Podem, PSOE, PP i Ciutadans, prop de l’empat, lluny de la majoria

El joc està entre quatre partits polítics, a poca distància els uns dels altres, que necessàriament hauran d'establir algun tipus d'aliança per formar govern. Els dos grans partits tradicionals, PP i PSOE i els emergents, Podem i Ciutadans (C’s), es reparteixen gairebé el 80% dels vots, segons el baròmetre del mes de març de Metroscopia per a EL PAÍS. Les dues noves forces polítiques apunten amb solidesa el seu assentament definitiu i, com a conseqüència, el punt final al llarg cicle polític bipartidista.

El dubte sobre si el partit de Pablo Iglesias seria foc d'encenalls sembla esvanir-se, ja que el pas dels mesos ho demostra, tot i que sí que continua en descens en l'últim trimestre. En paral•lel, Ciutadans va a l'alça, a ritme ràpid, i PP i PSOE intercanvien segona i tercera posició, segons les seves actuacions surtin bé o malament. L'excepcionalitat del moment actual està marcada per l'escassa distància entre el més votat i el menys d'aquest quartet la qual cosa seria un empat tècnic. Molt a prop uns dels altres però molt lluny, individualment, d'una majoria que permetés a un dels quatre alçar-se amb comoditat com a opció de govern.

Les respostes dels ciutadans consultats entre els dies 3 i 4 de març tornen a col•locar Podem al capdavant, amb un 22,5% en estimació de vot, cinc punts menys que el mes anterior, però situats en el podi per tercer mes consecutiu.

Si el mes passat els consultats van enviar el PSOE a la tercera posició, aquesta vegada puja fins al segon lloc, amb un 20,2% dels vots i un avantatge de gairebé dos punts sobre el PP, al líder del qual, Mariano Rajoy, els ciutadans van donar com a perdedor per dècimes enfront del líder del PSOE, Pedro Sánchez, en el debat de l'estat de la nació celebrat una setmana abans d'aquest sondeig. La baixada del PP de dos punts, amb un 18,6%, i la pujada de sis punts de Ciutadans els aproxima fins a dues dècimes per sota dels populars. La permanència en el tauler polític, tot i que molt a la baixa, dels dos grans partits i la irrupció fortíssima dels dos nous, arrossega cap avall les dues forces polítiques, Esquerra Unida i UPyD, dramàticament perjudicades per l'impuls de canvi que mostren els ciutadans. La seva intensa tasca d'oposició no ha incidit en els enquestats, que en aquest sondeig els donen un 5,6 i un 3,6, respectivament, dins d'un marc d'alta participació, en el qual un 74,6% declara que pensa exercir el seu dret al vot.

Avanços i reculades que produeixen una forta fragmentació del vot i condueixen a la necessitat de pactes si aquesta foto d'avui es manté. L'estabilitat no ha de venir necessàriament d'un govern de coalició o un pacte formal. L'opció majoritària, amb un 71%, prefereix que governi en solitari el partit més votat “amb suports puntuals d'altres partits”. Així ho vol el 82% dels votants del PP, el 71% del PSOE, el 70% de Podem i el 77% de C’s.

Tot i que aquesta sigui la preferència majoritària dels ciutadans, hi podria haver moltes combinacions. Als votants de Podem i del PSOE l'opció que més els agrada és la d'“un acord entre partits de centreesquerra i esquerra”, amb un 76% i un 74%, respectivament. Però quan ja es posen noms al joc de parelles, l'opció PSOE i Podem no suscita un entusiasme desbordant. Aquest vincle el veuen bé el 51% dels votants socialistes i puja fins al 63% entre els partidaris de Pablo Iglesias.

Les coincidències que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, observa en algunes propostes de Ciutadans —sí en mesures de regeneració democràtica però no en l'establiment d'un contracte únic— encoratja hipòtesi d'acords. En aquesta aliança hi estan interessats el 49% dels votants del PSOE, en contrast amb el 73% dels votants de C’s. La transversalitat del partit de Rivera es manifesta en les opinions dels seus possibles votants. Si un 73% pactaria amb el PSOE, un 70% se n'aniria amb el PP.

La invocació a la gran coalició, PP-PSOE, que acaricien alguns sectors socials, és acollida de bon grat pels votants populars, si s'ha de jutjar pel 73% que la subscriu. Entre l'electorat socialista, hi dóna suport un 41%.

La suposada exigència ètica als partits perquè confessin amb qui volen pactar no tindria gaire fonament. Més del 70% dels votants dels partits sobre els quals es consulta —a excepció dels d'IU, amb un 65%— deixa les mans lliures a la formació perquè pacti amb qui cregui més convenient. La primera ocasió serà d'aquí a dues setmanes, després de la celebració de les eleccions andaluses; dir per endavant quins pactes volen fer no té fonament si es té en compte la resposta dels enquestats. La immensa majoria deixa mans lliures al partit que ha votat perquè pacti amb qui consideri millor.