Salvini, el ministre bufó que vol guanyar amenaçant

Viure amb escorta és una tragèdia, i Itàlia és el país occidental amb més periodistes escortats. I ho és perquè Itàlia té les organitzacions criminals més poderoses i perilloses del món.

I, no obstant això, malgrat tot, en lloc d'alliberar dels riscos els periodistes protegits, Matteo Salvini, ministre de l'Interior, els amenaça. El ministre de l'Interior m'amenaça a mi, un escriptor que des de fa 12 anys viu amb escorta. I l'escorta no és una medalla al valor, sinó la pèrdua de la llibertat a canvi de la possibilitat de seguir ...

Viure amb escorta és una tragèdia, i Itàlia és el país occidental amb més periodistes escortats. I ho és perquè Itàlia té les organitzacions criminals més poderoses i perilloses del món.

I, no obstant això, malgrat tot, en lloc d'alliberar dels riscos els periodistes protegits, Matteo Salvini, ministre de l'Interior, els amenaça. El ministre de l'Interior m'amenaça a mi, un escriptor que des de fa 12 anys viu amb escorta. I l'escorta no és una medalla al valor, sinó la pèrdua de la llibertat a canvi de la possibilitat de seguir informant. Però el ministre de l'Hampa, en convertir-me en el seu objectiu, em retorna a la part a la qual pertanyo. Salvini ha triat els seus enemics, i els seus enemics són els últims. Els seus enemics són els italians del sud, italians de qui no s'ocupa ni s'ocuparà mai. Els seus enemics són els africans que viuen i treballen a Itàlia, els indis que viuen i treballen a Itàlia, els pakistanesos que viuen i treballen a Itàlia. Els seus enemics són nenes i nens nascuts a Itàlia de pares estrangers. Nois que parlen l'italià, “que estimen l'italià”. Els seus enemics són els gitanos, tots els gitanos, els estrangers que pretén expulsar i els italians que, per més que no vulguin, s'hauran de quedar. I aquí, entre aquests, entre els italians oblidats per la política i les institucions, entre els estrangers assenyalats com a objectius a atacar, m'hi trobo jo. Amb les seves amenaces, Salvini m'ha retornat al grup dels últims: soc un d'ells i n'estic molt orgullós.

Però les paraules pesen, i les paraules del ministre de l'Hampa, triat a Rosarno (a Calàbria) amb els vots dels italians que ni tan sols considera italians, triat amb els vots dels qui moren a les mans de la ‘Ndrangheta [màfia calabresa] són paraules de mafiós.

Les màfies amenacen. Salvini amenaça.

El 17 de març, Matteo Salvini va fer un míting a Rosarno. Asseguts a les primeres files hi havia homes de la cosca [el clan] Bellocco i persones relacionades amb els Pesce. I què va fer ell? Va dir: “Per què es coneix Rosarno? Per ser un poblat de barraques. I jo no vull esclaus”. Per descomptat, el problema de Rosarno són les barraques; com si l'explotació dels immigrants no estigués relacionada amb la ‘Ndrangheta.

I Salvini parla de diners, d'estalviar diners suprimint escortes. Més valdria que Salvini comencés a parlar dels diners que la Lliga va robar als italians amb la maxiestafa dels reemborsaments electorals: gairebé 50 milions d'euros. O que parlés de les relacions amb la ‘Ndrangheta i les inversions il·legals de la Lliga. O sobre els comptes de la Lliga confiscats i la galàxia de companyies i associacions que es van haver d'inventar per rebre fons, perquè quan arriben diners als comptes de la Lliga es fan servir per pagar el deute que la Lliga de Salvini té amb els italians.

Que la Lliga de Salvini retorni el que deu, i llavors podrà parlar de diners. No s'ho pot permetre.

Veig que a les xarxes socials apareixen etiquetes de solidaritat cap a mi: #savianononsitocca. Us agraeixo el suport, però m'agradaria que quedés clar que jo només soc un mitjà que Salvini està utilitzant per destruir l'Estat de dret. I a mi avui em resultaria molt fàcil enfrontar-me a ell, però no vull fer-ho. Tampoc vull parar l'altra galta, no soc Crist, no soc un xai sacrificial, no busco el martiri: oblideu-ho!

Però tampoc tinc por i, per descomptat, no de Salvini. En aquests anys m'he enfrontat a caps dels Casalesi, a mafiosos, a membres de la ‘Ndrangheta, a narcotraficants sud-americans; no m'espanta un bufó que fins fa uns anys tenia por fins i tot d'anar més avall de la Línia Gòtica [a la Toscana].

Però avui hem de parlar, hem de dialogar, no amb Salvini, que és un bufó, que vol guanyar amenaçant, mentre nosaltres volem con-vèncer dialogant.

Avui hem de convèncer els qui no pensen com nosaltres; l'únic diàleg possible és amb els membres de la Lliga, horroritzats per les paraules i els actes del ministre de l'Interior; amb els quals es van presentar en les eleccions amb Salvini; amb aquells amb els quals Salvini va signar un pacte de Govern.

Hem de treure al ministre de l'Interior, aquest home sense escrúpols, aquest home cínic, la possibilitat d'armar (literalment) altres mans.

Qui calli ara serà culpable per sempre.

Nihil humani a me alienum puto [Res del que és humà m'és aliè].