10 llibres recomanats el juny de 2024
Del llibre de viatges de Jordi Galli a la traducció al català de Gógol o l’escorcoll als formats televisius de Jordi Balló i Mercè Oliva
Arriba l’estiu i les vacances. Molts dels llibres que els crítics de Quadern han llegit aquest mes de juny poden ser una bona lectura per fugir de la calor. Vet aquí una selecció de 10 títols que ens han agradat. Des de les últimes novel·les de Jordi Coca i Cristina Masanés, fins a la traducció de Gógol que publica La Casa dels Clàssics de la mà d’Arnau Barios, passant per Nathan Thrall o Annie Ernaux, dos autors que fa poc han estat a Barcelona, o l’assaig de Jordi Balló i Mercè Oliva, que ens ajuda a entendre millor els nostres formats televisius.
La quietud
Jordi Coca
Edicions 62
La Margalida és una dona de més de vuitanta anys, nadiua d’una illa mediterrània que s’assembla bastant a Menorca encara que geogràficament i topogràficament no ho acabi sent del tot —a La quietud res no és ben bé el que sembla ser—, que torna a casa seva, a Sant Tomàs, després d’haver viatjat amb “aquesta noia de pell bruna que m’ajuda”, la Celeste, a Taiba, a l’altre extrem de l’illa, per visitar el seu cunyat, i comença a fer el que li ha demanat l’Aina, la neta del Jaume, el germà petit del Miquel, el seu difunt marit. 'La quietud' és la novel·la més entusiàsticament literària de Jordi Coca. Sens dubte situable, dins la seva llarga obra, a l’altura de títols tan majestuosos com 'L’emperador'. Per Ponç Puigdevall
Edicions 62
La Margalida és una dona de més de vuitanta anys, nadiua d’una illa mediterrània que s’assembla bastant a Menorca encara que geogràficament i topogràficament no ho acabi sent del tot —a La quietud res no és ben bé el que sembla ser—, que torna a casa seva, a Sant Tomàs, després d’haver viatjat amb “aquesta noia de pell bruna que m’ajuda”, la Celeste, a Taiba, a l’altre extrem de l’illa, per visitar el seu cunyat, i comença a fer el que li ha demanat l’Aina, la neta del Jaume, el germà petit del Miquel, el seu difunt marit. 'La quietud' és la novel·la més entusiàsticament literària de Jordi Coca. Sens dubte situable, dins la seva llarga obra, a l’altura de títols tan majestuosos com 'L’emperador'. Per Ponç Puigdevall
El senyor de les tenebres
Hal Bennett
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
La Segona Perifèria
'El senyor de les tenebres' és una novel·la truculenta, espasmòdica i d’increïbles ressonàncies veterotestamentàries. L’autor és afroamericà i s’empesca un artefacte que funciona com la cara oculta dels postulats de la Négritude. El protagonista (Joe Market) torna a ser un negre poderós, armat amb una cua llegendària, que posa el cos i la ment al servei d’unes amoralitats tan fondes, d’un brusquedat tan exagerada, que pouen la versemblança per contrast, a la manera de les hipèrboles de la Ilíada, les astracanades de Rabelais o les estripades de l’slapstik més groller. Per Adrià Pujol
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
La Segona Perifèria
'El senyor de les tenebres' és una novel·la truculenta, espasmòdica i d’increïbles ressonàncies veterotestamentàries. L’autor és afroamericà i s’empesca un artefacte que funciona com la cara oculta dels postulats de la Négritude. El protagonista (Joe Market) torna a ser un negre poderós, armat amb una cua llegendària, que posa el cos i la ment al servei d’unes amoralitats tan fondes, d’un brusquedat tan exagerada, que pouen la versemblança per contrast, a la manera de les hipèrboles de la Ilíada, les astracanades de Rabelais o les estripades de l’slapstik més groller. Per Adrià Pujol
Marxarons
Cristina Masanés
L’Avenç
El protagonista d'aquest assaig autobiogràfic és el pare de l’escriptora, que als seixanta-set anys va patir un vessament cerebral que el va deixar sense parla. Cristina Masanés usa la metàfora de la muntanya i l’alpinisme per relatar amb una precisió minuciosa, i amb l’enigmàtica simplicitat de la bona prosa, la voluntariosa lluita que va mantenir el seu pare, sense deixar mai de tenir ús de raó i conscient sempre de qui era encara que li fos impossible manifestar-ho, contra la descomposició neurològica que patia. Per Ponç Puigdevall
