“El referèndum va obrir els ulls a la joventut escocesa”

Mhairi Black ha superat el seu gran examen. Ha guanyat l'escó de Paisley & Renfrewshire South, després de derrotar el director de la campanya laborista i portaveu d'Exteriors a l'oposició, Douglas Alexander, i convertir-se en la diputada més jove que entra a Westminster en gairebé cent anys. Però li queda una altra prova de foc, que serà d'aquí a unes setmanes. L'últim examen de la llicenciatura de Polítiques que estudia a Glasgow. Aquesta estudiant de 20 anys, que ocuparà un dels 56 escons que ha guanyat l'SNP, representa l'històric canvi polític que Escòcia acaba de protagonitzar. Crescuda en una família laborista, la seva història és un símbol de l'aclaparadora victòria del nacionalisme que pràcticament ha esborrat els partits nacionals del mapa polític al nord de la frontera. Black va rebre a EL PAÍS a Paisley fa tres setmanes.

Pregunta. Com es va convertir la seva família en nacionalista?

Respuesta. La meva família era laborista. Jo no vaig arribar a votar-los, perquè sóc molt jove, però sempre vam donar suport als laboristes. El que va passar és que el partit va canviar. Van perdre la seva ànima, els seus principis. El meu pare i la meva mare procedeixen de la classe obrera. Sempre han estat laboristes tradicionals, però amb el nou laborisme vam veure un canvi que no ens agradava. Estaven més interessats a guanyar poder que credibilitat. El referèndum va ser la clau final al taüt. El meu pare i jo ja ens vam fer de l'SNP el 2011. Molts de la meva família al principi anaven a votar no, però per al final de la campanya van canviar. Recordo de nena veure Blair a la tele i com d'entusiasmats estàvem tots. Els tories marxen i ha arribat el laborisme, deia el meu pare. Jo pensava que això era genial, que els laboristes havien de ser el millor. I a mesura que creixia vaig començar a veure el meu pare empipat. I un dia el meu pare estava mirant la tele, una altra vegada enfadat, i jo li vaig preguntar: “Els laboristes no eren els bons?”. I ell em va dir: “De fet, no”. El nou laborisme s'havia convertit en el vell tory.

P. Què va pensar quan li van dir que disputaria el seu escó amb Douglas Alexander?

R. Me'n vaig alegrar. He viscut aquí sempre i he vist la deterioració que ha patit aquest lloc. Com podia el nostre diputat laborista haver deixat que això passés? Paisley era un lloc viu, ara han tancat les botigues, hi ha àrees de depravació, hi ha molta pobresa en algunes cases que he visitat. S'havia convertit en una cosa molt diferent del lloc on jo vaig créixer. Aquest era un dels escons més segurs d'Escòcia per al laborisme. No han necessitat mai fer campanya. Aquest ha estat el problema a tot Escòcia. La creença que Escòcia votava laborista i ja està. Molta gent m'ha parat pel carrer i m'ha dit que era la primera vegada que veien el seu diputat en 15 anys.

P. Què li ha passat al laborisme escocès?

R. S'ha convertit en una sucursal del laborisme nacional, i per això ha d'acomodar-se a l'acostament del partit a la dreta per part dels votants del sud-est d'Anglaterra. El laborisme escocès ha estat arrossegat a la dreta fins al punt que ara no tenen principis, ni moral, ni intel·lecte propis. Nosaltres no responem davant de ningú més que no sigui el poble escocès. La gent s'adona que no hi ha un altre partit que es preocupi que Escòcia sigui escoltada a Westminster.

P. Té pensat traslladar-se a Londres?

R. No m'agradaria viure a Londres, hauré de passar aquíel temps necessari. De vegades triem representants que se'n van a Londres i no tornem a veure'ls fins al cap de cinc anys, fins a la següent campanya. Però has d'estar també a la teva circumscripció.

P. Convertir-se en la diputada més jove?

R. No m'espanta. Un dels problemes amb la política és que molta gent ho ha vist com una carrera, però jo ho veig com un camí per al canvi. Has d'haver fet els deures, i jo els he fet. Ells són els que han d'estar nerviosos.

P. Plantejarà el seu partit un nou referèndum d'independència?

R. Espero que Escòcia sigui independent en algun moment. Però és la gent la que ha de dir quan. En aquesta elecció general la independència no és el tema. Nosaltres acceptem que Escòcia ha votat seguir sent part d'aquesta unió i la nostra tasca, com a partit d'Escòcia, és assegurar-nos que obtinguem el millor acord per a la nostra gent.

P. Quins són les claus del que està passant a Escòcia?

R. Crec que el que ha passat a Escòcia, i jo en sóc un exemple, és que el referèndum ha forçat la gent a qüestionar-se, a obrir els ulls i mirar a la societat i dir, Déu meu, quants problemes hi ha, per què ningú ho arregla? I hem començat a connectar aquests punts entre els problemes de les nostres vides i la política. Hi ha hagut un despertar polític en la societat i és bàsicament entre la gent jove. Sempre ens ha desil·lusionat el fet que tant se val qui hi hagi a Westminster, perquè no canvia res. Se'ns han obert els ulls i, de sobte, anar a festes no sembla tan important quan hi ha nens que no poden menjar.