2022, any de l’ara o mai

La tecnologia és només un producte a la lleixa, una possibilitat a l’abast de la mà. És aquesta mà la que converteix en resultat la possibilitat. O fracassa en no intentar-ho.

“No estem limitats per la tecnologia, sinó per les nostres idees, l’experimentació i la rapidesa amb què provem les coses”, deia Tim Sweeney, CEO d’Epic Games, en recordar que la capacitat per desenvolupar xarxes socials existia deu anys abans que a algú se li acudís fer-ho “amb grandesa i amb cert nivell de qualitat”.

El mateix es pot dir de la recuperació econòmica que urgeix i que depèn no només de la inversió, sinó també de la visió. Aquest repunt del creixement a curt termini, el 2022, implica un canvi de tendència després de la caiguda, però, a més, ha d’iniciar “un canvi de paradigma sobre les sòlides bases d’una nova economia digitalitzada”, apunta Eduardo Gómez de Tostón García, CEO d’Alisys, líder en software i plataformes cloud de gestió industrial 4.0.

I ho ha de fer en un moment en què contenen forces èpiques a favor i en contra.

Next Generation

En una cantonada del ring, les certeses: els fons Next Generation, una corba de creixement a l’alça i el motor industrial pel qual aposta Europa. Com a mínim, aspira a un 20% de contribució al PIB partint del 17% de mitjana.

La indústria 4.0 té tot el potencial com a agent de transformació, de qualitat de vida i de creixement més equilibrat i just

Joan Manel Casamitjana, CEO de Picvisa

A l’altra cantonada, les incerteses: inflació, tarifes energètiques, colls d’ampolla en el subministrament, escassetat de components i matèries primeres, el cost mateix de la transició econòmica i el risc que la competència prengui decisions més àgils perquè la transformació és contra rellotge.

Tots els directius que parlen en aquest reportatge, d’empreses integrades al hub d’indústria 4.0 DFactory Barcelona o instal·lades al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, coincideixen en què el quant depèn del quan, i l’oportunitat d’aprofitar-la de seguida. Aquest any ve amb un cronòmetre a la mà.

“Altres països de l’entorn també acceleren i, si no actuem de pressa, Espanya corre el risc de quedar endarrerida”, apunta Ramón Pastor, director general mundial del negoci 3D Metal a HP. La digitalització permetria revertir velles carències com el dèficit de competitivitat industrial davant economies més eficients.

“L’economia 4.0 ens dona l’oportunitat de reconfigurar el nostre model econòmic, i no podem deixar passar aquest moment. El món ens demana que canviem la manera de produir”, intervé Oriol Riba, Chief Operations Officer de Wallbox —sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics i gestió energètica renovable en edificis comercials—, amb seu a la Zona Franca.

Full en blanc

“Tenim les eines, però hem d’aprendre, i aprendre ràpid, a utilitzar-les. Estem davant d’un full en blanc, i el repte més important és dissenyar a temps allò que la tecnologia ja ens permet, experimentar i obtenir resultats sense gaire demora”, explica el CEO d’Alisys. “L’automatització física i virtual, la intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades són el vapor i l’electricitat d’una revolució irrevocable”.

Segons el directiu, que contribueixi a la recuperació aquí i ara depèn de mesurar el seu rendiment —resultats, beneficis, estalvis, qualitat i sostenibilitat— per saber millor com adaptar-se a la transformació. I depèn, de nou, del factor humà: d’un canvi de mentalitat profund, del coneixement compartit, de col·laborar més que competir i d’invertir en intel·ligència humana no només individual, sinó col·lectiva.

El repte més important és dissenyar a temps allò que la tecnologia ja ens permet, experimentar i obtenir resultats sense gaire demora

Eduardo Gómez de Tostón García, CEO d’Alisys

Per això Pastor aplaudeix l’augment pressupostat d’inversió espanyola en ciència, R+D i digitalització, fins al 3% del PIB, que, juntament amb els fons europeus, “provoca l’efecte arrossegament de les empreses més innovadores perquè d’altres també innovin” i estimula el talent. “En una societat del coneixement, base d’un ecosistema empresarial eficient, les persones són de veritat el principal actiu”. Dit d’una altra manera, qualitat de capital humà i qualitat de la inversió van de la mà.

Tots els directius consideren única l’oportunitat dels Next Generation, però en el criteri de distribució hi ha el debat, i el risc. “Veiem un compromís clar per avançar en l’era digital i prendre decisions basades en dades, no en la intuïció”, apunta Jaume Rey, director general de Nexiona i especialista en analítica avançada i software per a IoT industrial. “Els fons animen moltes empreses a plantejar-se que amb aquests ajuts els serà més fàcil invertir en digitalització. Però també temen que acabin només en mans de grans empreses o entitats públiques o semipúbliques i no arribin a les pimes”, sobretot a les que innoven amb rapidesa per convertir el curt termini en un avantatge competitiu.