L’Avenç
El protagonista d'aquest assaig autobiogràfic és el pare de l’escriptora, que als seixanta-set anys va patir un vessament cerebral que el va deixar sense parla. Cristina Masanés usa la metàfora de la muntanya i l’alpinisme per relatar amb una precisió minuciosa, i amb l’enigmàtica simplicitat de la bona prosa, la voluntariosa lluita que va mantenir el seu pare, sense deixar mai de tenir ús de raó i conscient sempre de qui era encara que li fos impossible manifestar-ho, contra la descomposició neurològica que patia. Per Ponç Puigdevall
Un dia a la vida de l'Abed Salama
Nathan Thrall
Edicions del Periscopi
Traducció de Pau Gros
Amb les eines pròpies de la no-ficció, Thrall reconstrueix l’accident d’un autocar escolar el febrer de 2012. Mentre que en qualsevol altre indret l’incident hauria estat una tragèdia limitada als directament afectats —hi van morir cinc nens i una mestra—, en produir-se en una carretera a la vora de Jerusalem es transforma en una perfecta metàfora del conflicte palestinoisraelià. Per Jaume Claret
Edicions del Periscopi
Traducció de Pau Gros
Amb les eines pròpies de la no-ficció, Thrall reconstrueix l’accident d’un autocar escolar el febrer de 2012. Mentre que en qualsevol altre indret l’incident hauria estat una tragèdia limitada als directament afectats —hi van morir cinc nens i una mestra—, en produir-se en una carretera a la vora de Jerusalem es transforma en una perfecta metàfora del conflicte palestinoisraelià. Per Jaume Claret
La imatge incessant
Mercè Oliva i Jordi Balló
Anagrama
La bibliografia sobre la televisió s’ha aprimat si descomptem els títols dedicats a les sèries i al model de negoci de les plataformes. Per això mateix és notícia la publicació d'aquesta anatomia dels formats audiovisuals. Majoritàriament analitza exemples de bona pràctica, de bona conducta televisiva, una actitud insòlita perquè l’acadèmia acostuma a estar més còmoda en la literatura punitiva. Per Tomàs Delclós
Anagrama
La bibliografia sobre la televisió s’ha aprimat si descomptem els títols dedicats a les sèries i al model de negoci de les plataformes. Per això mateix és notícia la publicació d'aquesta anatomia dels formats audiovisuals. Majoritàriament analitza exemples de bona pràctica, de bona conducta televisiva, una actitud insòlita perquè l’acadèmia acostuma a estar més còmoda en la literatura punitiva. Per Tomàs Delclós
Ànimes mortes
Nikolai Gógol
Traducció d'Arnau Barios
La Casa dels Clàssics
La Casa dels Clàssics ha editat durant els últims anys dues obres amb una qualitat lingüística fora mesura i costum: la ‘Ilíada’, a càrrec de Pau Sabaté, i aquestes ‘Ànimes mortes’, d’Arnau Barios. L’argument no pot ser més senzill: el ciutadà Txítxikov recorre diversos pobles i llogarrets indeterminats de Rússia en cerca d’”ànimes mortes”, val a dir —cosa que el lector sabrà de seguida, per a la seva tranquil·litat o per a tot el contrari—, noms de pagesos que han passat a millor vida. Per Jordi Llovet
Traducció d'Arnau Barios
La Casa dels Clàssics
La Casa dels Clàssics ha editat durant els últims anys dues obres amb una qualitat lingüística fora mesura i costum: la ‘Ilíada’, a càrrec de Pau Sabaté, i aquestes ‘Ànimes mortes’, d’Arnau Barios. L’argument no pot ser més senzill: el ciutadà Txítxikov recorre diversos pobles i llogarrets indeterminats de Rússia en cerca d’”ànimes mortes”, val a dir —cosa que el lector sabrà de seguida, per a la seva tranquil·litat o per a tot el contrari—, noms de pagesos que han passat a millor vida. Per Jordi Llovet
Una dona
Annie Ernaux
Traducció de Valèria Gaillard
Angle Editorial
Aquest mes Annie Ernaux va passar per Barcelona i ella va ser l'esdeveniment. A les entrevistes tothom li preguntava per què creu que connecta tan bé amb el lector (sobretot lectora) d’ara. Ella ho atribueix al fet que els diferents desencaixos que va convertir en literatura, sobretot de classe i gènere, encara són vius. Però si hi ha lectors que exhibeixen orgullosos els seus exemplars signats no és perquè hi hagin trobat unes ulleres liles, sinó una veu. El que fa d’Ernaux una escriptora excepcional és l’espai literari amb què ens deixa quan esquinça un temps escrit de la vida. Angle Editorial està traduint la seva obra completa i acaba de publicar 'Una dona', on s'endinsa en la relació amb la seva mare. Per Carlota Rubio
