La pandèmia comença a passar factura a les llistes d’espera sanitàries
El sector adverteix del risc d’una saturació, quan els pacients que ara estan pendents de derivar de l’atenció primària se sumin a les llistes hospitalàries
La pandèmia del coronavirus comença a passar factura a les llistes d'espera de la sanitat catalana. Tot i que encara de manera discreta, les dades del mes de març cristal·litzen ja les conseqüències de limitar l'activitat assistencial per bolcar els recursos i efectius a contenir l'epidèmia. Respecte al febrer, els temps d'espera per a totes les proves diagnòstiques i consultes externes s'han incrementat al voltant de 15 dies. El pitjor, adverteix el sector, encara ha d'arribar, quan d'aquí a uns mesos els pac...
La pandèmia del coronavirus comença a passar factura a les llistes d'espera de la sanitat catalana. Tot i que encara de manera discreta, les dades del mes de març cristal·litzen ja les conseqüències de limitar l'activitat assistencial per bolcar els recursos i efectius a contenir l'epidèmia. Respecte al febrer, els temps d'espera per a totes les proves diagnòstiques i consultes externes s'han incrementat al voltant de 15 dies. El pitjor, adverteix el sector, encara ha d'arribar, quan d'aquí a uns mesos els pacients que ara estan pendents de derivar de l'atenció primària se sumin a les llistes d'espera hospitalàries.
Els resultats del primer mes amb el sistema sanitari bolcat a atendre la pandèmia reflecteixen una reducció dels pacients en llista d'espera. Això s'explica perquè durant els primers dies de març, els especialistes van continuar operant, fent proves i visites als seus pacients. Però, pensant en el que havia d'arribar, l'activitat es va anar reduint als processos més urgents i ja van deixar d'incloure en la llista d'espera nous malalts per sotmetre's a aquests procediments. També des de l'atenció primària es van rebaixar les derivacions a l'àmbit hospitalari.
Així, atenent alguns pacients de la llista els primers dies però reduint l'entrada de nous malalts, les persones a la cua es van reduir lleugerament. Per exemple, de 35.636 pacients que al febrer esperaven una ressonància magnètica, es va passar a 35.118 al març. O les 22.117 persones que esperen una cita a urologia es van reduir a 20.553 el mes passat.
No obstant això, l'efecte més cridaner i que concreta l'inici d'un estancament són els temps d'espera. Tots han augmentat. Tant per a intervencions quirúrgiques com per a proves diagnòstiques o visites a l'especialista. L'espera mitjana per a una operació de cataractes ha passat de 75 a 91 dies; la de pròtesi de maluc, de 95 a 112 dies; i la de genoll, de 115 a 132 dies.
En consultes externes, on els retards ja acostumen a superar, en la majoria de casos, els 100 dies de mitjana, passa el mateix: dues setmanes més d'espera per a cardiologia (70 dies de mitjana), cirurgia general (100) o ginecologia (81), entre d'altres. I gairebé 20 dies afegits per visitar el traumatòleg (tres mesos d'espera).
L'espera per a un TAC també ha passat de mitjana de 55 a 66 dies. Deu dies més de retard sumen també les persones que esperen una gammagrafia (46 dies). La pandèmia ha afegit dues setmanes més d'espera a les colonoscòpies (120 dies) o als ecocardiogrames (100).
“Uns llimbs de mentida”
Però les dades que afloren en el primer mes de confinament són només la punta de l'iceberg del que encara ha d'arribar. “Quan treguin el confinament, les llistes d'espera es dispararan. Des d'atenció primària no estem derivant, però els problemes de salut hi són. Són uns llimbs de mentida”, adverteix Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc).
L'impacte real de la pandèmia en les llistes d'espera, assenyalen els experts, es veurà d'aquí a uns mesos. “Fins al final de l'estiu no veurem el que hi ha realment. Quan el sistema vagi agafant ritme i comencem a incorporar progressivament pacients a la llista d'espera”, apunta Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). El metge adverteix que caldrà incrementar els recursos per posar a treballar els quiròfans tot el dia, per exemple, i poder contenir les llistes d'espera. Està en joc evitar retards diagnòstics que puguin complicar l'abordatge de determinades malalties. “La política de pegats, aquest esquema pressupostari que va per darrere de les necessitats, serà insostenible”, conclou.