L’hegemonia culer

 La victòria del Barça a la Lliga és analitzada per la majoria de mitjans recordant les brillantíssimes estadístiques de l’equip aquests darrers anys i amb una especial dedicació a la figura de Luis Suárez. Es veu fullejant la premsa internacional. L’Equipe tracta el Barça de “Rei d’Espanya” i recorda que la dotzena victòria consecutiva del Reial Madrid no li ha servit finalment per a res. Un Madrid que va tenir la seva darrera coronació a la Lliga l’any 2012. El diari recorda unes paraules de Luis Enrique en què considera la Lliga espanyola com el campionat més difícil d’Europa. La Gazzeta subratlla l’increïble parcial de 24 gols a zero a les cinc darreres, i consecutives, victòries del Barcelona. “Una bona manera de superar una crisi que podia costar cara i que ha tingut viva la Lliga fins a la darrera jornada”. El diari italià també esmenta els 40 gols de Suárez. “Solament Messi i Ronaldo han superat la quota de 38 a la història de la Lliga”. The Guardian acut igualment a les estadístiques. El Barça ha estat campió sis vegades en vuit anys. Le Monde publica un festival de dades per valorar la Lliga guanyada pel Barça i el nivell del campionat espanyol amb un futbol que és a dalt de tot dels rànquings de l’UEFA. Sobre el Barça, recorda que la meitat dels vuit tècnics presents als quarts de final de la Lliga de Campions de l’any passat (Guardiola, Lopetegui, Blanc i Luis Enrique) havien evolucionat al mateix club, el Barcelona (versió 1996-97). A més a més, 20 dels 27 jugadors d’aquest equip s’han convertit en entrenadors o directors tècnics. El Corriere dello Sport titula que el Barça és campió d’una Lliga que ha guanyat 24 vegades.

Particular alegria hi ha a la premsa d’Uruguai amb l’èxit del seu compatriota Luis Suárez. El País uruguaià titula: “40, Suárez campió i golejador d’Espanya i Europa”. Publica un vídeo amb els 40 gols del jugador i escriu que és el cinquè futbolista del Barça que guanya la Lliga i és pichichi al mateix any. Abans ho van ser: César (48-49), Romario (93-94), Eto’o (05/06) i Lionel Messi, en dues ocasions (09/10 i 12/13). Per altra banda, continua el diari, aquest campionat ha servit per demostrar el creixement del jugador a la taula d’assistències: 22 passis de gol. Segons el diari, la MSN (Messi, Suárez, Neymar) supera la BBC (Bale, Benzema i Ronaldo) amb 130 gols a totes les competicions contra 98 dels madridistes. Messi n’ha fet 41; Suárez, 59 i Neymar, 30. El Observador, d’Uruguai, afirma que ja són lluny els comentaris que parlaven de gelosies de Messi com a figura central i amo del vestuari. Suárez, diu, ha treballat en silenci quan el mapa de l’equip l’obligava a jugar a una banda. I va ser Messi qui, “després de conèixer-lo” a fons va entendre que el seu rendiment seria millor com a davanter centre. I van rotar. Suárez va ser el nou d’un equip demolidor. “I Messi es va fer amo de la pilota per fer jugar a la resta. I així va néixer una societat que els fans del futbol aplaudeixen

A la premsa esportiva espanyola, Lluís Mascaró a l’Sport escriu que la intensitat que va mostrar el Granada, que no s’hi jugava res, “solament s’entén des de la possibilitat que Florentino Pérez els hagués ofert pagar-los unes bones vacances". Santi Nolla, al Mundo Deportivo, bateja aquesta lliga com la segona del trident, encara que la defensa ha estat impecable, sobretot els darrers cinc partits, i que Iniesta mereix un homenatge permanent, juntament amb el sempre honrat Rakitic i un Busquets de menys a més.

Alfredo Relaño (As) escriu que el Barça ha guanyat aquesta Lliga dues vegades. La va tenir quan es va distanciar tantíssim i, després, recuperant-se d’una mala ratxa. “L’ha guanyada perquè ha estat el millor (...) La Lliga es juga en les quatre estacions, amb sol, pluja, fred, calor, herba alta o baixa, amb tirs al pal, virus FIFA, penals no xiulats o regalats....”. Emilio Contreras (Marca) afirma que el Barça regna a la Lliga com demostra haver guanyat sis de les vuit darreres. “És el premi a la regularitat”. Entre les raons d’aquest regnat hi ha la confiança, un MSN brutal, un estil que no es negocia o una porteria fiable.

