“Veig sectors amb força, innovació i moltes ganes de tirar endavant. Per això soc optimista”

Va néixer a Terrassa, es va llicenciar en microbiologia i pertany a una generació que va començar a estudiar amb plomí i tinter. Avui utilitza e-pencil “i tenim smartphones que ja haurien volgut els astronautes de l’Apolo 11″. Aquesta visió panoràmica de la revolució tecnològica i el seu impacte humà pot servir-li per a la principal missió del Consorci de la Zona Franca de Barcelona en particular i de l’economia espanyola en general: “la transformació de la indústria en l’única versió amb futur”: sostenible, digitalitzada, global des de l’atracció local de Barcelona. Capaç de tornar sexi i sofisticada fins i tot la logística, encara que molts joves a l’atur ni ho sospitin. Aconseguir aquesta transformació exterior implica un canvi interior: que una empresa pública com el CZFB “es mogui amb la velocitat d’una empresa emergent” i faciliti aliances, inversions i consensos entre interessos diversos, i de vegades contraposats.

Pregunta. Avança la reactivació però també s’afegeixen nous desafiaments. Quin balanç fa del 2021 i com preveu el 2022?

Resposta. Tenim molts reptes, cert, i ara s’hi afegeix aquesta enorme tensió energètica. Però també veig evolucions molt positives com la situació sanitària que comença a superar-se, Espanya és un dels països més avançats en vacunació mentre part d’Europa s’enfronta a una sisena onada molt més rigorosa. Crec que en general la crisi és diferent de la del 2008, quan la recepta va ser l’austeritat i partíem d’un substrat econòmic que no era l’adequat. Aquesta vegada la Unió ha decidit mobilitzar recursos i no de qualsevol manera sinó enfocats a la transició energètica i la digitalització, dues grans palanques. La incertesa es combat amb certeses i tenim la certesa que arribaran 140.000 milions d’euros per consolidar unes bases econòmiques més sòlides i projectes industrials que ja tenim en marxa, que són una realitat, i molts altres de nous. També veig sectors amb força, innovació i moltes ganes de tirar endavant. Per això soc optimista.

P. Quines tendències bufen a favor i com aprofitar-les?

R. Es parlava de reindustrialitzar Europa però a l’hora de la veritat es fabricava al sud-est asiàtic i la Xina. I ja hem vist què passa en situacions de crisi global, el món es converteix en una espècie de mercat. Una experiència tan dura ha ensenyat a Espanya i Europa que fa falta tornar a produir més a prop de casa i millor. Això ho permet la indústria 4.0 que ja impulsàvem molt abans de la pandèmia i ara és encara més estratègica. Fa dos anys i mig vam inaugurar la primera incubadora d’empreses d’impressió 3D a Europa, hem construït el DFactory Barcelona, un hub de coworking tecnològic i serveis industrials on ja s’han instal·lat part del centre d’innovació 3D de HP o el primer centre europeu d’intel·ligència artificial orientat a la indústria de Huawei, o la multinacional Wallbox que obrirà la seva nova planta de producció al polígon industrial de la Zona Franca. En plena pandèmia vam crear l’esdeveniment híbrid BNEW per impulsar la nova economia, on empreses de 145 països comparteixen contactes comercials. Aquest és el camí, generar negoci, atreure inversió, que una companyia danesa de robòtica digui me’n vaig a Barcelona perquè tinc el que necessito, com de fet ha passat. La nostra missió com a empresa pública aliada amb altres institucions i la iniciativa privada, una cosa fonamental, és explorar aquestes noves economies i facilitar els contactes, els mitjans. I a més fer-ho ràpid.

La incertesa es combat amb certeses i tenim la certesa que arribaran 140.000 milions d’euros per consolidar unes bases econòmiques més sòlides

P. Ràpid perquè la transformació és contra rellotge?

R. Permeti’m que ho expliqui així: quan jo vaig començar a estudiar, utilitzava plomí i tinter, deuen ser en un museu, suposo. Avui utilitzo un pencil electrònic. Som la primera generació en la història de la humanitat que ha viscut una transformació semblant. Es pensa que les institucions públiques són lentes, de vegades ho són, però en transformació digital la velocitat és decisiva per adaptar-se, teixir relacions, facilitar aliances, aconseguir objectius. Nosaltres, les empreses i les ciutats hem d’evolucionar ràpid perquè estem en competència global. Un altre exemple d’això: en el pitjor moment de la pandèmia ens vam coordinar el Consorci, el Govern, l’Hospital de Terrassa, Fundació Leitat, Cellnex i

Packard per crear en temps rècord un respirador d’emergència, que l’Agència Espanyola del Medicament va homologar molt de pressa. Per coordinar aquest esforç, i ràpid, també són bàsiques les relacions humanes. Confesso que en aquells moments tan dramàtics em vaig cridar amb algunes d’aquestes persones per telèfon, però precisament perquè hi havia confiança personal per a l’important, tirar endavant els projectes.

