Almenys 74 morts i 187 ferits per diversos incendis a Grècia

La pitjor tragèdia natural en la història recent de Grècia ha deixat des de dilluns almenys 74 morts i més de 180 ferits després del pas d'una llengua de foc pel nord i nord-oest de l'Àtica, la regió que envolta la capital grega. Totes les víctimes, entre les quals hi ha adolescents, nens i fins i tot un nadó de sis mesos, han estat trobades a l'àrea compresa entre el port de Rafina, a uns 30 quilòmetres d'Atenes, i Nea Makri, uns deu quilòmetres més al nord, amb la zona zero localitzada a Mati, una típica localitat balneària molt freqüentada per la població local.

Les autoritats hel·lenes, que han declarat l'estat d'emergència i han demanat ajuda als seus socis europeus, han suggerit que els incendis podrien haver estat provocats. També han sol·licitat un dron especial als Estats Units (EUA) per rastrejar qualsevol indici d'“activitat sospitosa” —com l'ha qualificat aquest dimarts el portaveu del Govern— en constatar-se l'existència, dilluns a la tarda, de 15 focus de foc simultanis en tres fronts diferents a l'Àtica. A més, els serveis d'emergència busquen un nombre indeterminat de desapareguts, segons informen mitjans grecs, com el diari Kathimerini. Les autoritats han demanat als veïns que avisin si desconeixen on són alguns familiars seus o amics que resideixen a les zones afectades. La sospita que al darrere dels incendis hi pugui haver l'especulació immobiliària o fins i tot un intent indissimulat de construir-hi parcs eòlics són hipòtesis que molts grecs consideren plausibles.

Fins dilluns, el pitjor incendi en la història recent de Grècia era el que es va declarar l'estiu del 2007 al Peloponès i l'illa d'Eubea, que es va cobrar entre 70 i 77 vides, segons les fonts. Però dilluns, al voltant de les sis de la tarda (les cinc a l'Espanya peninsular), una llengua de foc originada a Penteli, una zona molt boscosa, es va estendre fins a la localitat costanera de Nea Makri, a una trentena de quilòmetres d'Atenes —i lloc de residència habitual de molts atenesos—, arrasant tot el que trobava al seu pas: supermercats, cases, càmpings. El fet que tingués un front ben definit, de només dos quilòmetres d'amplada, en una zona de fàcil accés i, en el cas de Mati —on s'han trobat mortes 26 persones abraçades al pati d'una taverna—, a tot just 300 metres del mar, eren factors, segons els experts, que afavorien una resposta eficaç dels bombers. Però la força del vent (ràfegues de fins a 100 quilòmetres per hora dilluns) i la brusca i constant variació de la direcció va complicar fins a l'impossible l'extinció del foc —sufocat ja aquest dimarts, però amb l'escalfor encara ben palpable— i el rescat de persones amb vida.

El 2007 al Peloponès, el foc es va cobrar entre 70 i 77 vides i va arrasar 250.000 hectàrees de boscos i cultius. Però, a diferència del de Mati, el quilòmetre zero de la tragèdia, va durar una setmana, amb un front inabastable de 60 quilòmetres d'ample que va engolir 147 pobles i va matar uns 30.000 animals. Si es comparen tots dos contextos, l'incendi d'aquest dilluns supera àmpliament tots els rècords en els estralls que ha fet.

Grècia ha demanat ajuda europea per fer front a les flames, segons ha explicat una portaveu dels bombers als mitjans. A més, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va avançar dilluns el retorn a Grècia des de Bòsnia i Hercegovina per gestionar la situació i ha expressat el seu desig que, malgrat les condicions climàtiques, es puguin controlar els incendis. "No hi ha paraules per descriure els nostres sentiments en aquest moment. El país viu una tragèdia incalculable. Dotzenes de vides humanes s'han perdut. I això és insuportable per a tothom. Encara més per a les famílies que han perdut els seus éssers estimats. Però també per a aquells de nosaltres que tenim càrrecs de responsabilitat. Per a aquells que entenen que no hi ha res més valuós que la vida humana", ha dit Tsipras, que ha decretat tres dies de dol nacional.