L’Olympiacos estomaca un Barça erràtic

El Barça naufraga al Pireu. La seva estrena en el Top 16 de l’Eurolliga no hauria pogut ser més descoratjadora, ni més contraposada a la imatge mostrada fa dos dies a la Lliga Endesa, amb el seu triomf convincent a Madrid. No va haver-hi mitges tintes. De l'exuberància a Madrid, a l'esterilitat a Atenes; dels 91 punts al Barclaycard als 62 al Pavelló de la Pau i l’Amistat.

El Barça va perdre per 12 punts, 74-62, però el partit estava gairebé vist per a sentència només començar l’últim quart, quan el desavantatge era de 19 punts (61-42). La victòria de l’Olympiacos de Spanulis, Printezis, Strawberry, Hunter, Papapetru va ser devastadora, molt més del que era previsible en un partit entre dos aspirants a estar en la final four al maig.

El recompte de l'equip blaugrana durant el descans del partit al Pavelló de la Pau i l’Amistat del Pireu delatava ja la nítida successió dels seus despropòsits. El diagnòstic, almenys, era de calaix. Sumava només 26 punts, una xifra que deixava en carn viva la seva deficient elaboració i producció ofensiva. L’Olympiacos el superava en tants rebots d'avantatge que semblava que els jugadors de Xavi Pascual saltessin amb plom a les vambes. Hi va haver 23 captures dels grecs i només nou dels catalans, amb l'agreujant que 11 de les que va obtenir l’Olympiacos eren en atac. La mala punteria en els tirs lliures afegia una espectacular dosi d'irritació al Barça. Van fallar-ne set dels deu primers que van llançar. Al final van ser 11 rebots més per l’Olympiacos i 10 tirs lliures fallats pel Barça.

L’Olympiacos va dissenyar les constants del joc amb l'habitual i obsessiva direcció de Spanulis. El veterà base dels blanc-i-vermells ha aconseguit un estatus que està per sobre de les defenses que plantegen els rivals o dels seus desencerts puntuals. Els seus entrenadors i els companys mantenen una confiança granítica en ell. Els rivals el temen. Gairebé mai defrauda. No ho va fer contra el Barça. Va fer anar de cul Satoransky, Pau Ribas, tots els defenses blaugrana. No va ser l'únic.

Papapetru, un aler de 21 anys amb experiència a la Universitat de Texas, va portar pel camí de l’amargura Perperoglu. I el Barça va naufragar en atac, a excepció d'un primer tram en el qual Samuels va estar amb la mateixa bona forma que a Madrid. Però va ser tot molt fugaç. El Barça va quedar deixat de la mà de Navarro, molt desencertat, amb un sol punt i cinc triples fallats. Tampoc Oleson, ni Perperoglu, Abrines, Vezenkov, Doellman ni Eriksson van aportar-hi gran cosa.

L’Olympiacos jugava amb l'estil que el caracteritza. Defensa forta, contactes constants. Sense importar-li la ràpida acumulació de faltes, dues de Milutinov, Mantzaris i Papapetru ja al primer quart; semblava molt més capficat el Barça per les dues que van sumar en aquest mateix període Tomic i Satoransky. El Barça va arribar a dominar per 20-21, però Spanulis va anotar un triple des de molt lluny i a partir d'aquest moment el joc de l’Olympiacos va aclaparar el Barça, desfigurat en atac i molt vulnerable en defensa.

Va ser la quarta derrota seguida del Barça a l’Eurolliga, ja que va acabar de mala manera la primera fase. Un avís de les dificultats que l’esperen si no és capaç de mantenir una velocitat de creuer com la que va exhibir a Madrid.