Aquesta és la logística que es mereix un país sostenible

Segurament sou experts en organització logística, tot i que no hi hagueu pensat en aquests termes.

Planifiqueu el consum de temps en funció de la demanda laboral i personal. Avui porteu els nens a l’escola per la ruta alternativa. Aprofiteu per anar a comprar a la botiga de la cantonada. Encarregueu dues comandes i canvieu la recepció a domicili d’una altra. Teletreballeu pel camí. Prioritzeu la combinació de transport públic, privat o mixt més ràpida, barata i neta. Feu servir tecnologia d’assistència per a aquesta coreografia de l’eficàcia.

Elevem aquest tragí a l’enèsima potència, a escala planetària, en mode professional i tenim un dels sectors menys coneguts, però més transversals de l’economia. Un artesà anti-tech podria prescindir d’un web, fins i tot d’un mòbil, però mai del seu proveïdor de matèria primera.

Com és d’important i transversal? A Espanya el sector estrictament d’operadors logístics i empreses de transports ronda el 5% del PIB. Però si hi sumem proveïdors (per exemple, de hardware i software) i els departaments logístics de les empreses, puja al 10%, segons el Centre Espanyol de Logística (CEL). En una regió industrial, comercial i portuària com la catalana, encara més. El Clúster Logístic de Catalunya el calcula en el 12,7% del PIB autonòmic, per sobre de tot el sector turístic nacional el 2019.

Irrupció i expansió del comerç electrònic

I resulta que va arribar la pandèmia i va revelar les costures del model, per exemple, l’excessiva dependència d’una sola ruta o un sol proveïdor. No va deixar una altra sortida a milions de confinats que cobrir necessitats via comerç electrònic.

“Les vendes de l’e-commerce van augmentar un 36% l’any passat, Espanya va ser el tercer mercat amb més creixement a tot el món”, destaca Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de SIL Barcelona, la fira logística líder al sud d’Europa.

“Aquest salt implica un augment d’activitat logística i accelera reptes, com ara el d’afrontar de manera eficient el repartiment d’última milla a ciutats cada vegada més desbordades. I al mateix temps el de reduir l’impacte ambiental i fer més flexible la cadena de subministrament per adaptar-se amb rapidesa a tots aquests canvis”, afegeix Navarro.

Creixement puntal o estructural? De moment diversos estudis xifren aquesta tendència a l’alça per sobre del 20%.

No és país per a (tants) repartidors

Per al director d’Innovació i Projectes del CEL, Ramón García, la personalitat territorial i sociològica del país tensa la cadena. No tenim rius que serveixin de canals per a grans volums de mercaderies, la població urbana es concentra en molt poc espai (“contenidors de veïns”, com anomenava El Roto als blocs), els centres històrics fan que els repartidors es tornin bojos, hi ha tantes ordenances com municipis i el canal horeca (bars i restaurants) desplega 350.000 negocis amb sis entregues de mitjana diàries.

“És contrari a la naturalesa de la logística que en un mateix edifici hi vagin set repartidors a entregar 27 paquets a hores diferents, el més lògic és concentrar per no saturar”, afegeix Jaume Bonavia, director general de l’operador Alfil Logistics.

“Aquesta última milla és el final del procés, però la logística és sobretot el que no es veu al darrere, la comunicació constant d’informació i mercaderies entre proveïdors de proveïdors de proveïdors. La seva finalitat és aconseguir la màxima eficàcia amb la mínima energia, per això la veritable sostenibilitat consisteix a minimitzar moviments en tota la cadena de valor”, destaca García.

“És contrari a la naturalesa de la logística que set repartidors vagin a un mateix edifici a entregar 27 paquets a hores diferents, el més lògic és concentrar per no saturar”

Jaume Bonavia, director general d’Alfil Logistics

Logística 4.0 i indústria 4.0, vasos comunicants. “No hi ha competitivitat de l’una sense competitivitat de l’altra”, apunta Ignasi Sayol, president del Clúster Logístic de Catalunya. Per tant, evolucionar cap a aquest nou model és un repte de reptes, un projecte de país.

