Pau Gasol: “No em poso límits en res”

Pau Gasol submergeix els peus en un calaix de gel després de l'últim entrenament previ a l'últim partit de preparació per a l'Eurobasket, que començarà el 5 de setembre a Berlín. El pivot dels Bulls comparteix el fred reparador amb el capità de la selecció, Felipe Reyes. Els dos veterans companys alleugen la fatiga després d'una altra sessió a les ordres de Sergio Scariolo, que recupera el càrrec de seleccionador després de la breu etapa de Juan Antonio Orenga i el fracàs al Mundial. S'han acumulat les absències il·lustres: Marc Gasol, Navarro, Ricky Rubio, Calderón, Ibaka i Abrines. En aquestes circumstàncies, s'accentua, si això és possible, el lideratge de Pau Gasol, absent a l'Eurobasket de fa dos anys a Eslovènia, en què Espanya va obtenir la medalla de bronze. Pau Gasol va fer 35 anys al juliol, però irradia una aurèola tan imponent com el seu físic, avalat, a més, per la seva esplèndida primera temporada a Chicago.

Pregunta. Aquesta vegada, va assegurar més aviat que mai la seva presència a l'Eurobasket?

Resposta. En general, no dono res per segur. Abans de decidir, analitzo després de cada temporada tota mena de circumstàncies i condicionants. Aquest Europeu és un repte més en la meva carrera i estic molt il·lusionat amb l'equip, amb la feina que estem fent, amb el campionat i a fer alguna cosa important una altra vegada. L'objectiu és lluitar per les medalles i acabar tan amunt com sigui possible. La nostra manera d'enfocar els campionats és sempre la mateixa: amb molta ambició i la il·lusió de sempre. Però no tenim l'obligació d'arribar a cap final perquè això no és l'esport.

P. Ha influït en la seva decisió la patacada que va suposar l'eliminació contra França als quarts de final de l'últim Mundial?

R. No ho sé, pot ser. No és que digués: "Hem fet un mal resultat al Mundial i haig d'anar a l'Europeu". Si haguéssim guanyat, no sé com m'hauria sentit. Potser hauria canviat perquè en aquest cas hauríem passat directament als Jocs. És una hipòtesi que no em plantejo. El que sí que he sentit és que hi volia ser. Em trobava bé per competir. Continuo tenint molta ambició per jugar amb la selecció, estar amb els meus companys i representar el nostre país. Per a mi és molt important, un privilegi. Mentre pugui, aquí seguiré.

Continuo tenint molta ambició per jugar amb la selecció, estar amb els meus companys i representar el nostre país”

P. El va inquietar que es trigués tant a nomenar seleccionador?

R. Em va sorprendre que no es prengués la decisió una miqueta abans. Segur que hi havia motius, els que fossin. Però sí, em va sorprendre que a l'abril no hi hagués un seleccionador per a un campionat la concentració del qual començava a finals de juliol.

P. Les absències limiten molt el potencial de l'equip?

R. Esclar que sí. Afecten fins a cert nivell no? Hi ha absències de jugadors importants, de talent, amb molt pes a l'equip. Serà el que es trobarà a faltar en certs moments potser. Esperem que no. Però, alhora, aquesta situació permet que altres jugadors assumeixin més protagonisme i tinguin un rol més important. I aquests jugadors són de gran qualitat també. La falta de jugadors de tant pes fa que hi hagi més equilibri.

P. No queda més afeblida alguna posició?

R. Sí, esclar. Per exemple, en la de base tenim dues baixes importants, però això fa que, tant Chacho [Sergio Rodríguez] com Sergi [Llull], assumeixin més protagonisme que en altres anys. Tots dos han fet una gran temporada i estan a un bon nivell. Entra Vives, un jugador de futur que també ens pot donar al darrere coses importants en moments puntuals. I tenim Niko [Mirotic], un altre jugador de moltíssim talent que, malgrat les baixes de Marc, sobretot, però també el canvi per Serge [Ibaka], ens dóna una dimensió diferent. Felipe assumeix un paper molt més important en un moment en què ell està molt bé. Estic molt content de com estem funcionant.