Reindustrialitzar a casa

Tornant al context, el debat sobre la reindustrialització europea té tots els ingredients de les grans trames, des de la geopolítica fins a la implicació directa del lector perquè és la seva pròpia història. En el costat dels pros destaca la capacitat mobilitzadora de la indústria —per exemple, a la Zona Franca un 40% d’empreses purament industrials alimenta un altre 60% de logística i serveis—. És el sector que més innovació materialitza, i Espanya compta amb una base propícia, per exemple, en automoció i indústria agroalimentària.

Pel que fa als contres: que els costos europeus de producció continuïn sent bastant més grans que a l’Àsia o l’Àfrica, el prohibitiu impacte mediambiental d’indústries tradicionals o, en el cas espanyol, el hàndicap afegit de la baixa productivitat manufacturera. Bé, per autors com José Molero, catedràtic d’Economia aplicada, la sortida a aquest dilema seria reindustrialitzar sobre activitats intensives en coneixement, tecnologia i sostenibilitat. En economia 4.0.

Les raons: la seva contribució a nivells inèdits en estalvi, flexibilitat i autonomia de producció, és a dir, en més sobirania industrial. Per Jaume Rey, la indústria 4.0 camí de la 5.0 no té competència en solucions d’eficiència energètica, traçabilitat de la processos i d’economia circular, i control dels equips “en un nou concepte de fàbrica amb menor impacte en els recursos naturals”.

Herois locals

“Qui digitalitzi més i millor —afegeix Rey— podrà competir contra models antics basats en mà d’obra de baix cost en altres països. Veurem nous herois locals, empreses que, sense ser multinacionals, guanyaran prou mida per tenir un nom a nivell global”.

Veurem nous herois locals, empreses que, sense ser multinacionals, guanyaran prou envergadura per tenir un nom a nivell global

Jaume Rey, director general de Nexiona

Potser un d’aquests herois sigui e-Miles, l’empresa fundada per Malena Engineering per fabricar un vehicle elèctric urbà i en un 90% imprès en 3D. “Si aconseguim introduir la impressió additiva en l’automoció —explica el CEO, Mike Hastewell— estarem més a prop de la neutralitat d’emissions i de la fabricació local que redueixi el transport de components a grans distàncies mitjançant sistemes logístics complexos, febles i contaminants”.

Si esmentem la 3D per parlar de sobirania industrial és perquè és una de les tecnologies alliberadores. Pastor recorda que dissenyar, produir i personalitzar sense límit de formes, simplificant processos i reduint la dependència de subministraments externs va permetre canviar de model de negoci en temps rècord i fabricar material mèdic per salvar vides durant la pandèmia. Menys consum energètic, menys equips i menys material implica menys costos, menys impacte ambiental, menys emissions, menys drets de CO₂.

“La Indústria 4.0 aporta transparència en els processos, capacitat d’anàlisi, menor desaprofitament i un ús molt més conscient dels recursos. Té tot el potencial com a agent de transformació, de qualitat de vida i de creixement més equilibrat i just per preservar el planeta”, afegeix Joan Manel Casamitjana, CEO de Picvisa, experta en equips de classificació òptica per a la recuperació i avaluació de residus.

Amo de les seves decisions

El 2022 que és a tocar és també una pista d’enlairament. “Avui l’economia digital ja suposa el 20% del PIB, i amb el 5G el salt serà exponencial —aclareix Hastewell—. Sovint creiem que el que ve de fora és millor. No és cert, tenim una enorme base de creativitat i enginy, i tenim l’oportunitat única de ser amos de les nostres decisions i recuperar la nostra capacitat productiva, el centre de decisions”.

A Espanya tenim l’oportunitat única de ser amos de les nostres decisions i recuperar la nostra capacitat productiva, el centre de decisions

Mike Hastewell, CEO d’e-Miles

El directiu torna al factor humà, suggereix elevar la visió, prendre perspectiva per no acabar superats pels canvis. “La velocitat de la innovació és inimaginable. En uns quants anys internet s’ha convertit en el nexe del món, tot el coneixement és al núvol, hem passat a ser ens digitals i qualsevol nen o nena de cinc anys s’espavila amb un mòbil de manera completament intuïtiva. Resulta increïble al que ens estem acostumant i necessitem entendre que quan es produeixen transformacions tan importants sempre perdem una cosa que potser ens agradaria conservar, una cosa tan important com la privacitat, que ha deixat d’existir en l’era 4.0. No som perfectes, res no és perfecte”.