Òbviament també hi ha hagut estridències. Roncero, qui si no, ha publicat una piulada preguntant als culers des de quin sofà es miraran la final de Milà. Al programa de televisió El chiringuito, el mateix Roncero ha felicitat els àrbitres pels 19 penals, vuit gols fora de joc i els “constants i regulars errors seus a favor del Barça”. Roncero considera el Reial Madrid guanyador moral de la Lliga.

L’Abc parla de Suárez, que ha passat de ser actor de repartiment a heroi. 14 dels darrers 24 gols del Barça són seus. D’aquesta manera es situa a l’alçada dels seus il·lustres companys de davantera. En una nota sense firma, després de recollir la petició de Luis Enrique de què els seus jugadors fessin una gran festa acaba: “Potser no n’hi ha per tant” (?). La Razón sosté que el Barça ha hagut de guanyar dues vegades aquesta Lliga. L’escriptora Jenn Díaz (El Mundo), després d’admetre que Luis Enrique està per damunt de determinades elegàncies d’aparador, escriu que, una altra vegada, hem hagut de desesperar-nos fins el final i convertir-nos en orgullosos seguidors d’un equip que està per damunt de programes de televisió de vergonya aliena, de polèmiques inexistents...”.

Xavier Bosch (Ara) titula el seu article: “Com m’agrada guanyar-les a l’últim partit”. L’autor considera que l’empat del Madrid a Gijón al capdavall ha marcat la diferència. I admet que després de sumar 1 dels 12 punts possibles entre el Vila-real i el València, “era molt difícil no destarotar-se psicològicament”. Però les darreres jornades passaran a la història del Barça. Era el primer any sense Xavi, l’estiu que Pedro ens va deixar i, per acabar-ho d’adobar, Messi es va trencar i vam haver de viure dos mesos sense ell. La ratxa final del Madrid, “que fa un futbol de nyigui-nyogui”, dóna més valor a la segona Lliga del trident. Carles Fité, al mateix diari, escriu que el barcelonisme “no hauria d’entrar en la trampa que posen des de Madrid de treure valor a la Lliga. Que ells no la guanyin no vol dir que no tingui mèrit”.

Frederic Porta (Puntavui) diu que aquest “èxit no pot apaivagar ni la fartanera dels darrers temps. Més val que el barcelonisme fugi d'aparentar que ja en sobren, de títols. Per sort, la fressa dels darrers dies quedarà oblidada, fins l'any vinent, en qüestió de 24 hores. Ens han tornat a posar el cap com un timbal entre maletins, sospites i insinuacions velades, apostes il·legals i l'acostumat repertori de tripijocs mai provats, difosos des de la batalla de trinxeres entre fronts mediàtics eternament disposats a llançar-se les recriminacions partidistes pel cap”.

Emilio Pérez de Rozas titula el seu article (El Periódico): “Llegeix-ho bé, Luisito, ¡visca la mare que et va parir!”. L’editorial del diari parla d’una nova i merescuda Lliga i recorda que des de la lliga guanyada amb Cruyff d’entrenador (1991), el Barça ha conquerit 14 campionats (el doble que el Madrid). És l’hegemonia culer. Sergi Pàmies (La Vanguardia) escriu que el Barça porta anys vivint un període d’opulència que té efectes secundaris. Com s’ha d’anomenar aquesta lliga?, es pregunta. Discutir el nom vol dir que acostumes a guanyar-les. “En el cas del Barça, anem tan sobrats que fins i tot bategem les lligues que perdem. Per exemple, parlem de la Lliga del Tata”. Si la lliga anterior va ser la del trident, la d‘ara, continua, podria ser la de Suárez. Però també la de Mascherano. A l’editorial, el diari parla d’una temporada on s’ha sabut guanyar i perdre, però encara que el Barça no sigui a Milà “li queda l’orgull d‘haver estat el millor en regularitat”. El text no obvia que hi ha carències d’armari en determinats llocs clau i subratlla que es reforça la projecció internacional del Barça, cosa que pot ajudar a resoldre el dubte sobre el proper patrocinador de la samarreta.