Andrés Iniesta, l’hereu de l’estil i del braçalet

En el primer entrenament obert del Barça de la temporada, a excepció del dia de Reis, que poden anar-hi tots els aficionats, va faltar Andrés Iniesta, a causa d'unes molèsties musculars que li van fer abandonar el camp en la final de Copa. “No crec que sigui greu perquè l’he vist saltant en la celebració del títol”, va exposar llavors Luis Enrique. “Ha estat intel·ligent perquè podia haver empitjorat i no s’ha volgut arriscar”, li reconeix un company del vestidor; “sobretot perquè ara toca la final de la Champions i sap que el necessitem”. Així, Iniesta es va quedar dilluns fent treball específic. “No em passa pel cap no ser-hi dissabte contra la Juve. D'aquí a llavors estaré bé i espero poder jugar i ajudar l'equip a guanyar aquesta Champions tan desitjada”, resol el 8. No és la primera vegada que arriba just a una final europea, escenari que el reconeix com el jugador blaugrana amb més participacions en els enfrontament europeus decisius –Xavi i Messi no van jugar a París per lesió–: l'hereu de l'estil i del braçalet.

A Iniesta el van votar aquest any prop del 80% dels jugadors com a segon capità del Barça. “Assumiré les responsabilitats que em toquin com sempre he fet”, va convenir el futbolista. I va ser Xavi, precisament, en l'alçament del trofeu de la Copa, qui simbòlicament li va donar el relleu en la capitania, com va fer Puyol amb ell en la Lliga del 2011. Una gesta que podrien repetir a la Champions. “Les sensacions són molt bones, igual que la temporada, perquè ja tenim la Lliga i la Copa. Però ens queda l'excel·lent, que és aconseguir la Champions”, resumeix el jugador. Sap el que diu i el que costa.

El 2006, Iniesta creia que jugaria la final contra l’Arsenal (2-1), sobretot perquè no s'havia perdut cap minut als quarts contra el Benfica ni en la semifinal contra el Milan. Però a l’Hotel Trianon Palace de París, abans del partit, Frank Rijkaard va descobrir l'alineació; Iniesta no estava en l'onze en benefici de Van Bommel, decisió infundada de l'ajudant Ten Cate amb l'aquiescència del tècnic, per més que Eusebio defensés el contrari. El manxec, però, va entrar a la mitja part per Edmilson per desestabilitzar l'equip gunner, ajudat per les parades de Valdés sobre Henry i les puntades a temps d’Eto’o i Belleti.

Iniesta no estava tan segur de la seva participació en la final del 2009 contra el Manchester United (2-0). No per la seva titularitat, una cosa que no qüestionava el llavors tècnic Pep Guardiola, sinó per l’estat físic després de trencar-se el septe del recte anterior de la cama dreta. Però volia jugar-la –“m’ho dec a mi mateix i a la gent que m’estima”, deia l'heroi de la semifinal després del recordat gol de Stamford Bridge– i així ho va fer. Encara que fos a peu coix. “No xutis ni una vegada!”, li va cridar el tècnic a l'inici, després de notar una punxada en una passada a Puyol. El 8 li va fer cas i només va abandonar la gespa amb el temps complert, substituït per Pedro, per lligar un nou títol.

Potser l'única final sense esglais per Iniesta va ser la del 2011 a Wembley, altre cop contra el Manchester United (3-1). Un partit que va governar i va decidir l'equip blaugrana de principi a fi. “Ningú no ens havia donat una pallissa així”, va reconèixer Ferguson; “però, pots tenir sempre Xavi, Iniesta i Messi junts? Probablement, no. Però el que heu de fer és gaudir tant com pugueu d'aquest moment”. Ara Xavi marxa –“la imatge d'ell acomiadant-se amb la Champions seria perfecta, la millor per al seu comiat”, afirma Andrés—, però seguiran La Pulga i Iniesta. “Andrés, com Busquets, ha estat una part fonamental del Barça i la selecció”, diu resolutiu Xavi; “amb ells el Barça seguirà marcant època i guanyant títols”.

En part, esclar, depèn del de Fuentealbilla, que en aquesta temporada s'ha adaptat a les exigències verticals de Luis Enrique en atac, a la pressió avançada i a no baixar a rebre la pilota quan la té la defensa, per més que així la toqui menys. Massimiliano Allegri, tècnic del Juventus, ho té clar: “Messi és un jugador espectacular que marca la diferència. Haurem d'estar pendents d'ell, de Neymar i de Luis Suárez. Però sobretot d’Iniesta, que fa l'última passada”. No és nou la floreta de l'entrenador cap al migcampista perquè ja el 2013, quan dirigia el Milan, va dir com a advertiment: “És un jugador que et segueix enamorant per les jugades increïbles que fa”. I, encara que agraeix les paraules d’Allegri, Iniesta explica que només és un signe de reconeixement, igual que ell reconeix la Juve i especialment Pirlo. “La seva trajectòria és una referència. És sinònim de bon joc i per això hem de fer que no rebi fàcilment perquè en cas contrari pot descol·locar l'equip”, explica; i afegeix: “Per mi el número u és Xavi, a qui he tingut la sort i el privilegi de tenir com a company i amic durant tota la meva carrera”.

I després del partit de dissabte, Xavi li cedirà el braçalet i la pilota.