_
_
_
_

La policia francesa fa 168 escorcolls a la recerca de gihadistes i armes

Valls prevé els francesos davant nous atemptats “en els propers dies”

Carlos Yárnoz
Agents francesos controlen la frontera amb Suïssa.
Agents francesos controlen la frontera amb Suïssa.Salvatore Di Nolfi (AP)

Ja són cinc els gihadistes suïcides que van actuar divendres a París i han estat identificats per la policia. Quatre són francesos i encara hi ha dubtes sobre l'origen del cinquè. Un dels dos últims identificats és Samy Amimour, nascut el 25 d'octubre del 1987 a Drancy, un barri parisenc amb forta presència de musulmans. L'altre és l'individu que portava un passaport sirià. La policia ha comprovat que el seu rastre correspon amb el d'un home que va entrar a Grècia a l'octubre seguint la ruta emprada per centenars de milers de refugiats.

Amimour es va immolar a la sala de festes Bataclan amb dos terroristes més. L'octubre del 2012, va ser imputat en una causa oberta per terrorisme després de descobrir-se que intentava viatjar al Iemen, un país on havien viatjat també alguns gihadistes que van protagonitzar els atacs del gener a París. Sotmès a vigilància policial, Amimour va aconseguir eludir el setge sobre ell i la policia li va perdre el rastre la tardor del 2013. Des de llavors, informa la Fiscalia de París, hi havia una ordre de cerca i captura internacional contra ell.

Más información
L’atac múltiple gihadista es va preparar a Brussel·les i Síria
França bombardeja Raqqa, el principal feu sirià d’Estat Islàmic

El cinquè identificat, tot i que encara no plenament, es va suïcidar al costat de l'Estadi de França. Portava un passaport sirià a nom d'Ahmad Al-Mohammad, nascut a Síria. La policia no ha pogut confirmar si és aquest el seu nom real, però sí que es tracta del mateix individu que va arribar a Grècia el passat 3 d'octubre.

El Govern francès ha mobilitzat més de 100.000 policies i militars per prevenir nous atemptats i seguir la pista de presumptes gihadistes, especialment els que van aconseguir fugir després de la matança de divendres. A la recerca de sospitosos i d'armes, la policia ha dut a terme en la nit de diumenge a dilluns 168 escorcolls per tot el país i s'han confiscat diverses armes, fins i tot un llançacoets a Lió. El primer ministre, Manuel Valls, tem un nou cop terrorista “en els propers dies”.

En busca de sospitosos i d'armes, la policia ha fet de diumenge a la nit  a dilluns 168 escorcolls a 19 departaments o províncies, ha assignat residència sota control a 104 persones, ha detingut 23 persones i ha confiscat 31 armes, entre les quals hi ha diversos fusells kalàixnikov i un llançacoets. En aquestes operacions concretes, han intervingut 1.400 agents. El primer ministre, Manuel Valls, tem un nou cop terrorista “en els propers dies”.

Les actuacions policials, emparades per l'estat d'emergència decretat divendres, s'han realitzat entre altres llocs a París, Tolosa de Llenguadoc, Estrasburg, Marsella, Grenoble o Lió. Les operacions continuaran per tot el territori al llarg de dilluns. Arran de la matança de París, hi haurà una "resposta implacable", ha dit Cazeneuve. "Els terroristes no destruiran mai la República, perquè és la República la que els destruirà a ells".

Les forces de seguretat s'han desplegat també per protegir universitats i escoles, que aquest dilluns han obert les portes després de romandre tancades des de la matança de divendres. La ministra d'Educació ha anunciat que els viatges i excursions han quedat anul·lades fins el 22 de novembre. Les manifestacions previstes al voltant de la Cimera del Clima també han estat suspeses.

“Cal preparar-se per a noves rèpliques”, ha advertit Valls a la cadena RTL. El cap de Govern ha insistit aquests dies en què tem nous atacs terroristes després que, des del gener passat, s'hagin avortat almenys mitja dotzena d'atemptats.

L'excepcional estat d'emergència decretat divendres autoritza dia i nit les actuacions policials administratives, és a dir, sense ordre judicial prèvia. D'acord amb la legislació actual, estarà en vigor 12 dies. Per prorrogar-la com vol el Govern, el Parlament ha d'aprovar una llei específica.

La policia francesa té fitxats com a sospitosos d'activitats relacionades al radicalisme islamista 10.500 persones. La xifra és massa elevada per poder vigilar permanentment tots els integrants. Fins ara, la xifra oficiosa que s'apuntava era de 4.000 persones en aquesta llista. En els últims mesos, ha crescut. Valls ha dit que, de vegades, s'inclouen sospitosos per una sola dada que arriba a la policia.

L'expresident Nicolas Sarkozy ha dit aquest matí a la cadena TF1 que a aquests sospitosos caldria fixar-los zones determinades de residència (ho permet l'estat d'emergència) i col·locar-los braçalets electrònics de geolocalització. Laurent Wauquiez, secretari general del partit de Sarkozy, els republicans, ha proposat fins i tot tancar aquests sospitosos en camps especials d'internament.

Els líders polítics també s'han referit aquests dies a la conveniència d'actuar enfront dels discursos radicals a les mesquites franceses. La líder de l'ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, és partidària de tancar aquelles on es facin sermons violents. El ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, va dir diumenge que cal clausurar les que "prediquin l'odi". Avui dilluns, Valls ha afirmat que "cal expulsar els qui mantenen discursos insuportables contra la República".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_