El planter com a salvavides del Barça

Ronald Koeman s'havia trencat el tendó d'Aquil·les poques jornades després de començar la temporada 90-91, central essencial per donar sortida al joc del Barça, també el millor franctirador possible. Johan Cruyff necessitava títols per donar continuïtat a la Recopa i a la Copa obtingudes els dos primers cursos, i per garantir també la seva continuïtat a la banqueta. Així que va demanar Jan Molby, un migcampista danès del Liverpool que podia fer les funcions de defensa. Va passar que l'equip es va revoltar perquè considerava que ja en tenia prou amb el que hi havia, l'afició tampoc hi estava d'acord i la directiva, encapçalada per Josep Lluís Núñez, li va negar un fitxatge que s'havia tancat per 250 milions de pessetes (1,5 milions d'euros) quan tampoc sobraven els diners. Cruyff va recular, va preguntar al planter i va acabar ascendint Pep Guardiola.

El relleu de Koeman a Guardiola, tan importants en la història del club, explica la tradició cíclica del Barça de recórrer a la Masia en cas de necessitat econòmica o esportiva. Com Koeman, que avui com a entrenador mira cap al planter per constrenyiment, també per convicció. “S'ha trobat amb una mena de marrón i està repartint minuts i apostant pels joves. És una feina ingrata, però aquestes experiències per a ells són brutals. Ja sabem que ara tot són resultats i títols… però això s'agrairà en el futur”, l'elogia un empleat de l'organigrama esportiu. “És necessari que el tècnic els doni responsabilitat perquè si entenem que són jugadors per al Barça, han de viure aquestes experiències”, comenta un altre tècnic del club. Encara que siguin vivències en cas de penúries.

Va succeir amb Cruyff, que va recórrer a la lleva del Mini —De la Peña, Òscar i Roger Garcia, Celades, Velamazán, Arnau…— en les seves últimes dues temporades, preocupat perquè l'equip ja havia destil·lat el seu millor futbol i havia de trobar joves de la casa que marquessin el pas com havien fet Amor, Sergi i Chapi Ferrer. Núñez, no obstant això, va escollir Figo, fitxatge al qual van seguir Ronaldo, Couto, Blanc, Amunike…

Amb el pas dels anys, el club va tornar a estar en una situació delicada després de l'arribada massiva d'holandesos com Bogarde, Reiziger, els germans De Boer, Overmars i Kluivert. No va funcionar i Van Gaal va haver de recórrer al filial (Xavi, Puyol, Valdés…). “Va ser dur perquè vaig estar cinc anys sense guanyar res”, recordava Puyol, que va acabar amb 21 títols de blaugrana.

L'èxit de Puyol, com el de Xavi, Iniesta, Piqué, Busquets, Pedro i companyia, va arribar de la mà de Guardiola, que va decidir renovar el vestidor tan bon punt va arribar, penalitzats Deco i Ronaldinho pel seu rendiment final amb Rijkaard. La salut del Barça i el seu planter es va expressar el 2010, quan la Pilota d'Or va estar representada únicament per jugadors del Barça (Messi, Xavi i Iniesta); també el 2012, amb Tito Vilanova a la banqueta, ja que contra el Llevant va arribar a jugar amb 11 procedents del planter.

Aposta ferma

Des de llavors, amb un primer equip molt sòlid que gairebé no permetia canvis, la Masia es va extraviar una mica amb la successió de directors formatius i la idea que el múscul i la velocitat eren el futur del futbol abans que la possessió. Però amb el temps es van reajustar de nou els paràmetres. “El Ronald entén que estem en una temporada de transició, per la qual cosa dona minuts a joves sabent que poden costar-li punts. Però és la manera de crear les bases per al futur”, assenyalen fonts de l'àrea esportiva. El club no va poder afrontar els 10 milions que li costaria Eric García (central del City que va demanar el tècnic).

Koeman no només li va donar la titularitat a Ansu —també al jove Pedri, que no és del planter—, sinó que quatre dels 10 jugadors que més minuts han disputat són de la Masia —Alba (2.016), Messi (1.939), Busquets (1.633) i Araujo (1.343)—, a l'espera que Sergi Roberto i Piqué es recuperin.

“Potser per això també utilitza el 4-3-3, un sistema que tots coneixen i on més rendiment pot treure dels que pugen”, reflexionen a les oficines del Camp Nou. Araujo ha crescut de tal manera que pot discutir-li el lloc a Lenglet al mateix temps que Riqui Puig insisteix que pot tenir un lloc a l'onze amb ambició i el gol de cap a l'Elx. A més, hi ha els tres debutants de Koeman: el defensa Mingueza (1.189 minuts), a més del migcampista Ilaix Moriba (74) i l'extrem Konrad de la Fuente (36), aquests dos a l'espera de més oportunitats. Amb Koeman és possible. Així ho assenyala també la història blaugrana.

58 jugadors del planter des de Guardiola

Amb Guardiola (22 jugadors)

- 08-09: Busquets, Thiago, Abraham, Xavi Torres, Muniesa i Botía.

- 09-10: Fontàs, Jonathan Dos Santos, Gai, Soriano i Bartra.

- 10-11: Miño, Sergi Gómez, Romeu, Nolito, Sergi Roberto i Montoya.

- 11-12: Cuenca, Deulofeu, Tello, Rafinha i Riverola.

Amb Tito (1)

- 12-13: Carles Planas.

Amb Martino (3)

- 13-14: Adama, Patric i Dongou.

Amb Luis Enrique (15)

- 14-15: Munir, Sandro, Samper, Ié, Masip, Halilovic i Gumbau.

- 15-16: Kaptoum, Cantalapiedra i Cámara.

- 16-17: Aleñá, Cardona, Nili, Borja López i Carbonell.

Amb Valverde (13)

- 17-18: Oriol Busquets, Costas, Cucurella i Arnáiz.

- 18-19: Miranda, Riqui Puig, Collado, Cuenca, Abel Ruiz i Carles Pérez.

- 19-20: Ansu Fati, Araujo, Wagué.

Amb Setién (1)

- 19-20: Monchu.

Amb Koeman (3)

- 20-21: Mingueza, Ilaix Moriba i Konrad.