Els nous restaurants per menjar bé i viure millor aquest hivern a Barcelona
Seleccionem establiments de diferents tipus i preus per a cada ocasió
Cada dia obren nous restaurants a Barcelona. O gairebé. Si sou dels que us agrada estar a l’última, aquí trobareu alguns restaurants que han obert recentement a la ciutat i val la pena tenir al radar. La selecció va des de llocs de diari fins a hamburgueseries, tapes, focaccies o establiments que ofereixen una proposta gatronòmica més selecta, de peix i marisc o de cuina japonesa. En teniu per triar i remenar i per a diferents ocasions. A més, els més llaminers trobareu una recomanació extra: una nova pastisseria amb menú degustació de postres.
Migrat
Migrat es diu el nou menjador del Gelida, una casa de menjars molt popular a l’Esquerra de l’Eixample. I no és que hagin migrat a un altre local, sinó que han crescut amb un segon establiment a l’altra banda del carrer Comte d’Urgell, a l’alçada de Diputació. La filosofia segueix sent la mateixa, cuina tradicional a preus populars, un restaurant per a la gent del barri i per als de fora que volen saber com viu la gent del barri. Que també n’hi ha alguns. A la porta d’entrada hi ha escrita la carta: cigrons amb ou dur, llenties i faves, verdura, sopa de pagès, callos, capipota, fricandó, mandonguilles, botifarra de pagès... No tenen menú, però no fa cap falta. Els preus són assequibles i s’hi pot dinar per 15 euros. Després d’anys tancat, han rentat la cara al local sense gaires festes. Aquí van per feina, igual que els dinars de diari. Carrer Comte Urgell, 92
Paninaro
La focaccia i altres tipus d’entrepans d’estil italià estan més de moda que mai. La cuina dels italians ens té rendits i, a banda de pastes i pizzes, les seves fogasses són ideals per menjar de manera informal i sense escurar-se la butxaca. A Paninaro, que va obrir fa pocs mesos al carrer Sèneca, elaboren la seva pròpia schiacciata, que és el nom que rep la focaccia que fan a la Toscana. El mos estrella és la schiacciata de mortadela, burrata i pesto de festucs; però també són una delícia la farcida de parmigiana d’albergínia, pesto i alfàbrega o la de finocchiona (embotit de porc amb llavors de fonoll), formatge fontina i tomàquet semi-sec. Abans, tasteu alguns dels embotits i formatges que proposen com a entrants, i per beure, teniu vins d’aquesta regió italiana o refrescos fets allà, com l’aranciata Lurisia (taronjada), a més de cerveses. Carrer Sèneca, 33, Barcelona
Casa Pepi
Al Clot també s’hi mouen coses i fa molt poc ha obert Casa Pepi, un establiment de menjar de sempre en un local que crida modernor. Un neó que resa “sí a todo” dona la benvinguda. A la carta no hi falten gildes, servides amb seitó, anxova o bacallà; ni l’ensaladilla russa, com tampoc els ous farcits de tonyina (que s’estan començant a veure en diferents bars nous) o les croquetes, on destaca la de cecina per ser la més diferent. També hi ha les imprescindibles braves, però amb mojo picón; els calamars a l’andalusa (ben fregits, amb una mica de cúrcuma), la bomba de la Barceloneta o truites obertes que es farceixen segons temporada. Un lloc ideal per compartir platets amb els amics o la família. Carrer Sequia Comtal, 7, Barcelona
Deleito Astoria
A Deleito s’han lligat la manta al cap i han ocupat l’antic cinema Astoria per muntar un club de l’hamburguesa. Fins a les dotze de la nit s’hi menja, però després les taules i cadires es retiren per inaugurar una pista de ball. Aquesta és la nova fórmula d’una de les cadenes d’hamburgueseries que triomfa a la ciutat. L’espai és enorme, 1.000 metres quadrats i capacitat per a 450 persones, al carrer París, on hi havia el mític cinema que molts barcelonins encara tenen al cap. Abans d’anar al tall principal, podeu tastar alguns entrants com la burrata amb porro, la carxofa confitada o les croquetes de wagyu, i després rematar el sopar amb una hamburguesa. La de tàrtar, feta amb carn de llom baix gallec, és una de les més curioses, i arriba en un pa de brioix negre que contrasta amb la carn crua típica de l’steak tàrtar. També teniu la potent hamburguesa de tòfona, carbonara i ou, i opcions més lleugeres com l’entrepà de pollastre o tres varietats veganes. Carrer París, 193, Barcelona
Aüc
A l’Aüc senten devoció pels macarrons i a la carta tenen un apartat macarrònic (escrit tal qual). Ofereixen els macarrons -un plat que durant temps s’ha relegat al menú infantil, però tots els pares sempre l’acaben escurant (i amb ganes!)- en tres versions, batejades amb enginy. Els de l’exsogra són els més catalans, fets amb un bon sofregit, costella de porc i salsitxes; mentre que els de la tieta són sorprenents, elaborats amb carn picada que omple la boca de sabors, ja que porta un munt d’espècies, entre elles cúrcuma, gengibre, comí o pebre. També tenen els macarrons de la cosina, que són a la carbonara. A la vegada, la carta té altres delícies com l’albergínia rostida amb menta i guisats ben fets, com els callos amb cap (sense pota) o les mandonguilles amb sípia. Per sucar-hi pa. Plaça del Camp, 7, Barcelona
