La Fiorentina fa tremolar el FC Barcelona

No acaba de trobar el punt al seu futbol el FC Barcelona, sobretot en l'exercici defensiu perquè es descompon amb massa facilitat. Una tara expressiva perquè acumula gols en contra –surt a dos per partit en la pretemporada–, resultats negatius –només ha guanyat un partit de quatre i va ser davant d'un rival menor– i, de passada, preocupacions. La Fiorentina, emparada a casa seva i definida per la contra, ho va celebrar.

La defensa del Barça grinyola perquè li costa treure la pilota jugada, no té intensitat a l'àrea, les línies se separen massa, Vermaelen sembla que parla un altre llenguatge que la resta de la defensa i, sobretot, hi ha una deixadesa atordidora. Així ho van explicar els dos primers gols de la Fiorentina, tot un descosit. Primer va ser Borja Valero amb un túnel a Busquets, que se'l va mirar com també ho van fer els altres. Centrada al punt de penal i rematada picada de Bernardeschi al pal llarg i a gol. Joaquín va repetir picaresca amb un ball de pilota que Alba va aplaudir i una centrada rasa per al mateix Bernardeschi –envoltat des de lluny per Sergi Roberto, Vermaelen i Piqué–, que va tornar a celebrar.

Un cop assumit el daltabaix inicial, el Barça va demanar la pilota i va jugar al que sap, amb futbol de posició i possessió, una partitura coneguda però per a molts indesxifrable, per més que, com va fer la Fiorentina [bon assaig per afrontar equips defensius], situés dues línies de cinc ben atapeïdes a la vora de l'àrea. Així es van succeir les ocasions del Barça, que jugava a l'abordatge com va explicar aquella centrada de Sergi Roberto i la rematada fallida de Jordi Alba, joc de laterals. El protagonisme va recaure en Rakitic: bé amb el xut (un se li va desviar i en l'altre va ser massa ingenu); bé en la passada, de primeres i per dalt, perquè Luis Suárez definís a la xarxa i es reafirmés com el golejador de la pretemporada amb tres gols. També va demanar tanda Pedro, però va jugar amb les botes del revés perquè ho va fer tot bé menys el final, com en un eslàlom a la manera de Messi que va descomptar tres rivals per després arribar sense forces al xut.

Luis Enrique va donar minuts després a jugadors del filial, i Munir va recuperar aquella versió irreverent de principis de l'any passat. Retocs que no van impedir que el Barça continués el seu discurs desafinat sense la pilota –Rossi va desaprofitar dues ocasions clares–, però afilat amb pilota. La van tenir Rakitic, Sandro i Munir, però el porter va treure les manyoples a temps. I gairebé la va embocar Luis Suárez en un frec a frec. Errors que van evocar Messi i Neymar, que potser ja són dimecres que ve al Gamper. Però el que és greu, la tremolor, està al darrere.