més professionals, i saber fer servir de manera sostenible la tecnologia, de la mateixa manera que altres recursos”. “Si a Espanya no tenim la decisió ferma d’invertir, pensar i executar projectes nous... bé, uns altres ho faran. I ràpid”.

Cinc models d’innovació verda

IMHOIT. Encriptació i signatura digital de dades de sensors propis o de tercers en un pla IoT [Internet of Things] arrenglerat amb “el model de triple impacte social, ambiental i econòmic”. Reivindica la sobirania tecnològica europea per tal de superar la dependència d’uns sensors xinesos que qualifica de “caixa negra” perquè no permeten accedir al seu codi. Què fa en aquests casos? Extirpa el programa original i el substitueix per un de transparent i configurable per saber exactament com i on es manipulen les dades del client.

Dow. Especialista en ciència de materials per a la indústria, com ara resines de polietilè o pel·lícules plàstiques, amb més d’un 85% de projectes enfocats a la innovació sostenible i l’objectiu zero emissions en 2050. A partir de l’anàlisi avançada de dades, desenvolupa tecnologies com ara el craqueig elèctric (trencament de molècules en compostos més simples), la deshidrogenació o nous materials reciclables.

Oryon Universal. La innovació d’aquesta companyia inversora comença amb el seu propi model de negoci: la consolidació d’empreses emergents des de l’assessoria legal fins a l’estratègia tecnològica, les aliances amb grans empreses o la facilitació del finançament públic i privat. Un exemple d’empresa emergent participada és DoGood People i el seu sistema d’avaluació de l’impacte ESG en altres companyies. Fins ara ha permès d’estalviar més de 740.000 litres d’aigua i més de 6.000 quilowatts, evitar l’emissió de més de 19.000 quilos de CO2 i reciclar gairebé tres tones de residus.

Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Contribueix a la innovació des de la infraestructura i l’estímul directe a gran escala:

• DFactory Barcelona, el principal node de la indústria 4.0 en el sud d’Europa, que consolida empreses ‒de fotònica, intel·ligència artificial, robòtica, ciberseguretat o realitat augmentada, entre altres especialitats‒ en facilitar negocis reals mitjançant la col·laboració mútua, a més d’atreure talent i inversions públiques i privades.
• La primera incubadora d’impressió 3D a Europa. Per què la 3D? Perquè permet la fabricació a la carta, en tiratges petits i personalitzats, prop del consum o l’aplicació dels seus productes, amb el consegüent estalvi de material i energia, a més d’ajudar a la reindustrialització i la sobirania econòmica d’Espanya i Europa.