El vi al món: Itàlia, la que més en produeix; Espanya, la que més en ven, i els EUA, on se’l beuen

Itàlia és la principal productora mundial de vi, però Espanya n'encapçala les vendes. Per càpita, els portuguesos són els més bevedors

Verema a La Rioja.efe

Quatre països produeixen la meitat de tot el vi del món i cinc països se’n beuen la major part. Itàlia, França, Espanya i els EUA van liderar la producció mundial el 2017. A la llista dels principals consumidors, a més d’Itàlia, França i els EUA, hi ha Alemanya i la Xina. Espanya se situa al setè lloc. Les dades procedeixen de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), que va presentar un informe dimarts passat a París. Les dades de l’any passat són estimacions pendents de confirmar.

Al món es van produir 250 milions d’hectolitres de vi el 2017, un 8,4% menys que l’any ante...

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte

Quatre països produeixen la meitat de tot el vi del món i cinc països se’n beuen la major part. Itàlia, França, Espanya i els EUA van liderar la producció mundial el 2017. A la llista dels principals consumidors, a més d’Itàlia, França i els EUA, hi ha Alemanya i la Xina. Espanya se situa al setè lloc. Les dades procedeixen de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), que va presentar un informe dimarts passat a París. Les dades de l’any passat són estimacions pendents de confirmar.

Espanya pateix el descens de producció més important entre els principals cultivadors mundials

Al món es van produir 250 milions d’hectolitres de vi el 2017, un 8,4% menys que l’any anterior. L’OIV atribueix aquesta xifra a les condicions meteorològiques desfavorables que van afectar la producció, especialment a Europa. Itàlia es col·loca com el principal productor de vi del món. Proporcionalment, el descens més important entre els principals productors es va produir a Espanya (un 19,8% menys) i l’augment més significatiu, a l’Argentina (un 25,5% més).

Espanya lidera l’exportació, a costa del preu

Pel que fa a l’exportació, aquí guanyen els espanyols. Espanya és el líder mundial de vendes de vi, amb 22,1 milions d’hectolitres l’any passat (segons l’Observatori Espanyol dels Mercats del Vi van ser 22,8 milions d’hectolitres). A Espanya la segueixen de prop Itàlia (21,4 milions), França (15,4 milions) i, a més distància, Xile (9,8 milions) i Austràlia (8 milions).

Però si en lloc del volum s’avalua l’import d’aquestes exportacions, França i Itàlia guanyen en ingressos. Perquè el vi espanyol es ven molt, però molt barat: Espanya ven a 1,25 euros el litre; els francesos, a uns 6 euros de mitjana; els italians, a 2,78 euros. Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units són els principals importadors en volum de vi i despesa.

Per persona, els portuguesos beuen més

El consum mundial (243 milions d’hectolitres) es va mantenir pràcticament estable, amb només un milió més que l’any anterior. Els Estats Units és el país que més vi consumeix en conjunt, amb 32,6 milions d’hectolitres. Els increments més rellevants entre els principals països consumidors es van detectar a Austràlia (5,4% més), Espanya (4%) i la Xina (3,5%). En va descendir el consum a l’Argentina (5,3%) i Rússia (2,2%).

Si en lloc del volum total de vi consumit es té en compte la mida del país, els Estats Units no és tan aficionat als vins com sembla. Aquí hi ha un clar vencedor: a ingesta per habitant, Portugal ocupa el primer lloc mundial. Els portuguesos, amb més de 51 litres per persona i any doblen els espanyols, amb 25.

Mirant enrere, l’OIV constata que s’ha estabilitzat el consum mundial de vi després de la crisi econòmica, i se’n detecta certa recuperació en els últims tres períodes. El 2007 i el 2008 es van consumir 250 milions d’hectolitres, el màxim des que ha començat el segle.

Menys vinyes

Al món es dediquen 7,6 milions d’hectàrees de superfície a vinyes. N’hi ha un 13% a Espanya, la superfície vitícola més gran d’un únic país. La segueixen la Xina, França, Itàlia i Turquia. L’OIV ressenya una disminució de les vinyes europees, turques i iranianes, i un augment de les xineses.

Más información

Arxivat A