11 fotosEls últims de la marató olímpica de Barcelona 92Imatges dels últims maratonians dels Jocs Olímpics de Barcelona, que van arribar a la meta quan ja havia començat la cerimònia de clausuraJoan Sanchez27 jul 2017 - 13:34CESTWhatsappFacebookTwitterLinkedinCopiar enlaceEl 10 d'agost, després de l'arribada de 83 participants, es va desmantellar la meta en excedir-se el límit de temps establert per l'organització, i quatre corredors van ser desviats cap a una pista d'escalfament annexa a l'estadi, a causa dels preparatius de la cerimònia de clausura a l'estadi Olímpic de Montjuïc.Joan SánchezLes respectives delegacions sabien que els seus corredors no entrarien a l'estadi si trigaven més de 2.45 hores a fer els 42.195 metres de la marató.Joan SánchezLa marató masculina és l'última prova dels Jocs Olímpics i no disposa de temps límit.Joan SánchezEl mongol Pyambuu Tuul va ser l'últim corredor, amb un temps de quatre hores. Quan va entrar a la pista, la graderia era buida i va haver de córrer una volta i mitja més per completar el recorregut.Joan SánchezTuul duia una samarreta del club de corredors de Mongòlia, associat a Achilles Track Club (organitzador de la Marató de Nova York), i a la sortida un jutge el va obligar a tapar l'anagrama amb el dorsal perquè entenia que era publicitat.Joan SánchezQuan el van desviar a la pista d'escalfament, Tuul es va pensar que la marató s'havia acabat i es va treure el dorsal. Aquesta acció va ser interpretada malament per un jutge, que el va tornar a acusar de fer publicitat.Joan SánchezPyambuu Tuul va perdre la vista als 19 anys a causa d'una explosió a la fàbrica on treballava, i va poder participar als Jocs Olímpics gràcies al suport de l'Achilles Track Club.Joan SánchezAquest club novaiorquès incentiva els atletes discapacitats. L'entitat es va encarregar de cobrir les despeses de l'operació del corredor, que va recuperar la visió.Joan SánchezQuan un periodista li va preguntar per què havia corregut tan a poc a poc, Tuul va respondre que havia batut el rècord olímpic de Mongòlia. Curiosament va ser l'únic atleta del país a Barcelona 92.Joan SánchezA Tuul, aquell mateix matí se li van trencar les ulleres i les va enganxar amb cinta adhesiva.Joan Sánchez"Va ser una prova de les possibilitats de l'home”, va sentenciar un Tuul agraït, tot i que no va poder entrar a l'estadi Olímpic.Joan Sánchez