Malparit
Al Malparit tenen ganes de gresca, començant pel nom i totes les referències lingüístiques que escriuen a les parets i la carta. Però també pel menjar, que és el que més ens importa. Entre tradició i actualitat, la carta d’aquest nou restaurant juga a dues bandes. La barra de l’entrada convida a fer unes tapes i uns vins, començant per la gilda, amb triple de seitó, i seguint per la canya de llom de peix espasa (que recorda la mojama) o les croquetes de txangurro; mentre que el menjador posterior demana un àpat més reposat, on pot sortir de la cuina una rosta de Sòria, un capipota, un jarret de vedella o un bacallà a la llauna. Carrer Còrsega, 253, Barcelona
Jaiba MX
Per als amants de la cuina mexicana també hi ha una novetat recent. Jaiba MX està dins l’hotel NH Collection Constanza i hi podreu tastar les receptes del prestigiós xef Roberto Ruiz. Cuina del Pacífic mexicà amb algunes al·lusions a la tradició catalana. En un espai acolorit com el seu país, la carta està pensada per compartir. Té tres tipus de guacamoles, el tradicional, el de cranc i el de gamba; dos tipus de ceviche, el verd de vieires amb emulsió de xili jalapeño o el de pop, llagostins i vieires macertas en xili piquín; i uns quants antojitos, on hi entren la quesadilla de blat de moro amb salsa verda i els taquets cruixents de pollastre amb pico de gallo. De tacos n’hi ha uns quants, des del clàssics pastor de secret ibèric fins al de costella de Girona amb salsa cítrica de xili serrà. Carrer de Déu i Mata, 69-99, Barcelona
Can Bo
A Can Bo fan cuina sense sorpreses, plats tradicionals portats a l’actualitat i alguna recepta italiana. Està a la planta baixa de l’edifici on hi ha el Grand Hotel Central, a Via Laietana, anomenat Casa Cambó (d’aquí el joc amb el nom). La carta està dissenyada per Oliver Peña (que ha guanyat una estrella a Teatro Kitchen Bar) i Lorenzo Cavazzoni. Tapes i platets per compartir, amb productes de temporada, que es concreten en clàssics com la croqueta de pollastre a la catalana, els musclos i canyuts del Delta, l’ensaladilla russa (molt fina), el pop fregit amb mojo vermell o la truita de patates feta al moment. Les picades d’ullet a la cuina italiana es troben en una focaccia casolana o la presa ibèrica tonnata. De postres, maduixes d’un petit productor del Maresme o un flam casolà. Via Laietana, 30, Barcelona
Kresala
Kresala és una de les obertures més destacades del nou Balcó Gastronòmic del Port Olímpic, un restaurant que porta la cultura basca del foc i el mar de la ma de Mikel i Iñaki López de Viñaspre, fundadors de Sagardi Group, amb el mestre de la graella Gregorio Tolosa. Aquí la carta es nodreix del mar, amb mariscs i peixos de categoria, que es cuinen en una brasa a la vista i volen transportar a la tradició de pobles com Orio, Getaria, Hondarribia i Bermeo. Ara mateix, a la carta hi ha delícies com els carneiros, que recorden les escopinyes però són més grans i carnoses, o un peix tan aclamat al nord com el virrei, semigras i molt gustós. També valen la pena les cocotxes de lluç, presentades de tres maneres, a la brasa, arrebossades i al pil pil; i el salpicó de llamàntol. Les vistes del mar acompanyen l’àpat. Port Olímpic. Moll de Gregal, 1, Barcelona
Monster Sushi Pedralbes
El nou Monster Sushi de Pedralbes, el cinquè restaurant del grup a Barcelona, vol ser un lloc més exclusiu, on gaudir d’un sopar de cuina japonesa occidentalitzada i allargar l’estona amb còctels en un ambient sofisticat que conserva l’essència de taverna japonesa. De la carta destaquen plats clàssics com el tataki de tonyina o el roll anticuchero (una fusió amb el Perú) i plats nous com el sandvitx de filet de vedella amb salsa katsu i l’uramaki de tàrtar de tonyina, cogombre, cibolet i gamba vermella. El local té dues plantes i compta amb tres sales per a trobades de grup: la sala de té, la sala fusuma i la tatami. Carrer Comas i Solà, 1, Barcelona
22: 22 Cultura Dulce
No és un restaurant, però tenen un menú degustació. De postres. Fa poques setmanes que Maite Otegui ha obert la seva primera pastisseria, que té un nom una mica llarg: 22:22 Cultura Dulce. Elaboren brioixeria i pastisseria en un gran obrador al fons del local, d’on surten delícies clàssiques, de temporada, amb arrel mexicana (d’on és originària) i creatives. Ella ho explica així, però el cert és que tot és molt creatiu i fuig del que estem més acostumats. Anar-hi és una descoberta. Dijous, divendres i dissabte, amb reserva prèvia, ofereix un menú degustació de postres, amb dues (22 euros) o quatre opcions (32 euros) i maridatge. Una fórmula semblant a la que es va inventar Jordi Butrón a l’Espai Sucre. Carrer París, 165, Barcelona