El clàssic interminable

El repte del Madrid serà encadenar dues Copes consecutives 29 anys després. El del Barça igualar els 24 títols de l'etern rival al capdavant del palmarès i revenjar-se de la cistella de Llull. El Gran Canaria Arena assistirà aquesta tarda (19.00 hora peninsular, La1) a un altre episodi apassionant del clàssic interminable. Serà el quart matx entre blancs i blaugrana en una temporada en què poden arribar a xocar en 12 duels. La 16a final copera entre els dos grans equips del bàsquet espanyol, la cinquena en les sis últimes edicions. La final de sempre, cada cop amb un final imprevisible. Condemnats a trobar-se, blancs i blaugrana s'han enfrontat en duel directe en les tres últimes finals de Lliga, en les cinc últimes edicions de la Copa –quatre finals (2010, 2011, 2012 i 2014) i en el creuament de quarts del 2013–, en les últimes cinc Supercopes –tres finals (2009, 2012 i 2013) i dues semifinals (2010 i 2011)–, i en les dues últimes semifinals de l'Eurolliga. Sempre hi ha un altre desafiament.

En l'era Laso, el Madrid ha reconduït com es mereixia la seva relació tempestuosa amb un trofeu que, fins a l'arribada de l'entrenador, va estar 19 anys sense tocar. Des que el tècnic de Vitòria va assumir el càrrec el 2011, el seu equip ha guanyat dues de les tres Copes disputades i només ha perdut un partit: el recordat creuament de quarts contra el Barça a Vitòria 2013 resolt amb un 111-108 després de dues pròrrogues. Amb Laso dirigint la pissarra blanca, Madrid i Barça s'han enfrontat en 31 partits en què el pols marca un 17-14 per als madridistes, amb un 6-4 en el còmput de títols (Copa 2012, Supercopa 2012, Lliga 2013, Supercopa 2013, Copa 2014, i Supercopa 2014 per als blancs; i Supercopa 2012, Lliga 2012, Copa 2013, Lliga 2014 per als blaugrana). En l'expedient de Pascual, 18 finals seguides en competicions ACB (Supercopa, Copa i Lliga) i 11 títols en sis anys.

Els dos últims precedents en el torneig no poden ser més apassionants per als aficionats. A Vitòria 2013, un pols estratosfèric. Emoció, brega, intriga, dues pròrrogues, 219 punts entre tots dos equips i un espectacle èpic que per a molts va ser el millor partit de la història de la Copa del Rei. Van guanyar els blaugrana (111-108) en el matx amb la segona anotació més alta de la història de les fases finals. La millor anotació que registra l'enciclopèdia continua sent un 115-110 també en un Barça-Madrid en els quarts de Lleó 1997, en un altre partit de dues pròrrogues. A Málaga 2014 l'emoció concentrada en l'últim llançament. La cistella de Llull que va donar el títol sobre la botzina als blancs, que havien deixat escapar una renda de set punts quan faltaven dos minuts per al final. El menorquí va agafar la pilota quan quedaven 2,2 segons, la va llançar quan en faltaven 1,6 i la va anotar amb una dècima de marge per donar la victòria als blancs. El Madrid va trobar el seu Solozábal en un altre final apoteòsic.

Des que en temps del NO-DO es disputés l'aleshores Copa del Generalísimo en la temporada 1948-49, al Palacio de los Deportes del Club América de la capital, Barça i Madrid han disputat 15 finals de Copa amb un balanç de 9-6 a favor dels blaugrana. Serà la novena vegada que els dos lluitin pel títol des que el 1984 s'implantés l'actual sistema de fases finals entre vuit equips. El balanç d'aquests últims 30 anys és de cinc victòries blaugrana per tres dels blancs. Comptabilitat aclaparadora si s'extrapola al total d'enfrontaments de Copa en aquesta era ACB: 15 triomfs per al Barça per quatre del conjunt madridista. La Copa busca vitrina. Serà la 25a del Madrid o la 24a del Barça. No hi van més apostes.