Hollande responsabilitza l’Estat Islàmic de la matança de París

L'Estat francès no té cap mena de dubte que la matança de divendres a la nit a París és obra de gihadistes de l'Estat Islàmic (EI). Ho ha dit per primera vegada el president François Hollande després d'una reunió extraordinària del Consell de Defensa. "És un acte de guerra que ha estat comès per l'EI contra els valors que defensem". L'EI, en un comunicat penjat a Internet, s'ha atribuït l'autoria dels atemptats. El grup gihadista parla de "vuit germans" amb bombes, fusells d'assalt i cinturons explosius, i assegura que els llocs atacats s'han triat "minuciosament".

Hollande ha decretat tres dies de dol nacional pels múltiples i coordinats atacs terroristes que han costat la vida a almenys 127 persones. Ha estat "un acte de barbàrie absoluta", ha dit el president des de l'Elisi, "planificat des de l'exterior".

Un dels atacants de la sala de festes Bataclan ha estat identificat per la policia com un ciutadà francès ja conegut pel seu radicalisme, segons fonts dels serveis de seguretat. La cadena de televisió BFMTV ha informat que en el lloc proper a l’Estadi de França en el qual es van immolar diversos atacants s'ha trobat un passaport egipci i un altre de sirià, una dada que l'agència France Presse ha adjudicat després a "fonts policials". El Ministeri de l’Interior grec ha confirmat que el portador del passaport sirià va entrar a la UE a través de l’illa grega de Leros a l'octubre, informa Reuters. Les autoritats, no obstant això, no han confirmat si el titular del passaport és entre els terroristes o les víctimes.

Per la seva banda, la cadena iTele informa que dos dels atacants procedien de Bèlgica. La policia segueix la pista d'un cotxe negre de la marca Seat amb matrícula belga que es trobava a la zona on es van produir els atacs del centre de París

El cap d'Estat ha promès que França respondrà amb tota contundència, sense pietat, amb tots els mitjans que tingui a l'abast. Ha convocat per a dilluns a Versalles una compareixença extraordinària davant el Congrés, és a dir, davant les dues cambres parlamentàries: l'Assemblea Nacional i el Senat. Es tracta d'una cita molt extraordinària en l'activitat parlamentària francesa.

Entre les desenes de ferits en el múltiple atac hi ha un espanyol, identificat com I.G.G. Està ferit lleu, segons han confirmat fonts oficials. Era a la sala Bataclan, on es van registrar la major part de víctimes mortals. Era amb dos amics que van resultar il·lesos.

Un altre espanyol, Juan Alberto González, de 29 anys, i que durant hores va estar en parador desconegut, ha mort. La seva esposa, que era amb ell a la sala de concerts, va explicar que en entrar la policia, va poder veure com González queia a terra i després el posaven en una ambulància, segons relata el cosí de la víctima. Era enginyer i el matrimoni vivia a París feia uns dos anys.

París s'ha llevat sota un estat de setge: un inèdit desplegament de seguretat per prevenir nous atacs i per localitzar terroristes i col·laboradors de la matança registrada divendres a la nit. Com a mínim dos atacants o còmplices van aconseguir fugir, segons creuen fonts policials. Vuit més van morir. Set van saltar per l'aire quan van que esclatessin els cinturons explosius. El recompte encara provisional de víctimes continua a l'alça: 127 morts i més de 300 ferits, desenes dels quals estan greus.

Quatre dels terroristes van morir en l'atac a la sala de festes Bataclan, al Boulevard Voltaire. Tres més als voltants de l'Estadi de França i un més al carrer Boulevard Voltaire, prop de la sala atacada. Almenys 80 de les víctimes mortals eren a la sala de festes. Els terroristes es van fer esclatar amb cinturons explosius.

18 persones més van perdre la vida al restaurant La Belle Equipe, al carrer Charonne; 14 a Le Petit Cambodge i Le Carillon (a la cantonada de Bichat amb Alibert).

