FC Barcelona, esclaus del trident

Els números actuals del Barça a la Lliga remeten als temps de Frank Rijkaard, pels punts i pel marcador del Camp Nou, i obren el recurrent debat sobre la dependència de Messi. Han perdut dos partits (Celta i Alabès) i n'han empatat dos més (Atlètic i Màlaga) dels 12 que han disputat, i en els quatre la participació de l'argentí ha estat parcial o nul·la, com dissabte al Camp Nou. Passa que dels 10 punts cedits, set han estat en el seu propi estadi i tres en camp contrari (Balaídos) després de visitar San Mamés, Mestalla i el Pizjuán. Els blaugrana no aprofiten el factor camp i van tenir dificultats per batre també el Granada per 1-0.

Al Barça li costa enfrontar-se als contraris que defensen amb una línia de cinc, com va disposar Juande Ramos, i difícilment és capaç de guanyar un partit per la via èpica, simbolitzada en Piqué, un colós amb una aportació ofensiva davant del Màlaga que va resultar tan estèril com a Vigo. Els barcelonistes van fer fins a 54 centrades, rècord històric des del 2005, i no es va rematar cap a la xarxa, malgrat que va disparar fins a 28 vegades sobre el travesser del superb Kameni. Paco Alcàsser, inèdit des del minut 10 al 41, no va ser la solució, la seva ansietat i desmoralització van resultar contagioses fins i tot per a Neymar. L'equip no està acostumat a jugar amb un ariet com el davanter del València, que ara mateix corre el risc de sentir-se inútil i perdut, com si no fos precisament un jugador apte per al Barça.

L'equip de Luis Enrique està concebut per atacar amb el trident que formen Messi, Luis Suárez i Neymar. O, en cas contrari, es desplega a partir dels moviments de Messi. I, en la seva absència, es remet a l'arribada de Suárez. Amb l'uruguaià i l'argentí absents, no va trobar recursos col·lectius ni individuals —agreujats per la lesió d'Iniesta—, tampoc tàctics, per vèncer el Màlaga. El Barça no es quedava a zero al seu estadi des de la visita precisament de l'equip andalús el 2015. El virus FIFA, manifest també en la visita de l'Alabès, l'ha afectat tant com les lesions, que han condicionat les rotacions de Luis Enrique.

Els blaugrana van escarmentar la temporada passada, quan la davallada de l'abril va amenaçar el doblet, i aspiren a resistir ara per estar en plena forma quan es disputin els títols, circumstància que obliga a no fer més concessions a la Lliga ara que la diferència amb el Madrid ha augmentat a quatre punts després del derbi del Calderón.

Al Barça, però, li espera un calendari exigent: diumenge visita Anoeta, on no guanya des del 2007, i després rep el Madrid i l'Espanyol, amb una visita pel mig a Pamplona. Neymar, a més, està advertit de sanció, després que Luis Suárez complís el cicle de cinc targetes contra el Màlaga.

Els rivals exigiran la millor versió d'un equip que ara mateix és irregular i inestable, discontinu, capaç de protagonitzar bons i mals moments en el partit més difícil, com va passar a Manchester i Sevilla. De vegades li ha faltat encert, d'altres contundència, també li han faltat ocasions de profunditat i velocitat, i majoritàriament fa la sensació que juga sempre com si al camp hi hagués el trident, fins i tot els dies que no actuen Messi ni Luis Suárez. No és una qüestió només d'identitat ni d'estil, sinó que els tres davanters han simplificat en el bon —gairebé sempre— i mal sentit el futbol del Barça.