“Els àrbitres passem por”
Els col·legiats clamen contra les agressions i relaten incidents, sovint no denunciats per temor
“Durant la mitja part vaig veure que el partit s'estava escalfant. Era un derbi. Vaig demanar que vingués la Policia Local. S'hi van negar. Ho van derivar als Mossos. Quan va acabar el partit un jugador em va agredir, em va donar un cop de peu al cap. Els Mossos, com si no hi fossin”. Ho explica un àrbitre català que en el moment dels fets tenia 18 anys. No vol fer públic el seu nom. Com molts dels àrbitres consultats té por de les possibles represàlies. L'àrbitre va presentar una denúncia. Un jutge va declarar culpable l'agressor i el va multar amb 156 euros, després que el Comitè de Competició li imposés una sanció de 15 partits. Aquest és només un exemple de les agressions que sovint pateixen els àrbitres encarregats de dirigir els més de 20.000 partits de futbol que es fan cada cap de setmana, en un esport que ronda el milió de llicències a Espanya.
“Genera inquietud el creixent nombre d'incidents que tenen com a objectiu preferent els àrbitres, motiu pel qual la Guàrdia Civil està treballant intensament per en la línia de millorar la seva seguretat”, resumeix en les seves conclusions la Comissió estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. L'informe sobre la temporada 2015-2016 registra un augment d'un 47% dels incidents contra els àrbitres (78 incidents en la campanya 2014-2015 i 115 en la 2015-2016) i un increment en el nombres de partits amb incidents: un de cada 70 la temporada 2014-2015 i un de cada 57 la temporada 2015-2016.
Les dades han estat elaborades amb la informació facilitada per les Forces i els Cossos de Seguretat dependents de la Secretaria d'Estat (Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil) i l'Ertzaintza. Una altra dada eloqüent és que el 93,9% dels incidents s'han produït en partits de futbol. Diversos àrbitres han constituït un sindicat que ells mateixos reconeixen com a "clandestí" i que s'ha donat a conèixer, bàsicament, a través d'una pàgina a Facebook. En aquest web s'anima a denunciar els incidents i les agressions que pateixen. La pàgina difon vídeos d'incidents i té més de 500 publicacions, de les quals 400 corresponen a agressions que els àrbitres han rebut durant els últims tres anys, 24 el gener passat.
“No he xiulat cap partit en la meva vida en què no m'hagin insultat”. Així s'expressa Pablo Fernández Montaño, de 31 anys, retirat de l'arbitratge fa uns mesos. En bona mesura, pel que ha patit en més de vuit anys dedicat a impartir justícia pels camps de Regional d'Andalusia. “No m'estranya que se segueixin produint agressions. És més, crec que són poques les que es denuncien a Espanya. Això no té remei”, aclareix Pablo. En la seva carrera com a àrbitre ha fet molt bons amics i ha après a estimar el futbol. “L'arbitratge t'enganxa, encara que també és cert que moltes vegades penses en si val la pena tot el que l'envolta. Som molt pocs contra molts”, afirma en Pablo. En aquests molts, l'àrbitre hi col·loca els pares, els aficionats, els jugadors i els tècnics. “És un problema de formació i d'educació. Està permès insultar l'àrbitre, és una cosa normal. Si no xiules com volen, es creuen amb dret a tot. I això és un esport!”.
No he xiulat cap partit en la meva vida en què no m’ hagin insultat
Un altre àrbitre de futbol, de 25 anys i que dirigeix partits de Primera Regional a Euskadi, il·lustra la seva experiència. “Tinc un company a qui li van trencar dues dents d'un cop de puny. Van sancionar l'agressor amb dos anys d'inhabilitació. A mi no m'han arribat a agredir físicament. Però m'han empès alguna vegada i en un parell de partits m'han plogut escopinades d'alguns espectadors. Insulto, per descomptat, els rebem cada cap de setmana. És una cosa que ja tens interioritzada”.
Els àrbitres tenen una potestat que poques vegades són capaces d'exercir a causa de la desprotecció amb la qual exerceixen la seva tasca. “Fa poc vaig haver d'expulsar un pare perquè des de la graderia estava dient barbaritats, insults homòfobs. Era un partit de juvenils i aquí, especialment, crec que la tolerància ha de ser zero”, se sincera un col·legiat de la Tercera catalana. “Però els insults són el pa de cada dia. Al final ho tenim assumit. Ho sabem i ho aguantem. No pots enganxar-te amb tothom”.
En Pablo, l'excol·legiat andalús, va patir agressions i fins i tot un intent d'atropellament: “Malauradament, t'acabes acostumant als insults, però els sents. De tot tipus. Però és que tot és de pel·lícula quan vas a xiular, per exemple, en un poble. Per començar, has de deixar el cotxe en un lloc apartat del camp, perquè no reconeguin el vehicle i no tinguis problemes després del partit. Et poden buscar i agredir-te o fer-te destrosses al cotxe”.
