Els fundadors de Ciutadans s’oposen al veto de Rivera a Rajoy

“Vetar directament una persona que a més és d'un altre partit, em sembla, fins i tot com a actitud ètica i política, erroni”, resumeix Boadella, director dels Teatros del Canal. “Crec que Albert Rivera s'equivoca. Si no retrocedeix, estem abocats a unes altres eleccions, que pagarà molt cares”.

Aquests intel·lectuals recorden que no tenen capacitat de decisió i subratllen que amb prou feines mantenen contacte entre si —del grup original, només Xavier Pericay és a l'executiva—. Saben, també, que els 32 diputats del partit li impedeixen decidir el nom del proper president en un pacte bilateral, i que si el PP i el PSOE es posen d'acord la seva participació serà innecessària. Finalment, tots han escoltat ja les explicacions de Rivera, que assenyala que no s'oposa a una persona, sinó a una forma de fer política, que etiqueta d'“immobilista” i considera tacada per l'ombra de la corrupció.

“Rivera va cometre un error greu en plantejar vetos ad hominem [a una persona]”, opina Espada sobre l'estratègia electoral. “Les persones han de vetar polítiques, però no persones, entre altres coses perquè aquest missatge és contradictori amb el seu mantra que no vol butaques”, argumenta. “No només no ha corregit l'error que va cometre, sinó que hi ha insistit d'una manera encara més greu, quan planteja això abans que les eleccions se celebrin. Els canvis de milions de vots que ha rebut Rajoy impugnen tot el seu raonament”, continua. “Per obtenir un trosset de vot socialista ha perdut infinitat de vots del centre dreta. És un error estratègic, i a més és un error moral i polític. Espero que ja hagi emprès el camí de la rectificació. Ciutadans té una oportunitat d'or per comprometre's, en el Govern central fins i tot”.

Del veto al vot

En general, els fundadors consultats per EL PAÍS no consideren Rajoy el soci ideal. Molts critiquen la seva inacció enfront de la corrupció, lamenten la falta de reformes ambicioses, i somien que els partits arribin a consensos en qüestions clau que romanguin sense alterar durant generacions. No obstant això, en la línia expressada per una minoria de membres de l'executiva del partit, tots advoquen perquè la formació sigui pragmàtica, respecti el resultat de les urnes, i eviti la repetició electoral.

“Això hauria de desenvolupar-se de manera que al final es doni suport a Rajoy”, resumeix l'eurodiputada Teresa Giménez Barbat, que va aconseguir la seva acta amb UPyD i ara està integrada en el mateix grup que els eurodiputats de Ciutadans. “Espero que on hi va haver un veto, ara hi hagi un vot, que on vaig dir veto digui vot”, continua. “Veiem el que està passant a Europa. Necessitem un Govern central fort i que comenci a funcionar ja. Cal respectar que Rajoy ha estat el més votat”.

Amb l'eurodiputada coincideix l'escriptor Félix Ovejero: “Estic d'acord en l'essencial amb l'article. Cal deixar governar el PP i tenir una posició vigilant des de fora [en l'oposició]. En tot cas, el que no pot ser és que acabem deixant això en mans dels nacionalistes”, adverteix, coincidint amb l'Executiva del partit en l'oposició a formar part d'acords que impliquin forces nacionalistes com el PNV.

Ningú, no obstant això, resumeix millor que Félix de Azúa la idea que aquest Govern és només un mal menor per aconseguir el desbloqueig. Coincideix amb Carreras, que planteja una abstenció a canvi de reformes i una moció de confiança a meitat de legislatura?

“Carreras té raó, com sempre”, contesta l'escriptor i membre de la Real Academia Española. “Les últimes eleccions han canviat el panorama per complet. És cert que la persona de Rajoy seria, en aquest moment, impresentable en una democràcia europea, però si no hi ha alternativa cal acceptar-ho. La nostra és una democràcia més propera a Mèxic i Argentina que a Alemanya o França”.