P. I com són aquestes relacions o aquests perfils en la nova economia?

R. Per això deia abans que hi ha raons per a l’optimisme. Veiem companyies joves, algunes de creades en el pitjor moment però que els va molt bé. Tenen incorporat de sèrie el compromís amb el seu entorn i amb el planeta, la responsabilitat social, els objectius de desenvolupament sostenible i a més desborden sentit comú. Per exemple, en el BNEW de l’any passat vam premiar dues noies que havien creat una empresa emergent el seu primer any d’universitat i acabaven de rebre un altre premi europeu per una app de mobilitat. Fins i tot va trucar la Moncloa perquè el president volia conèixer-les. Quan els vam trucar, van pensar que era una broma d’una ràdio. O empreses a la incubadora i DFactory especialment innovadores com e-Miles, que fabrica un cotxe elèctric en part imprès en 3D. Aquest és el perfil que estem trobant i que necessitem.

P. Per què aquesta impressió 3D és tan important?

R. Des de fa relativament poc és una tecnologia que es pot escalar industrialment i serà fonamental per a la reindustrialització 4.0 que comentava. Permet innovar, personalitzar, reduir costos i estocatge. En comptes d’un magatzem gegant on guardar productes durant dècades, tens un magatzem digital en un ordinador i imprimeixes aquesta peça única que necessites. O un saxòfon per assajar sense molestar els veïns, o t’escanegen el braç i et fan una pròtesi a mida. L’hospital maternoinfantil de Sant Joan de Déu fa models 3D perquè els cirurgians assagin les intervencions exactes. El límit és la imaginació i el nostre paper és crear la plataforma perquè aquestes empreses neixin, creixin, es consolidin i creïn bons llocs de treball.

P. No és un contrasentit que hi hagi tant atur i tants llocs de treball esperant?

R. Ho és. El talent és segurament el recurs més escàs en la nova economia. De fet, moltes empreses ens diuen que és més fàcil per a elles aconseguir diners que trobar els professionals qualificats que necessiten. El talent no el pots inventar, cal crear-lo, estimular-lo, atreure’l, fidelitzar-lo perquè aquí tens un ecosistema econòmic i industrial adequat, a més d’un entorn ciutadà i natural agradable per viure i desenvolupar-te com a persona. Hi ha altres factors preocupants, com un percentatge important de joves estudiant disciplines que aviat quedaran obsoletes, poden servir-los com a creixement personal, però no com a oportunitat professional. El sector educatiu a tots els nivells està reaccionant, cada vegada es connecta més amb els nous perfils tecnològics, i nosaltres contribuirem amb projectes com el centre formatiu a l’edifici de Correus de Barcelona, ja està molt avançat i reunirà institucions, empreses i joves per capacitar-los en les habilitats digitals concretes que necessita urgentment la indústria. No és formació ocupacional, és un model de relació directa amb les empreses per aconseguir una primera feina, i després formar-se més o treure’s tots els títols que vulguin.

El talent és segurament el recurs més escàs. De fet, moltes empreses ens diuen que és més fàcil per a elles aconseguir diners que trobar els professionals que necessiten

P. Una pregunta obligada, com es compensarà la marxa de Nissan de la Zona Franca.

R. És un altre exemple de la importància d’aquesta actitud col·laborativa per a la transformació econòmica a temps. Quan Nissan va anunciar que marxava de Barcelona, vam constituir una comissió de reindustrialització per, primer, recol·locar els treballadors, i a més buscar activitats que ocupessin aquest buit. I no qualsevol, sinó directament vinculades amb la indústria 4.0. En aquesta comissió hi ha el Ministeri d’Indústria, la Generalitat, els sindicats, Nissan, les empreses amb propostes d’implantació, una consultora externa per analitzar-les i nosaltres com a propietaris dels terrenys públics a la Zona Franca. És una feina dura, queda molt per fer, però està sent un procediment exemplar en els consensos. Encara que per la televisió es vegin baralles als parlaments, aquí estem aprovant les propostes gairebé per unanimitat per solucionar un problema, que és el que ens demanen els ciutadans. Ja tenim una proposta de Great Wall, un gegant xinès que fabrica vehicles elèctrics i garanteix els objectius plantejats, com altres ofertes que tenim sobre la taula. Totes encaixen amb la nova indústria i el servei que presten DFactory, 3D Incubator, BNEW o el Saló Internacional de la Logística per atreure inversions i crear teixit i negocis. No és un objectiu fàcil, però ja podem dir que la història de reemplaçar Nissan acabarà bé. O molt bé.