Sense Busquets tot canvia

Luis Enrique va advertir que aquest any no podria donar gaire descans a Busquets per com estava configurat el planter, sense un altre migcampista natural si es recorre a Mascherano com a central i a Sergi Roberto com a lateral, encara que els va citar com a possibles recanvis, igual que André Gomes. I davant el Leganés va decidir no portar-ho al límit de l'exigència competitiva, com va passat l'any passat. Titular en els sis partits oficials que havia disputat l'equip des de l'inici de la competició, a Busquets només li va donar mitja hora de descans dimarts contra el Celtic de Glasgow, així que va decidir estalviar-li l'enutjós desplaçament a Leganés, que incloïa fer nit a Madrid, una alimentació poc habitual en un partit que s’havia de jugar en un horari poc habitual i que el de Badia pogués desconnectar el cap de setmana.

Està demostrat que Busquets és únic i que no hi ha ningú que li aguanti la comparació –ni Mascherano, per molt que li faci mal– és una evidència sabuda. "És un jugador vital per a nosaltres, no pot descansar a la selecció, de manera que intentaré donar-li descans quan pugui", va explicar Luis Enrique. Com a Butarque. Durant la setmana es va especular si seria Gomes, Rakitic o Mascherano la solució i al final va resultar que ficar-se al cap de Luis Enrique sempre és complex, perquè per jugar sense Busi a Butarque l'asturià va canviar de disseny abans que de peces. Luis Enrique va renunciar al 4-3-3 i va omplir el centre del camp: 3-4-3, amb Umtiti i l'argentí a l’esquerra i la dreta de Piqué. Iniesta i Rakitic s'emparellaven al centre del migcamp, Alba avançava la seva posició i Rafinha s’enganxava a la banda dreta. I la idea no va sortir del tot bé, per molt que la qualitat de Messi i el caràcter de Luis Suárez rescatessin l'equip en el marcador.

El vestit li incomodava al Barça fins a perdre el control però va necessitar poca cosa, gairebé res, un genialitat de Messi, després d'una contra protagonitzada per una galopada de Suárez per posar-se a davant en el marcador i fer inútil tot el “sacrifici i humilitat” que l'afició local li havia reclamat als seus amb una enorme pancarta abans del partit i que els de Garitano van seguir en tot moment. Just després de marcar, durant la celebració, Luis Enrique va cridar Mascherano a la banda per donar-li instruccions i tractar d'ajustar les peces. Però les contínues consultes posteriors de Piqué amb Luis Enrique demostraven que alguna cosa no els acabava de sortir bé. Per si hi havia dubtes, només calia veure Mascherano sofrir en tapar les galopades del veneçolà Machís. El Leganés bolcava el joc per la banda esquerra, on ensopegava l'argentí, sacrificat com a lateral, sense amb prou feines ajudes de Rafinha en aquella banda. Amb una mica més de qualitat, alguna de les moltes arribades a l'àrea dels pepineros haurien acabat amb premi.

A la mitja hora Messi, com no podia ser d'una altra manera, li va regalar a Suárez el segon gol, després de robar una pilota, i desfer-se de qui va tractar de frenar-lo pel camí a la porteria de Serantes. Va marcar Neymar, sense que el Barça jugués gaire per la medul·lar, de nou corrent més que tocant, traient petroli dels errors del feble rival, a qui no n’hi va perdonar ni una. I així, amb Busi fent el vermut, va solucionar el partit en la primera part. A partir d'aquí tot va anar coll avall i Luis Enrique fins i tot es va permetre donar descans a Suárez i a Iniesta, i donar minuts a Paco Alcácer i a Denis Suárez, que va acabar pivotant amb Rafinha.

Busquets va descansar i el Barça va guanyar sense migcampista, buscant solucions en les idees abans que en el fons d'armari. Total, amb Messi no hi ha dibuix que acabi sent dolent, per molt que tot sigui diferent.