Primer, el canvi cultural

García ho explica com “un cicle generador de canvis”. “Primer canvien els caps per entendre per què cal canviar la resta, això permet definir quins processos suportaran aquest canvi i al desenvolupar les tecnologies per aconseguir-lo. Fer-ho a l’inrevés pot ser un esguerro”.

Per això no només parla de model logístic sinó social. De logística cooperativa dins d’una economia més cooperativa. De canviar el model de ciutat a partir de l’acord de tots els actors: operadors, repartidors, comerços, associacions de veïns i de consumidors, tots els nivells de l’administració... S’haurà de fer, i posarà a prova el nostre sentit de la responsabilitat. “Tots hem de cedir alguna cosa per mantenir el nivell de servei i que flueixin el comerç i l’economia”.

Bé col·lectiu en forma de noves infraestructures com els microhubs. En comptes de diferents supercentres logístics que competeixen entre si des dels afores de la ciutat, petits magatzems integrats a la trama urbana on arriben totes les mercaderies d’aquella zona perquè les centralitzi, coordini i distribueixi en una sola ruta un servei comú. Sembla complicat que les empreses de missatgeria renunciïn al seu logotip i l’atenció personal que les diferencia, però compensar-les per superar aquesta barrera és un exemple del model de transigència que descriu García.

Sayol també parla d’evolució coral. Entén les cadenes de subministrament com una mena d’internet per a l’intercanvi d’objectes, a més d’informació. En termes logístics: “una xarxa trenada d’estacions de transport multimodal que recull les mercaderies dels productors i les intercanvia per ferrocarril, carretera, vaixell i avió”. Ja n’existeix algun com a model replicable, el de la Llagosta (Barcelona) per exemple. Cobreixen el servei logístic de 100 quilòmetres a la rodona i tindrien el benefici afegit de distribuir de manera més equitativa per tot el mapa la producció, no només la distribució.

Tots haurem de cedir alguna cosa per mantenir el nivell de servei i que flueixin el comerç i l’economia

Ramón García, director d’Innovació i Projectes del CEL

El sentit comú seria la tecnologia punta per optimitzar inversions sempre escasses. En principi Sayol no té res en contra de la proposta de combois de camions amb conducció automatitzada quan maduri la tecnologia, “però això ja està inventat, es diu tren”.

Tecnologies sostenibles

A l’espera de les grans decisions, algunes tecnologies avancen pel seu compte. Alfil Logistics és la segona empresa que obté la segona estrella en la certificació Lean and Green (Aecoc, amb 25.000 firmes associades) per reduir un 38% les seves emissions de CO₂ gràcies a un mix tecnològic, des de cobrir les naus amb panells solars fins a fer servir drons per controlar l’inventari o sistemes automatitzats que carreguen un tràiler de 24 tones en sis minuts, a més de l’obligada electrificació de flotes.

“La sostenibilitat ja no és un rentat d’imatge. Està arribant la relació directa entre preu i reducció de CO₂, o et poses al dia o et quedes fora del mercat”, apunta Bonavia.

Més aplicacions sostenibles: impressió 3D per produir tirades més curtes i reduir estocs i, per tant, energia consumida en magatzem, tricicles i patins elèctrics de repartiment, sistemes de gestió de flotes i rutes amb intel·ligència artificial, blockchain de traçabilitat que obre les portes a l’internet (massiu) de les coses, anàlisi de microdades de comportament segmentat per saber quins perfiles i edats són més receptius a entregues en una determinada hora, taquilles on deixar paquets perquè els recullin els clients i no capil·laritzar tant les rutes.

Arribarem al model col·laboratiu?

En un ecosistema tan complex conviuen senyals positius (la cooperació d’agents públics i privats a Madrid i Barcelona, per exemple) i no tant (la reactivitat i no la proactivitat de les normatives). Per al CEL, serà clau proclamar el que hauria de ser obvi: que la logística 4.0 jugui un paper crucial en sostenibilitat, digitalització i resiliència. El trio de conceptes darrere del qual desfilen els fons europeus i globals.

Però Sayol prefereix no entendre’ls com un manà. Ajudaran, però no substitueixen la tenacitat de les empreses a les quals no arribi el recurs. Tan important com els diners és la gestió. “Seria més útil canviar el model i donar suport a les bones idees en comptes de comprar-les per eliminar la competència”.