P. Scariolo manté que caldrà patir i que la imatge de l'Espanya que passa per sobre és obsoleta.

R. Cada campionat és diferent. No hem de pensar en els que hem pogut dominar, sinó a fer-ho tan bé com sigui possible en aquest, a lluitar per estar a dalt i aconseguir una medalla com més brillant millor. Hem de competir amb moltíssima ambició i entendre, amb humilitat, que aquest campionat és molt difícil, molt exigent i competitiu i que ens falten jugadors de gran nivell.

P. Potser és més temible una Espanya ferida?

R. Està per veure. No sé si serà favorable o no. Quan hem estat favorits en altres campionats, no ens ha anat bé, començant per l'any passat. Teníem un gran equip, per competir amb els Estats Units, estar aquí i poder guanyar. I, en canvi, vam perdre a quarts fent un partit molt fluix després d'arrasar en tots els anteriors. Però és que els anteriors et servien per això, per classificar-te per a aquell moment de la veritat en què no vam estar bé. Ara no anem com a favorits. Caldrà veure on arribem.

P. Veu els francesos com es veia Espanya abans del Mundial?

R. Són els campions, juguen a casa, estan amb confiança, també amb pressió: medalla de bronze al Mundial sense Tony Parker… Tenen raons de pes per pensar i sentir-se així. Si en algun moment tenim l'oportunitat de creuar-nos amb ells, ja es veurà. Pot ser un Europeu molt igualat i no es pot infravalorar cap equip.

P. Dóna un segell especial a aquesta selecció aquesta barreja de Madrid i Bulls?

R. El caràcter el donen tots els jugadors, no només els quatre o cinc jugadors del Madrid. Han fet una grandíssima temporada, són molt importants i cadascun d'ells tindrà més pes en aquest Europeu, donades les absències. Però la selecció no és una barreja de dos equips.

Em falten moltes coses. N'he aconseguit moltes, però me'n falten, no només esportives”

P. A l'horitzó, els Jocs de Rio. Ha jugat al Brasil?

R. No. Ni hi he jugat ni hi he estat mai.

P. Li falta.

R. Em falten moltes coses. N'he aconseguit moltes, però me'n falten, no només d'esportives. Però sí, evidentment, tenim il·lusió per aconseguir una plaça als Jocs. És una cosa especial per a qualsevol esportista i és un factor que ens incentiva per estar aquí.

P. Els Estats Units s'estan preparant a fons ja aquest estiu. Espanya els ha pressionat molt.

R. La cultura de preparació i la filosofia de la selecció dels Estats Units va canviar d'ençà que Mike Krzyzewski va passar a ser-ne el màxim responsable tècnic. Jo no atribuiria el mèrit al nostre equip i a com els hem posat en dificultat, cosa que pot haver influït o no. El mèrit és de l'equip tècnic que està liderant la seva selecció.

P. La seva estadística (18,5 punts i 11,8 rebots de mitjana) ha tornat a ser aquesta temporada, ja amb 35 anys, com la dels seus millors temps als Lakers. Com s'ho explica?

R. És una cosa que pots controlar a través del compromís amb la preparació, del sacrifici i cuidant al màxim el teu cos i també els detalls, cada vegada més importants de cara al rendiment. També hi influeix la il·lusió i l'ambició de voler continuar competint al més alt nivell. Estic en una bona línia. Vull continuar fent les coses bé i allargar la meva carrera al nivell més alt possible.

P. No es posa cap tipus de límit?

R. Mai no m'he posat límits, no començaré ara. No em poso límits en res.

P. Llavors, creu que podrien guanyar als Estats Units en una altra final olímpica?

R. Bé, uf!, si hi arribéssim una altra vegada, aquest equip lluitaria com en les dos anteriors. S'hi ha estat a prop i amb la il·lusió de poder guanyar-la. Esclar que és molt, molt complicat arribar-hi. Però aquest equip no s'ha acomplexat pràcticament davant ningú ni davant res. Això sí, sempre amb humilitat i entenent que seria molt difícil tenir una altra oportunitat. Seria excepcional.

P. És vital classificar-se com més aviat millor per als Jocs.

R. És un dels objectius d'aquest equip, esclar. Enfocarem aquest campionat com un nou repte, començant pel primer partit contra Sèrbia. Tenim un grup molt difícil. Hem d'intentar anar creixent per arribar als crucials en una situació favorable i en un estat de forma òptim per guanyar. L'any passat vam estar molt forts des del principi, però vam empitjorar en el moment crucial. Si et pots permetre alguna sotragada o moment de debilitat és al principi, no en els crucials.