L'etarra, condemnat a gairebé dos segles de presó per l'assassinat de tres guàrdies civils i el llarguíssim segrest de José Antonio Ortega Lara, va obtenir la llibertat condicional el 30 d'agost del 2012. La decisió, sobre la base d'informes forenses segons els quals patia un càncer generalitzat, terminal i irreversible, va causar un gran escàndol entre les associacions de víctimes d'ETA. Finalment, va morir més de dos anys després a casa seva, a Mondragón, amb 59 anys. A la imatge, Bolinaga, amb boina, abandona l'Hospital Donostia després de rebre l'alta mèdica.Javier HernándezAfiliada al PCE des del 1975, va ser la primera dona portaveu d'un grup parlamentari a la Cambra andalusa, per IU-Els Verds-Convocatòria per Andalusia, càrrec que va ocupar entre el 2004 i el 2008. Professora de Literatura, analista política i columnista a EL PAÍS, en la seva última legislatura va ser considerada una de les figures clau en la tramitació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia. Nascuda a Baena (Còrdova), en els seus 40 anys de compromís polític va ser capaç de parlar de temes complexos amb lucidesa i sense perdre de vista la dimensió humana. Va morir als 58 anys víctima d'un càncer. Aquesta imatge és del 2006.García CorderoEl popular músic grec va vendre 60 milions de discos a tot el món amb la seva imatge de 'bon vivant'. Nascut a Alexandria el 1946, es va traslladar a Grècia després de la frustrada invasió del canal de Suez per forces britàniques i franceses. Allà, va formar el 1967 Aphrodite's Child, un trio també integrat pel teclista Vangelis. A Londres, es van adaptar a les tendències del mercat europeu, i van gravar en anglès, francès, espanyol, alemany, italià, portuguès i altres idiomes. Com a solista, va destacar per les seves balades. En les últimes dècades va treballar molt pels països emergents, des de Rússia fins al Brasil, va provar sort amb les músiques ètniques i les partitures clàssiques i va publicar llibres sobre dietes. Va morir als 68 anys en un hospital d'Atenes, el dia en què els ciutadans grecs donaven la seva primera victòria electoral a Syriza. A la imatge, Roussos en un concert a Rotterdam el 1984.Rob Verhorst (REDFERNS)Actriu polifacètica i de caràcter, era coneguda pel gran públic pel seu personatge de Sole a la sèrie '7 vidas'. No obstant això, la seva carrera va ser molt més rica, àmplia i diversa. Nascuda a Barcelona, va començar en el món del teatre quan Adolfo Marsillach li va donar un petitíssim paper a 'Café del Liceo', de Jaime de Armiñán. La seva carrera inclou una trentena de pel·lícules, tot i que Baró preferia el teatre i la televisió. Va rebre incomptables premis, com el Goya a la millor actriu de repartiment el 2007 per 'Siete mesas de billar francés' o el Max a la millor actriu protagonista a 'Agosto', de Tracy Letts. Va morir a Madrid als 77 anys víctima d'un càncer. A la imatge, Baró el febrer del 2000.Miguel GenerEl president del Grup Planeta va morir als 68 anys a Barcelona després de tres anys de lluita titànica contra el càncer. Propietari, entre altres empreses, del diari 'La Razón' i president d'Atresmedia, va entrar als 23 anys en el negoci patern i va saber convertir-lo en el primer conglomerat editorial i de comunicació espanyol, un grup amb un catàleg amb 15.000 autors que publica 130 milions de llibres l'any. Era una autèntica fura dels negocis, un gegant de gairebé dos metres i més de cent quilos de pes. Amb un règim d'una dotzena de Coca-Coles al dia i tres paquets de Ducados i un caràcter que ell mateix admetia que era “irascible i violent”, va anar imposant la seva visió més marcada per la gestió i el màrqueting que no pas pel tradicional olfacte i la intuïció. La imatge és del 1998.Carles RibasConegut per la seva interpretació del comandant Spock a la sèrie ‘Star Trek’ i a les pel·lícules de la franquícia, l'actor nord-americà va morir als 83 anys. Nascut a Boston, no va ser ni un actor encasellat ni algú que no es va poder sobreposar a una única interpretació memorable, sinó que va ser un d'aquests pocs privilegiats que podien presumir d'encarnar una poderosa icona de la cultura popular. Va dirigir dues pel·lícules de la saga 'Star Trek' i va canviar de gènere per signar la pel·lícula més taquillera del 1987, 'Tres hombres y un bebé'. Va alternar