Traducció de Valèria Gaillard
Angle Editorial
Aquest mes Annie Ernaux va passar per Barcelona i ella va ser l'esdeveniment. A les entrevistes tothom li preguntava per què creu que connecta tan bé amb el lector (sobretot lectora) d’ara. Ella ho atribueix al fet que els diferents desencaixos que va convertir en literatura, sobretot de classe i gènere, encara són vius. Però si hi ha lectors que exhibeixen orgullosos els seus exemplars signats no és perquè hi hagin trobat unes ulleres liles, sinó una veu. El que fa d’Ernaux una escriptora excepcional és l’espai literari amb què ens deixa quan esquinça un temps escrit de la vida. Angle Editorial està traduint la seva obra completa i acaba de publicar 'Una dona', on s'endinsa en la relació amb la seva mare. Per Carlota Rubio
La ruta invisible
Jordi Galli
Quaderns Crema
‘La ruta invisible’, de Jordi Galli, és la crònica del viatge que l’autor va fer amb la seva parella per l’antiga Ruta 66, que va de Chicago fins a Santa Mònica, als Estats Units. És un d’aquells llibres que tan de favor fan, i agraden també tant, als lectors sedentaris, satisfets de viatjar sense moure’s de lloc gràcies als esforços tenaços contra les incomoditats de sortir de casa i la vitalitat plena d’entusiasme de gent com V. S. Pritchett o Ces Noteboom. Per Ponç Puigdevall
Quaderns Crema
‘La ruta invisible’, de Jordi Galli, és la crònica del viatge que l’autor va fer amb la seva parella per l’antiga Ruta 66, que va de Chicago fins a Santa Mònica, als Estats Units. És un d’aquells llibres que tan de favor fan, i agraden també tant, als lectors sedentaris, satisfets de viatjar sense moure’s de lloc gràcies als esforços tenaços contra les incomoditats de sortir de casa i la vitalitat plena d’entusiasme de gent com V. S. Pritchett o Ces Noteboom. Per Ponç Puigdevall
Una ombra blanca
Carme Riera
Edicions 62
El paper de la memòria en la construcció del present i la seva reivindicació com a deure col·lectiu és el tema amb el qual s’ha identificat de manera més evident la literatura rierana. En aquesta darrera obra, la història de la soprano ens arriba explicada per un secundari: Rosa Barnes. El joc amb la construcció biogràfica per part d’algú proper, que manté una relació complexa amb la protagonista, s’assembla molt al punt de vista de Confeti (2024), de Jordi Puntí. Per Maria Dasca
Edicions 62
El paper de la memòria en la construcció del present i la seva reivindicació com a deure col·lectiu és el tema amb el qual s’ha identificat de manera més evident la literatura rierana. En aquesta darrera obra, la història de la soprano ens arriba explicada per un secundari: Rosa Barnes. El joc amb la construcció biogràfica per part d’algú proper, que manté una relació complexa amb la protagonista, s’assembla molt al punt de vista de Confeti (2024), de Jordi Puntí. Per Maria Dasca
Discurs en lloança de les lletres i altres escrits humanístics
Cassandra Fedele
Traducció de M. Isabel Segarra Añón
Adesiara
Amb un sòlid coneixement de la llengua llatina —que ja només sabien els clergues i els savis—, va poder discursejar en tres ocasions a la Universitat de Pàdua. El lector trobarà en els discursos, després en les cartes de la “divina” Cassandra, els tòpics neoplatònics i alguns de peripatètics, la lloança de l’eloqüència ciceroniana i l’elogi del governant-filòsof que van escaure a les lletres de tot el període humanístic. Per Jordi Llovet
Traducció de M. Isabel Segarra Añón
Adesiara
Amb un sòlid coneixement de la llengua llatina —que ja només sabien els clergues i els savis—, va poder discursejar en tres ocasions a la Universitat de Pàdua. El lector trobarà en els discursos, després en les cartes de la “divina” Cassandra, els tòpics neoplatònics i alguns de peripatètics, la lloança de l’eloqüència ciceroniana i l’elogi del governant-filòsof que van escaure a les lletres de tot el període humanístic. Per Jordi Llovet