Mediapro va oferir 300 milions per donar nom al Camp Nou

El FC Barcelona va rebutjar a l'estiu una oferta de Mediapro de prop de 300 milions d'euros per 20 anys per patrocinar el Camp Nou. Tot i que representants de totes dues parts es van arribar a reunir fins a quatre vegades, una amb la participació del president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, les converses es van acabar quan la directiva barcelonista va sol·licitar a Jaume Roures, soci fundador del grup audiovisual, que retirés la demanda per espionatge industrial presentada el 2016 contra l'expresident blaugrana Sandro Rosell.

Les negociacions de patrocini ja s'havien paralitzat prèviament perquè el club havia interposat al seu torn una demanda contra Mediapro, replicada per una altra del grup audiovisual, per uns contractes de publicitat estàtica per valor d'1,5 milions. Els representants del club van posar llavors com a condició per tornar a negociar que Mediapro retirés la querella contra Rosell. Fonts properes al Barça confirmen que es va sol·licitar treure la demanda per una qüestió de “sentit comú” i d'“imatge de l'entitat” —“es va entendre que parlar de negocis amb qui ha presentat una querella contra el club no és convenient”— al mateix temps que adverteixen que no va ser l'única causa per la qual es va desestimar l'oferta de Mediapro.

Más información

S’han acabat les solucions Bartomeu

Operació de la Guàrdia Civil contra la trama de revenda d’entrades del Barça dos dies abans del clàssic

L’extravagant vida de Dembélé

Les mateixes fonts sostenen que l'oferta no arribava als 300 milions i que hi havia un seriós problema de finançament perquè el club volia rebre la quantitat en efectiu —va oscil·lar des de 200 fins a 300 milions—, un extrem que complicava i encaria la proposta del grup que lidera Roures. “No era l'oferta que buscava el Barça”, sostenen des del club mentre que al grup audiovisual entenen que el detonant que va posar fi a la negociació va ser la demanda contra Rosell.

L'oferta de Mediapro superava les expectatives que es va marcar de sortida el Barça quan va presentar l'Espai Barça, aprovat pels socis en un referèndum celebrat el 2014 amb el 72% dels vots a favor i una participació del 31%. El club preveia una inversió d'uns 600 milions dividida en tres parts de 200 milions cadascuna: un crèdit sindicat, els diners generats per l'activitat ordinària de l'entitat i els naming rights o el patrocinador que posaria el nom al Camp Nou. L'engegada del projecte, prevista inicialment per a l'any passat, s'ha anat retardant mentre continua oberta la recerca de l'empresa que posi nom a l'estadi, inicialment fins al 2019.

El club assegura que té obertes negociacions amb diverses companyies i Bartomeu reitera que han augmentat les expectatives de millorar els ingressos pel patrocini a més de 300 milions. Fins al moment no havia transcendit cap oferta formal després que la multinacional farmacèutica Grifols, amb qui s'havia contactat, assegurés en una nota pública que no preveia cap patrocini “d'aquest tipus”. El president blaugrana va especificar, a més, dilluns passat que el Nou Camp Nou es finança de manera independent i, per tant, no l'afecta el resultat de l'assemblea de dissabte, que va limitar la capacitat d'endeutament del club.

En la mateixa assemblea de compromissaris, el president del Barça va considerar “injusta” la situació de Rosell, en presó preventiva des del maig del 2017, acusat d'haver cobrat comissions i de blanquejar els fons en paradisos fiscals, i la va comparar amb la que “pateixen els polítics i líders socials” de Catalunya. Rosell, que va dimitir com a president blaugrana el 2014 després d'accedir al càrrec el 2010, també va ser demandat per Roures el febrer del 2016 per haver participat en la intervenció del seu correu personal del 2008 al 2011 en una trama que va afectar persones i empreses amb les quals mantenia contacte, entre les quals Pep Guardiola. La querella afecta també a Robert Cama, exresponsable d'informàtica de Mediapro i actualment treballador del Barça.

Persones properes a Rosell, alguna vinculada a la junta del Barça, defensen que si no hagués estat president del club blaugrana no seria a la presó, actualment la de Brians.