la interpretació amb una carrera com a fotògraf artístic. El 2014 va fer públic que patia un problema pulmonar crònic, que atribuïa als seus anys de fumador, un hàbit que havia deixat feia 30 anys.Periodista satíric, escriptor i cantant, utilitzava el seu humor desbocat per combatre el franquisme. Va alternar el periodisme a la ràdio, la premsa escrita i la televisió amb discos i actuacions hilarants. Va integrar un tàndem àcid amb El Gran Wyoming a '¡Qué noche la de aquel año!', i es va transformar en el cronista oficiós de la capital amb col·laboracions a EL PAÍS i a 'La Ventana' de Ràdio Madrid. Va morir als 65 anys d'un infart a Canàries. A la imatge, Alpuente el 2012.Juan González (EFE)El novel·lista britànic de fantasia va ser un dels més populars i prolífics del món (va vendre més de 85 milions de llibres). Amb Mundodisco va crear un univers propi, una sèrie de novel·les d'un lloc graciós i estrafolari, vagament medieval, en el qual va recrear en clau de comèdia els mons clàssics del gènere fantàstic. Un lloc ple de personatges desconcertants, mags ineptes, guerrers incapaços, filòsofs estúpids i divinitats a la recerca de creients que va atrapar milions de lectors en el seu particular sentit de l'humor. Va morir als 66 anys a la seva casa prop de Stonehenge, després de vuit anys patint un tipus d'alzheimer, malaltia a la qual va fer front amb un coratge exemplar. A la foto, Pratchett el 2012.Alessandro Della Bella (EFE)Un dels grans còmics espanyols, es va fer conegut als anys vuitanta amb el seu duo amb Pablo Carbonell, amb qui va començar actuant al parc del Retiro. Nascut a Tànger i criat a Huelva, feia un humor absurd i molt intel·ligent. La seva fama es va multiplicar quan van augmentar les seves aparicions a la televisió: 'La bola de cristal', 'No te rías que es peor' o 'El club de la comedia'. Va fer sàtira política teatral i monòlegs d'humor per tot Espanya, i va actuar al cinema i al teatre. Va morir als 53 anys a València a causa d'un infart. A la imatge, al programa 'Noche de Feria' el 1999.Amb 106 anys i un ritme de rodatge d'un film per temporada, semblava que el director portuguès havia vençut la mort. Últim gran cineasta europeu sorgit del cinema mut, va fer el seu primer curt el 1931. Amb 'Amor de perdición' (1979), que revisa la novel·la de Camilo Castelo Branco, va arrencar la seva etapa internacional i les seves revisions de la literatura. Va guanyar el Lleó d'Or a Venècia amb 'El zapato de raso' (1985). Una de les seves últimes pel·lícules va ser 'El extraño caso de Angélica' (2010), protagonitzada per l'espanyola Pilar López de Ayala. A la foto, del 1997, posa a l'Hotel Ritz de Madrid.Morgana Vargas LlosaEl dissenyador madrileny tenia una sensibilitat creativa única, que combinava amb una visió inusual del negoci tèxtil. Les seves col·leccions conjugaven amb èxit la seva passió per les estructures arquitectòniques i la seva predilecció pels elements barrocs i decoratius. El 1989 va aconseguir associar-se amb el grup Cortefiel per introduir la seva línia de prêt-à-porter, i nou anys després van començar a desenvolupar junts les 'boutiques' de Pedro del Hierro. El 2003 va abandonar la companyia. Els seus últims anys els va passar apartat del món de la moda a causa del seu estat de salut. Va morir als 66 anys després d'una llarga malaltia cardiovascular. A la imatge, Del Hierro el 2011.Zipi (EFE)Günter Grass va ser l'escriptor més famós, polèmic i alhora representatiu de la segona meitat del segle XX alemany. Va aconseguir un èxit massiu amb la seva primera novel·la, 'El timbal de llauna', publicada el 1959. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1999, mateix any en què va recollir el Príncep d'Astúries de les Lletres. Va rebre fortes crítiques després de confessar el 2006 que havia format part durant la seva joventut de les Waffen SS. La seva última polèmica va ser el 2012, quan va publicar un poema en el qual acusava Israel de posar en perill la pau mundial, la qual cosa va provocar que fos declarat 'persona non grata' al país. Va morir per una infecció als 87 anys a Lübeck, la ciutat del nord d'Alemanya on vivia. A la imatge, a la casa que tenia a l'illa danesa de Mon, el 2006.Bernardo PérezAbans de convertir-se en un intel·lectual destacat de l'esquerra