La reinvenció del CN Sabadell

Sabadell té prop de 200.000 habitants i dos clubs per excel·lència: el CE Sabadell i el CN Sabadell. Al primer mana el futbol; al segon, la natació. No obstant això, ningú dubta que a la ciutat regna l'aigua. Mentre que un té prop de 2.500 socis, a l'altre n'hi ha més de 27.000. “Tenim una dimensió integral al nostre territori. Complim una funció social, la gent ve a les nostres instal·lacions per aprendre a nedar, ja que no hi ha una infraestructura pública que ho permeti, però també tenim altres funcions molt importants, com són les seccions esportives i, per descomptat, l'aspecte merament de club”, explica Claudi Martí, president del CN Sabadell.

Martí va arribar a la presidència al gener. Tenia una missió al cap. “Necessitem tenir un equilibri econòmic entre les seccions esportives i les funcions de club”, explica el president. A l'entitat hi ha, bàsicament, tres tipus de socis. N'hi ha d'aquests a qui els agrada presumir de les seccions i s'enorgulleixen cada vegada que, des de les seves piscines, emergeix algun títol: Mireia Belmonte va representar el club a Londres 2012 (dues medalles de plata) i el waterpolo femení ha guanyat quatre dels últims set Europeus (2011, 2013, 2014 i 2016). Però també n'hi ha a qui els agrada veure els seus fills fent esport i dels que només volen gaudir de les instal·lacions, ja sigui per llançar-se a l'aigua (tenen vuit piscines a les seves dues seus), jugar al pàdel, a l'esquaix, a la petanca o simplement anar al gimnàs.

“Avui hi ha molta competència i volem tenir els socis contents i que les instal·lacions estiguin en condicions. Si això no passa, se'n van a un altre lloc”, subratlla Martí. Els abonats són el principal motor econòmic del club, que té un pressupost de 12 milions d'euros. Un 90% d'aquests ingressos sorgeixen de les quotes socials, mentre que el 10% restant es genera a través del màrqueting. El club té prop de 9,5 milions de despeses d'estructura i en les 20 seccions esportives s'hi inverteixen 2,5 milions: la joia de la corona, el waterpolo, s'endú al voltant de 500.000 euros. A més, el club necessita reestructurar el deute i augmentar el valor patrimonial, que s'ha reduït un 33% els últims anys.

Mirar cap al planter

“L'esport ha d'anar de baix a dalt”, adverteix Martí. El club vol reestructurar els diners que es gasta en les seccions. “Del 2003 al 2011 vam guanyar el 45% de les competicions d'Espanya en les categories de formació. Del 2011 al 2017 vam guanyar un o dos tornejos. Això no pot ser”, afirma el president. Per aquest motiu, el club va llançar el Pla Planter, perquè a mitjà termini el 75% dels integrants dels seus equips absoluts de waterpolo, natació i natació sincronitzada es formin a casa. Avui, en són un 40%. “És positiu que el club vulgui apostar pel planter”, expliquen des del grup del waterpolo femení.

Va ser justament el waterpolo femení el que va perdre a un dels seus referents en la reestructuració. Nani Guiu va ser acomiadat després de 10 anys. “No sé per què han pres aquesta decisió. No va ser per motius econòmics”, diu el tècnic, que va conquerir quatre Champions. Martí, per la seva banda, explica les seves raons: “Fer les coses de manera diferent comporta canvis”. El vestidor es va sorprendre amb la decisió, però l'entén. “Feia molts anys que hi era. En la restauració a nosaltres no ens han tocat els sous”, insisteixen des del grup. I la jove Paula Leitón assenyala: “Només es va canviar l'entrenador. L'equip és el mateix, seguirem guanyant”.

El CN Sabadell es reinventa, vol apostar per les categories inferiors, però, sobretot, busca seguir sent la referència esportiva de la ciutat. Un club que no vol deixar de ser un club.