L'àrbitre i els seus assistents són els empestats en qualsevol partit de futbol de Regional o de categories inferiors. “A mi m'han fet de tot. El més greu, potser, un intent d'atropellament d'un futbolista després d'un partit. Es va quedar a un metre de mi i els meus assistents quan creuàvem la carretera per anar a buscar el meu cotxe. Vaig denunciar-ho, és clar, però els meus assistents no van valer com a testimonis. Vaig fer un annex a l'acta, ja que vaig reconèixer el futbolista. Crec que li van posar 30 euros de multa”, explica en Pablo.
El pitjor són els pares i el mal exemple que donen. És increïble
“No crec que això tingui solució. Caldria canviar la ment de les persones. Miri, els pitjors són els pares. És increïble veure com es comporten en els partits dels seus fills”, reflexiona en Pablo. No obstant això, l'àrbitre obre una possible solució a tant d'insult en el món del futbol. “Hi ha lligues de petits, com les que fa la Fundació del Betis, on l'àrbitre atura el partit en el moment en què hi ha algun insult a la graderia per part dels pares. Em sembla una bona iniciativa. No s'ha d'insultar en un camp de manera sistemàtica”, diu en Pablo.
Felipe Gutiérrez ha dirigit tres partits aquest cap de setmana. Fa uns anys que es dedica a l'arbitratge i, afortunadament, no ha rebut cap agressió física. “Això sí, no hi ha cap partit en què et lliuris d'un insult. És molt incòmode arbitrar, fer la teva feina. En el futbol s'assumeix que es pot insultar l'àrbitre. Això no passa en altres esports”, afirma. “Convé recordar que sense àrbitres no hi ha futbol. Al col·legi de Sevilla hi ha 60 o 70 àrbitres menys que en anys anteriors”, afirma.
“La solució passaria per plantar-nos i deixar d'arbitrar, però això és complicat. És una qüestió d'educació, de preparar la gent”, afegeix. Això sí, no espera que el problema l'arreglin els seus superiors del Comitè d'Àrbitres o els organismes de les diferents federacions. “Els que manen, i no m'importa dir-ho, no ens fan costat. Fa 35 anys que són al càrrec i només posen sancions econòmiques davant dels violents. Els que juguen brut i els que agredeixen segueixen jugant al futbol i no es prenen mesures disciplinàries contundents que ens emparin”, finalitza.
Juan Antonio Álvarez ha xiulat durant 25 anys als camps de futbol de Cadis. “No s'han empitjorat les agressions l'últim mes. És que ara es denuncien a les xarxes socials i tenen impacte. Els àrbitres passem por”, aclareix Juan Antonio. “Aquesta tarda he anat a un partit d'alevins i he sentit les paraules de l'entrenador. ‘Això és una guerra’, els ha dit. Amb aquests preparadors no ens pot estranyar que insultin els àrbitres i es creï tensió en un partit”, afegeix. “Arbitrar m'ha donat moltes alegries, però és molt dur. No saps com pots acabar”, conclou Juan Antonio, que segueix lligat al futbol, ara com a delegat del filial del Cadis.
Una de les denúncies que apareixen a la pàgina de Facebook del sindicat clandestí dels àrbitres és l'agressió als àrbitres en un partit de futbol sala per part dels jugadors del CD Adra Milo d'Almeria, de la Segona Divisió andalusa. El públic va insultar el col·legiat i la comissària de la mesa amb improperis sexistes com: “Mesa, ets una puta”. Els àrbitres denuncien que la Federació Andalusa no entrés a valorar els insults sexistes i catalogués els incidents com a lleus.
La solució passaria per plantar-nos, però això és complicat. És una qüestió d’educació, de preparar la gent
Marta Galego, una àrbitra de futbol de la Federació Catalana, va suspendre al setembre un partit entre el Valls i el Cambrils, de la Segona catalana, perquè un espectador la va enviar “a fregar els plats”. Després d'expulsar l'espectador, es va reprendre el joc i el públic va aplaudir el trio arbitral. Galego va seguir les directrius del programa de la Federació Catalana, Zero insults a la graderia, que permet aturar el partit fins a tres vegades ja sigui per insults cap a jugadors, tècnics o àrbitres i, si persisteix el problema, suspendre'l.
“A Biscaia també es pot suspendre el partit, però una cosa és el dret i una altra, el fet”, assenyala l'àrbitre basc de Primera Regional consultat. “Es pot mostrar una targeta negra com a advertiment. La segona negra significa la suspensió. Aquest tipus de targetes s'apliquen per agressions verbals masclistes, racistes, homòfobes o xenòfobes en el futbol escolar. Però la realitat és que les queixes dels clubs propicien que l'àrbitre es dissuadeixi a l'hora de prendre aquest tipus de decisions. Fa tres setmanes va sortir una circular de la Vizcaína, que deia que és obligatori suspendre el partit en aquests casos. És un merder per a l'àrbitre, que pateix el que pateix al camp”. Des del sindicat clandestí es reivindica una implicació dels dirigents, “ara inexistent”, i més ajuda i mitjans perquè els àrbitres puguin exercir la seva tasca sense conflictes.