llatinoamericana, l'escriptor uruguaià va treballar com a obrer de fàbrica, dibuixant, pintor i missatger, entre altres oficis. El seu llibre 'Las venas abiertas de América Latina', publicat el 1971, quan tenia 31 anys, es va convertir en un clàssic de l'esquerra al continent, tot i que Galeano després va reconèixer que l'havia escrit quan era massa jove i no tenia prou coneixements. Des del 2007 tenia un càncer de pulmó. La seva última aparició pública va tenir lloc al febrer, per rebre el president de Bolívia, Evo Morales, durant una visita a Montevideo. Després d'una setmana en estat greu, va morir el 13 d'abril en un hospital de la capital uruguaiana als 74 anys. La imatge va ser presa durant una entrevista el 2010.Samuel SánchezFormat musicalment a l'església, el cantant i músic va compondre la quarta cançó més emesa en la història de la ràdio i la televisió nord-americanes: 'Stand by me' (1961). El tema, inspirat en un cant espiritual, es va transformar en una de les cançons essencials de l'incert segle XX. Nascut a Henderson (Carolina del Nord), va desenvolupar els anys més essencials de la seva carrera a Nova York. Després de passar per The Drifters, es va estrenar com a solista amb una joia romàntica, 'Spanish Harlem'. Malgrat l'èxit de 'Stand by me', la seva carrera va patir per la seva indefinició. Va morir als 76 anys a casa seva, a Nova Jersey.Getty ImagesVa ser la gran diva del ballet clàssic del segle XX. Nena prodigi nascuda a Moscou, els seus pares van patir la salvatge repressió de Stalin. Als 16 anys ja era part de l'elenc del Teatre Bolxoi. A Espanya, va dirigir el Ballet del Teatre Líric Nacional entre el 1987 i el 1990 i va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 2005. Se li va concedir la Medalla d'Or de Belles Arts i des del 1993 tenia la nacionalitat espanyola. Va morir als 89 anys d'un infart a Munic. A la foto, interpretant Odette a 'El llac dels cignes' el 1979.RiaLa història del periodisme televisiu a Espanya no es pot explicar sense la figura de Jesús Hermida. Nascut a Ayamonte (Huelva), va ser presentador durant dècades de programes d'actualitat i telenotícies. El 1967 va començar a treballar com a corresponsal de TVE a Nova York, plaça que va ocupar durant una dècada i que li va permetre, entre altres coses, ser la veu que va narrar a Espanya l'arribada de l'home a la Lluna el 21 de juliol del 1969. Als vuitanta va conduir el programa 'Por la mañana', un magazín en el qual va comptar amb la col·laboració de dones com María Teresa Campos o les conegudes com a “Chicas Hermida”, que van veure com la seva carrera es llançava després del seu pas pel programa: Nieves Herrero, Inma Soriano, Consuelo Berlanga o Miriam Díaz Aroca. Entre els seus reconeixements figuren tres premis Onda, l'Antena d'Or i el TP al millor presentador. Va morir als 77 anys per un infart cerebral. A la imatge, Hermida en un plató de TVE el 1987.Marisa FlórezUn dels últims grans pares fundadors del blues, va crear un nou llenguatge amb la guitarra elèctrica i va ser una peça essencial en l'arquitectura de la música popular del segle XX. Va néixer al si d'una família pobra en un poble de Mississipí. La seva primera experiència musical va arribar als 12 anys, en un grup de gospel. El 1946 es va traslladar a Memphis, on va desenvolupar un estil únic, que combinava el so rural del camp amb la vitalitat elèctrica de la ciutat, amb cançons com 'I’ve got a right to love my baby', 'Please love me' o 'Sugar Mama'. El músic va defallir l'octubre del 2014 durant un concert per deshidratació i esgotament provocats per la diabetis que li va ser diagnosticada fa més de dues dècades. Va morir sis mesos després a Las Vegas, als 89 anys.Mark MetcalfeEl guitarrista i cantant de flamenc va ser un dels artistes que més va agitar el flamenc en l'últim terç del segle passat. Nascut a Ceuta dins d'una família gitana d'arrelada tradició flamenca, va aprendre del seu pare a tocar la guitarra. Ja a Algesires, va compartir anys d'adolescència amb Paco de Lucía. La seva trajectòria va fer un gir radical arran de la seva unió, sentimental i artística, amb la cantant de flamenc Lole Montoya. El 1975 es va editar 'Nuevo día', un disc que va tornar a fer al flamenc supervendes. El duo es va acabar trencant a principis dels noranta. Va afrontar