La logística que desperta després del malson

Es perfecciona mentre aguanta les crisis. La logística futura se superarà a si mateixa quan la pandèmia, l’energia prohibitiva i la guerra siguin només un mal record

La logística avança cap a un nou model que serà sostenible, col·laboratiu, eficient, proper i extremadament flexible.
La logística avança cap a un nou model que serà sostenible, col·laboratiu, eficient, proper i extremadament flexible.Getty Images

“Els aficionats parlen de tàctiques; els professionals estudien logística”. Aquesta antiga frase del general estatunidenc Robert H. Barrow ressona com un gran escarn si és veritat que Rússia no està assolint els seus objectius a Ucraïna a causa dels errors logístics.

Això mateix podria dir-se de la importància estratègica de la logística en el món civil. En primer lloc, perquè és el sector transversal per excel·lència, el teixit conjuntiu del teixit empresarial: si comptem tan sols operadors i empreses de transport, representa el 5% del PIB espanyol, i si hi afegim els departaments logístics de les empreses, la seva contribució puja al doble.

I, malgrat això, és el sector entre bastidors, el discret tramoista de la representació. “Quan funciona a la perfecció, és pràcticament invisible per al consumidor final. D’això es tracta: que tot sigui al seu lloc al seu temps”, explica Montse Zamarra, directora general per a Espanya i Portugal de Michelin Connected Fleet. Però des de fa com a mínim dos anys, la seva presència ha esdevingut explícita, senyal de crisis encadenades.

Un dels grans aprenentatges de la pandèmia ha estat la necessitat de produir més a prop del consumidor o l’usuari final
Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona

“Partíem d’una demanda acostumada a la immediatesa, a la informació detallada i fiable dels enviaments, però el servei ha sofert un col·lapse amb la pandèmia, la tensió en les cadenes de subministrament, l’increment del cost del transport o els efectes de la guerra. Tot això fa ressortir-ne la rellevància com a sector crític. Els logístics hem fet un pas endavant en les decisions estratègiques de les empreses”, assenyala Aleix Escassi, conseller delegat de MVVO, especialista en intralogística (equips, processos i moviments dins d’una empresa).

Reindustrialització d’Europa

Si unes crisis de tanta transcendència impliquen per definició un abans i un després, com s’anticipa la logística d’avui a l’economia de demà? Escassi defensa que serà decisiva la seva contribució a objectius estratègics de país i de continent, per exemple la relocalització d’empreses industrials “per equilibrar la dependència de països-fàbrica com ara Xina o Índia mitjançant una logística de proximitat amb centres productius a Europa”.

“Un dels grans aprenentatges de la pandèmia ha estat la necessitat de produir més a prop del consumidor o l’usuari final”, afegeix Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. En aquest sentit, “la logística ha estat capaç de digitalitzar-se en un temps rècord, un assoliment molt valorat per la societat”, i lliga de manera natural amb la indústria 4.0 digitalitzada i automatitzada “perquè agilitza processos, abreuja temps, i pot ser clau en reptes com ara reduir els colls d’ampolla en la cadena de subministrament”.

La indústria 4.0 digitalitzada i automatitzada agilitza processos, abreuja temps, i pot ser clau en reptes com ara reduir els colls d’ampolla en la cadena de subministrament.
La indústria 4.0 digitalitzada i automatitzada agilitza processos, abreuja temps, i pot ser clau en reptes com ara reduir els colls d’ampolla en la cadena de subministrament.Getty Images/iStock

Escassi opina que aquest canvi de paradigma logístic, que ara assumeix el repte de contribuir a la sobirania energètica europea, suposa diversificar proveïdors per tal d’evitar desabastiments i promoure la intermodalitat en el transport de mercaderies i components. Però sobretot exigeix una convicció que es tradueixi en “inversions sostingudes a llarg termini i un salt en la col·laboració publicoprivada”.

No partim de zero. Al capdavant ja hi ha exemples d’aquest tipus de col·laboració i reconfiguració de la xarxa, com ara el que presentarà Extremadura en el Saló Internacional de la Logística (SIL 2022) de Barcelona. Segons Rafael España, conseller d’Economia, Ciència i Agenda Digital de la Junta d’Extremadura, “en 2020 les exportacions extremenyes van ser les úniques que van créixer a Espanya”, i aquesta internacionalització tindrà els seus fonaments en el model logístic a llarg termini compartit amb Portugal. Serà intermodal, digital, i adoptarà una estructura de malla, reforçarà l’eix Port de Sines-Lisboa-Badajoz-Madrid, i en conseqüència posarà en connexió el Corredor Atlàntic amb l’est i el sud de la península. Així mateix, connectarà els sistemes administratius i de gestió de tots dos països per tal de simplificar els tràmits duaners en una mena de finestreta única.

