La sala d’espera de Ruesga

Seria lògic pensar que, després d'una greu lesió de genoll, amb 30 anys i acabant contracte amb l’equip, un esportista professional se sentís frustrat i temorós que la seva carrera hagués arribat a la fi abans d'hora. No obstant això, l'esperit de superació de Carlos Ruesga, jugador del Barça d'handbol, no té límits i ha estat capaç de capgirar una situació d'allò més adversa a força d'optimisme, treball i sacrifici. El central de Gijón, campió del món el 2013, va sofrir un trencament del lligament encreuat del genoll dret al maig en un enfrontament entre Espanya i Alemanya. Quan faltava un mes per al venciment del seu contracte amb el Veszprem, equip hongarès, va decidir posar-se en contacte amb el Barça per iniciar la seva rehabilitació: “Tenia la possibilitat de triar on operar-me perquè m’havia lesionat amb la selecció. Vaig optar per Barcelona per la meva confiança amb el doctor Gutiérrez, metge de la selecció en l'etapa de Valero Rivera, i immediatament després el Barça em va oferir fer la recuperació amb els serveis mèdics del club. S'han portat de manera excepcional amb mi i tot ha sortit a la perfecció, fins i tot he tornat a jugar abans del previst”.

Xavi Pascual, entrenador blaugrana, sempre va tenir en compte el jugador: “Per poder fer la recuperació al club vam haver de fer-li fitxa amb el filial. Més tard, després de la lesió de Filip Jicha, intervingut de pubàlgia al novembre, hi va haver la possibilitat que pogués jugar amb el primer equip”, afirma el tècnic.

“És un noi encantador, amb una molt bona dinàmica de grup i que entén perfectament per a què ha vingut: per ajudar-nos”, afegeix. “Recuperarà el seu millor nivell però cal tenir paciència”.

Tenia la possibilitat de triar on operar-me. Vaig optar per Barcelona per la meva confiança amb el doctor Gutiérrez”, diu el jugador de Gijón

“Era conscient que per recuperar-me primer havia d'estar bé mentalment”, relata Ruesga. “M'he esforçat a ser optimista; per a poder-ho fer ha estat molt important tenir el suport de la meva parella, els meus companys i l'equip mèdic”. A la lesió i rehabilitació, cal sumar-hi l'adaptació a una nova ciutat i a un altre vestidor: “Per sort, ja coneixia molts dels meus companys a la selecció, així que l'adaptació ha estat fantàstica. En el món de l'handbol ens coneixem tots”, afirma complagut el central. “Barcelona és espectacular. Estic acostumat a viure en ciutats petites com Gijón, Lleó o Veszprem, i és un canvi considerable. I respecte al català, el vaig entenent”, prossegueix. “Es tracta d'una oportunitat que passa una vegada a la vida. Debutar amb el Barça és un somni fins i tot tenint 30 anys”.

“Vaig començar de molt petit a jugar a l’escola. Estic content d'haver-me decantat per l'handbol, sobretot pels valors que t'inculca i pels amics que he fet”, comenta l'asturià, el germà del qual és també professional i el seu pare va arribar a ser porter internacional en categories inferiors. “És una pena que, a diferència d'altres països, l'handbol estigui tan poc valorat a Espanya: no ens hem sabut vendre bé”, explica. “M'ha encantat el meu pas per Hongria perquè allà sí que és un esport molt seguit i les aficions són espectaculars”, afegeix.

Ruesga va debutar al novembre amb el filial i ha jugat diversos partits de Champions amb el primer equip i diumenge va aconseguir el seu primer títol com a blaugrana: la Copa Asobal. “L'aturada nadalenca m’anirà molt bé per tornar al 100% al febrer”, conclou l'internacional, amb contracte fins a final de temporada amb el Barça.