Una cortesia de l’Sporting al Barça (6-1)

Hi ha partits que es guanyen per cortesia o, si es vol, amb la gorra, sense necessitat de jugar, ni temps si més no per reparar en l'alineació, que en el cas de Luis Enrique dona per a molta molla últimament al Camp Nou. L'Sporting va ser un convidat agraït en el camp de pràctiques del Barça. El pla de Rubi, un tècnic que coneix molt bé el club blaugrana, va resultar molt més temerari que el de Lucho.

Amb prou feines havia començat el partit i els asturians ja havien encaixat dos gols en poc més d'un minut davant la sorpresa de Rubi. Mascherano va posar una pilota en llarg cap a a l'àrea contrària i el cap de Messi es va avançar a la sortida de Cuéllar. Molt permeable, la defensa de l'Sporting va acompanyar simplement el 10. Encara no recuperat de l'1-0, Juan Rodríguez va ficar en la seva pròpia porteria una pilota creuada per Suárez després d'un centre des de l'esquerra de Neymar.

L'encontre es va posar tan senzill per al Barça que els seus futbolistes es van abonar a un esbarjo, com si en joc estigués un berenar, res seriós en el lúdic Camp Nou. Fins i tot la formació blaugrana va semblar poc rigorosa, per no dir una broma, perquè l'equip atacava i amb un 3-4-3 i defensava amb un 4-3-3. A diferència del Calderón, no obstant això, el jugador que marcava la diferència era Busquets.

Busi exercia de migcampista quan el seu equip tenia la pilota i es convertia en central en el moment en què la possessió era de l'Sporting. Un mal negoci perquè el joc blaugrana mai va ser equilibrat ni fluid i per contra es va mostrar especialment vulnerable a esquenes de Busquets i Mascherano, recol·locat com a lateral dret cada vegada que van entrar en acció Burgui i Sergio Álvarez. Així va arribar el 2-1 que va rematar Castro.

I si no va passar res de pitjor en l'inventari barcelonista va ser per la generositat il·limitada dels nois de Rubi. El tercer gol va ser un regal de Babin que Luis Suárez va convertir en una esplèndida rematada, impossible per Cuéllar. L'efectivitat blaugrana va resultar tremenda, suficient per dissimular les seves carències futbolístiques, especialment notables en un partit tan apetible com el que li va brindar el despistat Sporting.

Alcácer per Suárez

Ni els gols ni la presència del trident, que no es toca ni en els partits d'entreguerres, com si la seva presència fos una qüestió tan futbolística com comercial, van ajudar a passar la tarda als molts convidats que hi havia en el mig buit Camp Nou. No té el Barça problema de davanters sinó de migcampistes i sobretot de defenses, especialment en el costat dret, un lloc assignat al volant Sergi Roberto, suplent davant l'Sporting.

Dissabte arriba el Celta i dimecres que ve es presentarà el PSG. Ningú a l'estadi va parlar encara de remuntada davant del campió de França. L'equip blaugrana no acaba de transmetre bones sensacions, no millora el seu futbol i hi ha seriosos dubtes sobre la forma de molts jugadors vitals per a un partit de Champions. Caldrà veure com evolucionen Piqué i Iniesta, que van descansar aquest dimecres. També es va reservar mitja part Luis Suárez. Va aparèixer per fi Alcácer, segurament el suplent més car i anònim de la Lliga, i va marcar un bon gol a passada de Messi. El 10 va estrènyer una mica, la defensa asturiana es va posar a tremolar com un flam, la pilota va quedar a peus del de Rosario i la seva assistència la va aprofitar Alcácer.

El gol va permetre que l'afició aplaudís una estona l'ariet mentre la Graderia d’Animació reivindicava una nova jornada a Luis Enrique. No era fàcil entrar en calor en un partit tan fred, inanimat i destensat, resolt per inèrcia amb una golejada: 6-1. El millor moment va arribar, no obstant això, a l'hora de partit quan l'entrenador va retirar a Messi. El 10 només havia descansat trenta minuts en el 2017. I res de bo es podia esperar del temps que quedava per jugar, a pesar que el Barça va tenir millor pinta, com si s'hagués reorganitzat sense Messi.

Per ventura es podia esperar que Neymar s'estrenés al Camp Nou com a golejador en la Lliga. I el seu gol va arribar en una falta que va entrar per la creueta esquerra de Cuéllar. A excepció d'un sisè gol de molt mèrit de Rakitic, ja no va haver-hi res més en un partit que va semblar sobrar pel paper jugat pels dos equips: l'Sporting només pensa en el Deportivo —va reservar els seus millors jugadors— i el Barça únicament té al cap el PSG.