amb estoïcisme el càncer que se'l va endur als 67 anys. A la foto, Molina durant un assaig el 2003 a Barcelona.Alberto Estévez (EFE)Malgrat ser expert en teoria de jocs, el matemàtic que va inspirar la pel·lícula 'Una ment meravellosa' (2001) va tenir una mort gens predictible. Aferrat a la seva intel·ligència per lluitar contra l'esquizofrènia que patia, va morir als 86 anys amb la seva dona, Alicia López Harrison, en un accident de trànsit a Nova Jersey mentre anaven en taxi. Guanyador del Nobel d'Economia el 1994, al març havia rebut el Premi Abel de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, que té tant prestigi com un Nobel de Matemàtiques. Les seves aportacions sobre equacions no lineals en derivades parcials han tingut una enorme repercussió en diversos àmbits científics, des de la química i la física quàntica a la biologia de sistemes o les finances. A la imatge, durant un discurs a Nova Delhi el 2007.Getty ImagesConegut per les seves personals pel·lícules, en les quals l'amor, la passió i el sexe tenien un paper protagonista, el director també va protagonitzar agres polèmiques amb escriptors com Juan Marsé i Antonio Gala, descontents amb les adaptacions que va fer de les seves novel·les. 'El Lute', 'La chica de las bragas de oro', 'Fanny Pelopaja', 'Amantes', 'La pasión turca', 'El amante bilingüe' o 'Juana la Loca' són alguns dels seus títols més coneguts. Va rebre el Premi Nacional de Cinematografia el 1988. A la foto, del 1994, Aranda amb la seva actriu fetitxe, Victoria Abril, a Huelva.José Manuel Pérez CaboMolt famós pel seu paper de Dràcula el segle passat, l'actor britànic va ser també un intèrpret rendible i taquiller gràcies als seus papers de comte Dooku a la saga de ‘Star Wars’ i de Saruman a ‘El Senyor dels Anells’. Nascut a l'aristocràtic barri de Belgravia, a Londres, la seva elevada alçada (1,96 metres) li va permetre mostrar un físic impressionant, sobretot en papers de 'dolents'. Considerat un dels millors actors del cinema, va participar en 250 produccions. En una entrevista realitzada el 2009 va dir que un dels seus somnis era encarnar el Quixot. Va morir als 93 anys a Chelsea a causa de problemes respiratoris. A la foto, caracteritzat com a Dràcula el 1958.CORBISEl dirigent socialista va ser el defensor de la llei de matrimoni homosexual aprovada el 2005. Nascut a Caracas, ja era la imatge visible del col·lectiu LGTB abans d'entrar en política, com a president de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB). Regidor a l'Ajuntament de Madrid des del 2003, no va deixar mai la militància per la igualtat de drets. El gener del 2014, va anunciar que tenia un càncer de pàncrees. Després de la seva mort, polítics de tots els partits van reconèixer la seva lluita i la seva personalitat alegre. Aquesta foto es va fer durant l'última entrevista oferta a EL PAÍS el 30 de juny d'aquest any.Samuel SánchezMite eròtic als anys setanta amb pel·lícules com 'Malícia', amb la qual va guanyar el Premi David di Donatello el 1973, l'actriu italiana va treballar amb directors com Dino Risi, Luchino Visconti i Ettore Scola. Va acabar desfigurada per una mala cirurgia estètica el 1992 i lluitant contra la justícia italiana per una acusació de tràfic de drogues. Va morir als 74 anys sola, a la casa que tenia a Ladispoli, prop de Roma. A la imatge, Antonelli en un fotograma de 'Sesso e volentieri' (1982).CORDON PRESSL'actriu i cantant va aconseguir la fama als anys seixanta, en plena ebullició de les comèdies i els melodrames, plens de cobles populars, que el règim franquista permetia. Va ser de les primeres figures públiques que va saber subministrar la seva vida privada a la premsa rosa, la qual cosa li va fer obtenir fama i diners. El seu casament amb el ballarí Antonio Gades van ser de gran interès públic. Va gravar discos de cobla, sarsuela i tangos, però la crítica mai li va donar un lloc a l'Olimp musical espanyol. Entre les seves pel·lícules més conegudes hi ha 'Pelusa', 'La casta Susana' o 'Y después del cuplé', tot i que les generacions més joves la recordaran com un personatge assidu als programes de teleporqueria. Va morir als 83 anys d'un càncer contra el qual havia lluitat durant quatre anys, i que pensava que havia superat. La imatge és del 1958.Col·lecció Terenci Moix
