Buriti i K’Delícia: l’essència de la cuina brasilera a Barcelona

Els brasilers sempre deixen anar d’on vénen. Sobretot quan parlen, l’accent, amb la seva musicalitat pròpia, delata de seguida l’origen dels migrants del país llatinoamericà. A la cuina passa el mateix. La identitat dels plats i, sobretot, la presència de certs ingredients, acompanya el sabor i la memòria. La gastronomia brasilera, com la seva pròpia cultura, està travessada per influències de tot el món, fruit d’un país que durant segles va rebre immigrants de tots els continents. Avui, però, la cuina brasilera busca tornar a les seves arrels: rescata productes autòctons, s’inspira en els biomes del país i intenta transmetre el sentiment de la llar, per refinada que sigui l’elaboració. A Barcelona, ​​Buriti i K’Delícia encarnen aquest retorn a la cuina casolana, cadascun a la seva manera.

Buriti, sabors d’infància

Buriti pren el nom d’una palmera amazònica, símbol d’abundància i vida, molt present a la gastronomia i el paisatge del nord i nord-est del Brasil. El restaurant, dirigit per la xef Sara Lemos, compta amb dues seus: una al Poblenou i una altra, oberta fa menys de tres mesos, a Sant Antoni. Amb una llarga trajectòria en cuina catalana, ha passat per llocs com Moments de Carme Ruscalleda, el ja desaparegut Roca Moo dels germans Roca o el clàssic Botafumeiro, Lemos va decidir, després d’un viatge a Bahia, tornar a les receptes de la seva infància, aquelles que preparava la seva mare a casa.

La xef va voler reflectir a la carta una cuina brasilera autèntica, encara que reconeix que el repte és gran en una ciutat on es coneix el país, però poc els seus sabors. El menú combina aperitius, plats calents i freds i postres. El seu plat estrella és la moqueca, un guisat de peix elaborat amb oli de dendê, extret del fruit de la palmera africana, d’aroma i sabor intensos molt típics del nord-est del país, on hi ha Bahia.

El viatge pel Brasil, i especialment per la cultura bahiana, marcada per l’herència africana de l’esclavitud, continua en altres plats de la carta: l’acarajé, una massa de mongetes farcida de gambes i fregida amb oli de palma, servida amb salsa; el Bobo, una crema de mandioca amb llet de coco i gambes; o la feijoada dels diumenges: fesols negres amb carn, arròs blanc, col, taronja i farofa de mandioca. A les postres, la rebosteria s’emporta tot el protagonisme amb una desfilada de púdings, mousses i cremosos que evidencien la mà experta de qui va passar anys al capdavant de la confiteria.

L’ambient desprèn el Brasil per tots els racons: música alegre, colors càlids, bona energia i molta vida. Una petita barra de rajoles i fusta, parets grogues i taronges, maó vist i una terrassa privilegiada amb vistes al mercat de Sant Antoni completen l’escena.

K’Delícia, cuina nutritiva

Un país que ha travessat durant tants anys crisis de fam reflecteix també en la seva manera de cuinar una preocupació més pràctica que estètica: alimentar i donar substància abans que enlluernar amb el sabor. En aquest context, dos ingredients són indispensables: l’arròs i els fesols. Senzills, nutritius i omnipresents, formen el cor del plat diari brasiler, la base que acompanya gairebé qualsevol menjar i símbol de la llar i de la taula compartida.

K’Delícia tradueix aquesta essència al format local. Al menú del dia, l’arròs i els fesols apareixen com a primer plat, mentre que els acompanyaments se serveixen com a segon, en una adaptació natural als costums locals. La carta podria ser el dinar de qualsevol família brasilera entre setmana: bistec a la parmesana, carn guisada; bistec amb ceba, arrebossat o en mandonguilles, pancakes de carn i pit de pollastre a la parmesana. Plats senzills, abundants i casolans, pensats per reconfortar tant com per alimentar. L’ambient fa olor de casa de l’àvia i el gust obliga a escurar bé els plats.