El Ministeri de l'Interior ha activat una pàgina especial en la qual sol·licita als ciutadans que aportin de forma anònima qualsevol informació que pugui ajudar la policia a identificar els atacants o localitzar els qui van fugir i els seus còmplices. També sol·licita que es comuniqui l'absència o desaparició de qualsevol persona per identificar possibles víctimes de la matança. Igualment ha facilitat un número de telèfon (0800406050) per rebre qualsevol pista o prestar ajuda. I un número verd, el 197, disponible 24 hores al dia al qual poden trucar els ciutadans per aportar dades fins i tot de manera anònima. Amb la finalitat d'informar les famílies a l'exterior, el telèfon habilitat és el 0033145503460.

Amb l'estat d'emergència decretat en vigor, les forces de seguretat han iniciat el control total de les fronteres. No obstant això, els transports aeris i ferroviaris funcionen amb normalitat, segons fonts oficials. Per ordre del Govern, estan tancades les universitats, els col·legis, els ajuntaments i les sales de festa. També ha suspès tots els esdeveniments esportius programats per a aquest cap de setmana. Els líders de tots els partits polítics han deixat en suspens la campanya per a les eleccions regionals del 6 i 13 de desembre.

Al llarg de la història de França, només s'havia declarat l'estat d'emergència en tres ocasions més. L'última, el 2005, arran dels greus disturbis en barris parisencs després de la mort de dos joves perseguits per la policia. L'estat d'emergència permet prohibir la residència en determinades zones a sospitosos, declarar àrees de protecció, suspendre esdeveniments públics o reunions previstes o detenir qualsevol investigat a casa seva tant de dia com de nit. També pot incloure, en casos extrems, el control de continguts que es difonen als mitjans de comunicació.

El tancament de sales de festa i la prohibició de manifestacions es perllongarà almenys fins dijous vinent, com ha explicat el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve. Els prefectes, ha afegit, podran decidir per tot França si prohibeixen l'accés a determinades zones per raons de seguretat. Un moviment ciutadà a les xarxes socials anima els francesos a col·locar aquesta nit espelmes enceses a les finestres de les cases.

El president francès, François Hollande, presideix un Consell de Defensa extraordinari amb la presència dels màxims caps dels tres exèrcits i dels serveis d'intel·ligència. El Govern ha decidit implicar més els militars en la lluita antiterrorista. Als 7.000 soldats desplegats des del gener s'hi han sumat 1.500 més. No es descarta que França s'impliqui més en els bombardejos contra els gihadistes a l'Iraq i Síria. "La lluita serà sense pietat", ha anunciat la matinada d'aquest dissabte Hollande, que ha afirmat que se sap "d'on vénen" els terroristes. París ha al·legat "legítima defensa" per iniciar fa dos mesos els bombardejos a Síria.

L'expresident Nicolas Sarkozy, actual líder de l'oposició i del partit Els Republicans, ha expressat el seu suport total a les mesures excepcionals adoptades pel Govern. "Els terroristes han declarat la guerra a França", ha dit. "La guerra que hem de lliurar és total. El nostre país no ha de cedir. Ha d'actuar amb determinació, amb força. Superarem aquesta prova amb sang freda i determinació. La nostra política exterior ha d'incloure que estem en guerra". Sarkozy serà rebut aquest diumenge per Hollande.

El president iranià, Hassan Rohaní, ha suspès la visita oficial que tenia previst fer dilluns i dimarts a París. També ja anul·lat la seva presència a la capital francesa el grup U2.

Aquest dissabte al matí, el Govern encara no ha pres cap decisió sobre possibles canvis en relació en la Cimera del Clima, que ha de començar el 30 de novembre i s'ha de perllongar fins l'11 de desembre. Aniran a París 195 delegacions de països i organitzacions internacionals. Més de 130 caps d'Estat i de Govern havien anunciat la seva presència a la capital francesa.