Encara que d’una manera brusca, les crisis ens ensenyen a ser més eficients, a optimitzar i controlar els costos i buscar rendibilitat en un escenari tan complex
Montse Zamarra, directora general per a Espanya i Portugal de Michelin Connected Fleet

El conseller considera que cap crisi no és benvinguda, però un cop ha esdevingut fet consumat val més aprofitar els efectes col·laterals positius, per exemple, “accelerar els processos planificats a mitjà termini”, com ara l’Estratègia Logística extremenya, per fer front a necessitats com poden ser l’auge de la mobilitat d’últim quilòmetre, la intermodalitat de les terminals ferroviàries o l’ampliació de sòls logístics i d’emmagatzematge per tal de donar suport a l’augment d’activitat.

Un altre mapa, una altra ciutat

Aquest desenvolupament d’espais i immobles (immologística) implica una reconfiguració territorial d’acord amb la reconfiguració econòmica. En opinió d’Ignacio García-Cuenca, country manager de Goodman Spain, l’especialitat immologística anticipa tendències com ara el creixement i la interconnexió de les ciutats o el comerç electrònic, amb una pujada del 70% durant el lustre vinent i el 15% de les vendes al detall a Espanya en 2026, segons Euromonitor. “La integració de l’activitat econòmica en la vida de la ciutat és fonamental si volem entorns atractius tant per a les empreses com per als ciutadans”, assenyala el directiu.

En resposta a aquests canvis socials, la immologística procura instal·lar-se a prop dels grans centres urbans que concentren el consum, a la primera corona de la ciutat. Si a més són multinivell ‒una modalitat d’edificació vertical que ha inaugurat Goodman a Espanya‒, poden reduir la superfície necessària en un entorn al qual escasseja el sòl. En aquest sentit, la companyia també aprofita terrenys erms per a noves instal·lacions, com ara les que desenvolupa actualment a Getafe. “Serà el primer projecte logístic a Madrid amb certificació urbanística BREEAM”, que acredita la sostenibilitat mediambiental d’un edifici, explica García-Cuenca.

La instal·lació logística multinivell desenvolupada per Goodman per a DSV a Molins de Rei, Barcelona.
La instal·lació logística multinivell desenvolupada per Goodman per a DSV a Molins de Rei, Barcelona.

“Encara que d’una manera brusca, les crisis ens ensenyen a ser més eficients, a optimitzar i controlar els costos i buscar rendibilitat en un escenari tan complex” com el de l’increment immoderat dels preus energètics, observa Zamarra. La pregunta: com aconseguir una meta tan esquiva en general, i en gestió de flotes de vehicles en particular. La resposta: digitalització avançada. “Quan es comença a treballar a fons amb les dades del client, es detecten ineficiències i apareixen àrees de millora. Som capaços de generar, recollir i analitzar una enorme quantitat d’informació, i aquesta informació ben elaborada reporta beneficis”.

El sector es mou

Cap a on? Malgrat les dificultats que enfronta el sector, o fins i tot a causa d’elles, Zamarra creu que en només deu anys “s’haurà connectat i digitalitzat completament”, sobretot pel que respecta a la gestió de flotes de vehicles. Per part seva, Escassi destaca la capacitat de convertir les crisis en oportunitat: “Sempre hem sabut evolucionar quan hem tingut la necessitat, i ara la tenim. L’enginy s’aguditza davant les adversitats, i com a conseqüència resulten els avenços més notables”.

La integració de l’activitat econòmica en la vida de la ciutat és fonamental si volem entorns atractius tant per a les empreses com per als ciutadans
Ignacio García-Cuenca, country manager de Goodman Spain

La necessitat seria unes cadenes de subministrament més curtes i amb menys impacte ambiental, i l’avenç, una logística més descentralitzada, propera i àgil gràcies a noves baules com ara la intermodalitat de mitjans i plataformes de transport. Que una càrrega passi d’un vaixell a un tren i d’un tren a un camió amb fluïdesa. O que els motors dels mitjans es puguin moure, per exemple, amb hidrogen verd, com els autobusos urbans de Barcelona que recarreguen combustible a la primera hidrogenera d’ús públic d’Espanya, instal·lada a la Zona Franca de la Ciutat Comtal.

Escassi resumeix la nova logística en quatre paraules: “Automatització, dades, digitalització, hiperconnectivitat”. “El model serà sostenible, col·laboratiu, eficient, proper, extremadament flexible”. I no dubta que aquest escenari serà viable en una dècada. “Enfrontem els reptes de la producció fa deu anys, bàsicament l’automatització i la correcta gestió mitjançant dades. En els pròxims anys veurem flotes de vehicles automatitzades i transport autònom, la coordinació de les baules fins a desenvolupar cadenes 100% automàtiques, dirigides i optimitzades per models matemàtics que es nodreixen de les dades de les màquines mateixes”.

L'hidrogen verd sembla imprescindible per garantir una logística amb menor impacte ambiental.
L'hidrogen verd sembla imprescindible per garantir una logística amb menor impacte ambiental.Getty Images/iStock

Un optimisme que García-Cuenca comparteix. “Si seguim per aquest camí i continuem apostant per la col·laboració publicoprivada, el que avui anomenem la ciutat del futur serà la nostra realitat d’aquí a 10 anys”.