Emmanuel Macron renya un estudiant per dir-li ‘Manu’

Pot ser que Emmanuel Macron sigui, amb 40 anys, el president més jove de la V República Francesa i un dels més joves d'Europa. Però és el cap d'Estat i se li deu respecte com a tal. Així de clar l'hi va deixar a un adolescent que dilluns es va voler fer el graciós davant del president, fins que aquest el va posar al seu lloc.

Macron havia assistit dilluns a un esdeveniment per commemorar el 78è aniversari de l'inici de la Resistència francesa durant l'ocupació d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial. Passada la cerimònia, caminava entre el públic quan, de sobte, darrere de la barrera de seguretat un jove va començar a entonar La Internacional quan s'aproximava el president, i s'hi va adreçar amb un “Què passa, Manu?”

El mandatari francès, que ha demostrat en altres ocasions que no dubta a aturar-se per discutir amb gent que l'interpel·la, es va aturar immediatament i li va recriminar: "A mi em dius senyor president de la República o senyor”. Però la lliçó no es va acabar aquí. “Ets en una cerimònia oficial, així que et comportes com cal. Pots fer l'imbècil, però avui s'ha de cantar La Marsellesa i el Cant dels Partisans [l'himne de la Resistència francesa durant l'ocupació alemanya]", el renya Macron durant l'esdeveniment celebrat a Mont Valérien, a l'oest de París, per commemorar les paraules que el general Charles De Gaulle va pronunciar des de la BBC per demanar als francesos que seguissin el combat contra el règim alemany. “I fes les coses en ordre. El dia que vulguis fer la revolució aprèn primer a tenir un diploma i a alimentar-te per tu mateix, d'acord? Llavors ja podràs anar a donar lliçons als altres”, va afegir. “Sí, senyor president”, li va contestar el noi en un to de veu una mica menys insolent.

La cosa es podria haver acabat així, i quedar-se com una de les moltes anècdotes que sumen els presidents francesos, entre les quals no és una raresa discutir i fins i tot enfrontar-se a ciutadans durant actes públics. Famoses són les sortides de to de Nicolas Sarkozy, com quan, durant una visita a la fira d'agricultura de París —un esdeveniment anual que cap president gosa perdre's— li va etzibar un “fot el camp, pobre torracollons” a un home que s'havia negat a fer-li una encaixada.

I, certament, després de l'esbroncada inicial, el que continua és una conversa sempre seriosa però més amistosa amb el jove, a qui arriba a tocar amb la mà mentre li recomana que no deixi els estudis i intenti ser, sempre, un exemple d'excel·lència, un missatge que l'adolescent acull amb un somriure més tímid.

“La gent que has vingut a honrar avui —li va recordar Macron sobre els herois de la Resistència— no en va tenir prou amb fer el mínim. Si no, s'haurien quedat a casa, com van fer molts en la seva època. S'haurien dit, per què fer la guerra? Cal preguntar-se quin és l'ideal al qual aspirem. Cadascú pot tenir el seu”, li va explicar, ja tots dos més distesos i somrients.

El portaveu de l'Elisi, Bruno Roger-Petit, va continuar la lliçó presidencial en el seu compte de Twitter. “L'educació, primera de les virtuts del futur ciutadà en la societat”, va concloure el mateix dia en què desenes de milers de joves feien les proves de batxillerat a tot el país.