Els restaurants recomanats del febrer

Batea, una marisqueria informal

Batea va arrencar el maig del 2022 per oferir mariscades més assequibles i altres receptes com la truita de Betanzos, que coronen amb diferents viandes del mar segons temporada. Hi batega sang gallega i catalana, la dels seus fundadors, Manuel Núñez, cuiner gallec resident a Catalunya, i Carles Ramon, català que ha viscut la gastronomia gallega traginant a la cuina. La carta canvia sovint, segons el mercat i le...

Batea, una marisqueria informal

Batea va arrencar el maig del 2022 per oferir mariscades més assequibles i altres receptes com la truita de Betanzos, que coronen amb diferents viandes del mar segons temporada. Hi batega sang gallega i catalana, la dels seus fundadors, Manuel Núñez, cuiner gallec resident a Catalunya, i Carles Ramon, català que ha viscut la gastronomia gallega traginant a la cuina. La carta canvia sovint, segons el mercat i les preferències dels xefs. Per exemple, ara hi trobareu un raviolo de cocido gallec amb gamba vermella, un plat que resumeix la filosofia del restaurant. “És una bona representació de Galícia i de Catalunya, a la vegada que un exemple dels plats de mar i muntanya que ens agaden”, explica en Manu.

L’enlairament gastronòmic de Kamikaze

Encara que portés aquest nom una mica boig, Kamikaze no s’ha estrellat, sinó al contrari. S’ha enlairat cada vegada més a través de la tècnica dels xefs Enric Buendia i Aristides Ribalta, que es van conèixer al Disfrutar. Si van obrir com una vermuteria i van passar a taverna, han anat deixant aquestes cotilles enrere per convertir-se en un gastronòmic en tota regla. Ara mateix disposen de dos menús degustació, una versió curta i una altra més llarga, on hi ha molta tècnica que fa col·lisionar la cuina mediterrània i l’asiàtica per crear una proposta diferenciada. Hi tastareu plats com la sèpia wakame, un caneló amb textura de cristall d’escuma de porro thai; un nigiri de toro amb salsa yuke o un xai amb vel d’amontillat.

Molt més Mèxic a Jiribilla

Amb el formigueix al cos, Gerard Bellver ha tornat a Barcelona, la ciutat que va deixar als 12 anys per emprendre una aventura amb la família. Després de 28 anys allà, ha obert un projecte personal a Sant Antoni, que abraça les seves dues cuines de referència, que tenen punts en comú, explica, sobretot pel que fa als guisats. Un plat que singularitza aquesta trobada són les llenties recado marino, on les llegums guisades de forma tradicional es troben amb unes gambes i un toc picant. De xilis no en falten. En un menjador d’ambientació mediterrània i algun tret mexicà, com els cactus que s’enfilen per les parets, hi ha una llarga barra que rep els comensals, convidats a descobrir Jiribilla amb un còctel a la ma. A la carta no hi falten clàssics com el margarita, però també una llarga llista amb 28 tipus de mezcal, del qual en Gerard Bellver es declara apassionat.

Els tacos de Paco Méndez i Albert Adrià

Van anunciar aquesta nova taqueria com una pop up, que obriria fins al Nadal, però de moment ja sabem que passarà l’estiu sencer entre nosaltres. És la senzilla i suculent proposta de Paco Méndez, el xef de l’aclamat restaurant Come, amb Albert Adrià, que està focalitzat amb Enigma. Plats blaus o liles es combinen amb cadires vermelles i verdes o una barra pintada de fúcsia. Bigarrat però amb harmonia. Les possibilitats no són gaires, i és difícil no repetir algun taco perquè són petits i ben fets, dels que obren la gana. Amb tortillas fetes al moment, aquí es mengen tacos al pastor, de costella adobada, la cochinita pibil, les enchiladas o el triple pork -aquest servit amb pa de vidre.

Bru, brunch i menú del migdia al passatge Sert

Fa poques setmanes que el resaturant Bru va començar la seva aventura al passatge Sert, un dels racons més magnètics de la ciutat, que connecta el carrer Trafalgar amb Sant Pere més Alt. Es pot entendre Bru com una abreviació de brunch, que és un dels seus plats forts, però també és el diminutiu i la forma catalana de Bruno, un dels fundadors. Bru ha centrat la seva proposta en oferir esmorzar, brunch i dinar només de dilluns a divendres. D’entrada, el local sembla petit, amb una llarga barra a mà esquerra i unes quantes taules a mà dreta, però al fons hi ha un gran menjador. No us perdeu les torrades d’alvocat amb formatge cremós i tomàquet rostit o els ous benedict amb cochinita pibil.

Faire, brunch i tapes al carrer Girona

Al costat de l’entranyable plaça de sorra que ha deixat la pacificació dels carrers Consell de Cent i Girona, hi ha Faire, un local de brunch que al costat té un bar de tapes dels mateixos propietaris. La connexió entre els dos locals és constant i un serveix d’ampliació de l’altre si la demanda ho requereix. Faire vol cobrir tot el dia, i va ajustant la proposta. Així que al matí i fins al migdia us oferiran l’eszmorzar-dinar, però a la tarda comença l’oferta de tapes i vins naturals que s’allarga fins a la nit. Tots dos estan decorats íntegrament amb mobiliari i objectes de segona mà que omplen les estances de calidesa. Amb receptes que aposten per l’alimentació eminentment vegetal, però que no exclouen els ous i la llet de vaca, el brunch inclou els bols de granola o açaí, les torrades d’alvocat i remolatxa o els ous benedict amb bacó vegà.

Les Cols durant tres mesos al Veraz

Les Cols és un dels restaurants més peculiars de la gastronomia catalana perquè la seva aposta per la cuina de l’entorn és tan radical que no serveixen peix de mar, amb l’excepció del bacallà, un peix salat sempre present a la cuina de muntanya, on les conserves són una manera d’entendre la vida. Amb la seva timidesa i convicció, Martina Puigvert convoca el bacallà com el plat principal d’aquesta col·laboració a Veraz, el restaurant de l’hotel Edition. La seva proposta també inclou una royale de ceba, molles de pa i regalèssia; l’ou fresc del dia de diferents colors, amb patata, mongeta tendra, pastanaga, pebrot vermell, blat de moro i tonyina (en conserva) i la pastanaga servida de postres amb un joc de coccions i textures.

Xeixa, cuina catalana moderna al Gòtic

Xeixa és una joia situada en un palauet de finals del segle XVIII, amb parets de pedra i volta catalana, que té entrada pel carrer Carabassa i per Avinyó, i resguarda la història que va ser aquí on Picasso va imaginar el cèlebre quadre Les senyoretes d’Avinyó (1907). S’hi pot menjar a la carta o tastar un menú gastronòmic -el llarg té onze passos, mentre que el curt en té nou- i després fer una copa en l’ambient contigu, tot esperant que activin l’espai cultural que també volen ser. Receptes de l’arc mediterrani com el babaganuix (puré d’albergínies) fumat amb olives kalamata o el calamar a la bruta amb sobrassada mostren una cuina d’arrel que s’adequa als nous temps, on un tomàquet del Maresme no està renyit amb l’anxova del Cantàbric.