La BNEW o com consolidar la nova economia quan ens fa més falta

Finals de setembre del 2020, presentació de la primera edició de la BNEW. Va tenir poc de convencional, els mestres de cerimònies eren dos hologrames projectats sobre l’escenari. Després les dues persones de carn i os substituïen els hologrames per continuar el llançament, retransmès online a tot el món.

Aquest cop d’efecte era una manera d’explicar la teoria amb la pràctica: com aquesta primera BNEW, ideada i organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), seria el primer gran fòrum professional, multisectorial, híbrid entre l’àmbit virtual i el físic, capaç de posar en contacte milers d’empreses per reactivar l’economia quan patia el xoc dels primers mesos de la Covid.

Parlem d’un model inèdit, complex des de la concepció i el disseny fins a la combinació de formats, la dotació tecnològica o l’organització, tot això empès a contrarellotge en aquell context d’incertesa. Però aquesta dificultat reflectia precisament la seva necessitat, segons Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB: “Va ser el primer esdeveniment d’aquestes característiques al món i en el moment més dur de la pandèmia, però havíem de transmetre un missatge: que, malgrat la crisi sanitària i econòmica, hi havia una finestra d’oportunitat i es podia créixer i fer negocis. Vam crear aquesta nova marca per adaptar-nos d’una manera molt ràpida. Va ser una idea arriscada, però d’èxit”.

Solucions millor que lamentar-se

Un dels directius participants, Lucas Casasnovas, el CEO de Seat Mó i Casa Seat, parla d’aquesta nova economia digital com un estat d’ànim: “La BNEW suposa un espai on abunda l’optimisme, les ganes de tirar endavant i posar el nostre gra de sorra no per lamentar-nos sinó per proposar solucions”.

Per a Blanca Sorigué, directora general del CZFB, si la nova economia ha arribat per quedar-se, la BNEW també “com a punt de trobada i primera gran cita global d’empreses convençudes que el futur passa per la sostenibilitat, la digitalització i la innovació. Són elements que marcaran l’evolució de totes les activitats. I la companyia que avui no entengui l’Agenda 2030 com un valor estratègic, està condemnada a desaparèixer o quedar molt relegada”.

Que l’esdeveniment havia arribat per quedar-se no només ho demostra la segona edició, que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre, sinó el seu salt d’escala en desplegament i capacitat de convocatòria. La primera va demostrar que la nova economia pot créixer amb gairebé tot en contra, la segona ve per consolidar i multiplicar aquest creixement en marxa.

El doble d’impacte, almenys

La BNEW ataca aquest objectiu des de diversos fronts. En primer lloc, els esdeveniments físics en què experts d’empreses, consultories, centres d’investigació i institucions aborden l’evolució de grans temes econòmics i sectorials. L’any passat van ser cinc verticals: logística, indústria digital, comerç electrònic, zones econòmiques i sector immobiliari; la segona edició els repeteix i n’afegeix cinc amb un enfocament més transversal: mobilitat, sostenibilitat, talent, ciència i un complet programa en què mostrar al món la cultura, la gastronomia, l’art i el disseny de Barcelona.

“A la BNEW mirem al futur, volem anticipar els canvis que venen”, explica Sorigué. “No podem parlar d’innovació sense parlar de talent i ciència, per exemple. Les àrees metropolitanes tenen molt a dir en la construcció d’aquest futur i, sens dubte, la mobilitat i la sostenibilitat són elements imprescindibles en el seu desenvolupament”.

BNEW, que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre, és un punt de trobada i primera gran cita global d’empreses convençudes que el futur passa per la sostenibilitat, la digitalització i la innovació

“Analitzem el talent perquè és el capital més important de les empreses i el que ens permet generar activitat econòmica de qualitat. I de ciència perquè aquest any ha irromput en totes les agendes i també és vital en les noves oportunitats de negoci per a les empreses de Barcelona, Espanya i l’economia global”, completa Navarro.

Si el 2020 van ser 380 ponents que van esprémer els verticals, el 2021 passaran de 800, meitat homes i meitat dones. També augmenten les seus dels debats que els integren a la ciutat: a l’Estació de França, el centre Movistar i la Casa Seat s’afegiran la Pedrera i l’espai Roca Gallery, i potser algun més en negociació.

De persona a persona i d’empresa a empresa

El recurs dinamitzador de negocis és la plataforma digital de networking BVillage, desenvolupada perquè les empreses puguin mostrar els seus productes i serveis, ampliïn contactes nacionals i internacionals, es connectin per videoconferència amb altres companyies i clients potencials, treballin i desenvolupin negocis conjunts.

Com trobar els interlocutors adequats entre milers de participants i amb el temps limitat a quatre jornades? Amb la intel·ligència artificial de la plataforma, que filtra els perfils empresarials de cada sector per posar en contacte oferta i demanda de productes i serveis, fins a decantar una llista personalitzada de contactes.

BVillage també integra un espai específic dedicat a consolidar empreses tecnològiques, el Barcelona Start-up Innovation Hub, que, a més de la xarxa de contactes i negocis potencials, premia les innovacions més destacades, des d’una plataforma blockchain per a la interoperativitat dels sistemes d’una empresa a una aplicació alternativa a les fiances en els lloguers o el desenvolupament de materials substituts del plàstic. L’any passat, cinc de les 72 start-ups integrades al hub van rebre guardons de mans del rei Felip VI i el president del Govern, Pedro Sánchez. En aquesta ocasió seran 10 les premiades i segurament es dobla la quantitat d’inscrites.

“Durant la primera edició vam aconseguir generar més de 25.000 contactes comercials entre les companyies participants i els assistents a través de BVillage, i en aquesta segona de ben segur que arribarem a un volum bastant més gran”, apunta Sorigué. També es dispararà el nombre d’empreses amb presència directa —de 128 a almenys 400 aquest any— i el d’inscrits amb accés online a tots els esdeveniments. L’organització ja ha superat de lluny els 11.000 registrats l’any passat des de 111 països d’Europa, Amèrica, l’Àfrica i Àsia.

Durant la primera edició es van generar más de 25.000 contactes comercials entre les companyies participants y els assistents

“En aquesta segona edició redoblem l’aposta —continua Navarro—. Hem millorat la capacitat de la plataforma digital per comunicar-nos amb la resta del món, generar interaccions entre els professionals i crear oportunitats de negoci. Ara ho podran fer d’una forma més senzilla, a través de mòbils o tauletes, i la intel·ligència artificial ens permet posar en contacte persones i empreses amb interessos compartits”.

Hem de reactivar-nos, hem de transformar-nos

Els mateixos participants valoren la contribució de la BNEW als cercles concèntrics de l’economia des de Barcelona al món. “Ens dona una capacitat d’interconnexió entre professionals i sectors que ni tan sols ens imaginàvem”, deia Juan Carlos Álvarez, gerent general de Negocis d’Asset Servihabitat. “Hem de reactivar-nos, hem de transformar-nos —intervé Bruno Vilarasau, director de Sector Públic i Serveis Digitals de Telefónica— i la BNEW és el lloc on les empreses podem aprendre les unes de les altres per anar més enllà”.

“Espais així són més necessaris que mai per repensar l’economia en l’àmbit mundial”, explica Eva Menor, diputada de l’àrea d’Economia, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona. I afegeix Juan González Barba, secretari d’Estat per a la UE: “És un fòrum molt interessant d’intercanvi de propostes, que torna a posar Barcelona en el centre del debat nacional i internacional, com li correspon a aquesta ciutat”.