A paraules em convides

De vegades ve de gust connectar dues notícies que no tenen res a veure. Això les relaciona d’alguna manera? No pas, continuen sense tenir res a veure, com qui parla de l’alto al foc al Líban i alhora esmenta la manifestació per la baixada dels lloguers; la sentència de Saül Gordillo i l’enrenou al voltant del cas Koldo. Però ves, la mateixa setmana que hem sabut de l’ingrés de Ja­vier Cercas a la Real Academia Española ens hem assabentat, també, de les novetats al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Sembla que a la Secció Filològica van fent feina i a paraules ens conviden.

No cal ni dir, a aquestes altures, que la presència d’una paraula al diccionari no fa que ara es pugui dir i abans no; en tot cas, les autoritats han pogut documentar l’existència d’un mot en uns contextos prou estesos per considerar que aquella paraula ja pot sortir al diccionari normatiu, com una paraula patrimonial més de la llengua. Justament, la inclusió al diccionari el que fa és treure-la dels llimbs en què la col·locaven els usuaris, fent-ne un ús lliure malgrat la proscripció normativa. L’error, més aviat, és creure que allò que no surt al diccionari no es pot dir.

Per això en la llista de novetats n’hi ha tantes que una mica ja ens sonen i no són tan novetat com sembla. Podria ser el cas de gorro, que fins ara molts correctors han perseguit per deixar-hi un incòmode casquet, o de preestrena, aerolínia, esnifar, gihadisme, gomina, autocaravana, glamurós o mantra. I també de mono, del qual hem acceptat un dels molts significats que li atribuïm, el de la síndrome d’abstinència, però no pas els dels equivalents mico, granota (de treball) o bonic. Aquests hauran de continuar als llimbs, com també hi continuaran certs barbarismes (bueno, barco, polla, quiròfan, vivenda) que circulen amb la llufa penjada.

També hem incorporat mots d’una certa actualitat, com ara la dessalinitzadora i la precarització, i algunes adaptacions de l’anglès com són blíster, càtering, gintònic, mèdia o pàdel, a més d’admetre, finalment, internet amb minúscula. Per descomptat, els manlleus vinculats a la gastronomia sempre donen per sucar-hi pa (perdó pel joc de paraules), tant és la llengua d’on vinguin que són benvinguts: kebab i pita (però no durum, com és?), raclet, tempura, tiramisú, xapata, xistorra. Amb tot plegat s’entén que també hagin incorporat sobrepès.

Així mateix, fa xalera garbellar entre les esmenes de les entrades existents. Ja han sortit tot de partidaris de fer transitiu el verb telefonar a celebrar la bona nova, com també tenim una nova definició per a manter, que no és altra que la que tots tenim al cap (abans era només un fabricant o venedor de mantes). I persevera l’IEC a l’hora d’esmenar definicions on persistia cert biaix de gènere producte del binarisme secular: ara un calçasses és un home que es deixa governar per la parella (abans, un marit per la dona); prendre muller és casar-se amb una dona (abans, casar-se a seques); i la nora és la muller del fill o de la filla (abans, només del fill).

És clar, doncs, que l’Institut d’Estudis Catalans està atent als temps, per bé que l’admissió de novetats sempre fa més atenció als termes que no a la fraseologia, és a dir, més a les paraules soltes, aquelles que es guanyen una entrada pròpia al diccionari, que no pas a les dites i frases fetes. Ressona molt la cançó que s’estan perdent les maneres de dir d’antes, les dites de les àvies, i és cert, però no es té cura del cabal d’expressions que genera la vida moderna i que no troben el seu lloc, precisament, en el diccionari normatiu. Potser abans, una parella que es casava a causa d’un embaràs feia Pasqua abans de Rams, però ara bé que diem que es casen de penal.

El futbol, justament, proveeix algunes d’aquestes noves frases fetes (llançar pilotes fora, jugar una altra lliga, estar en fora de joc), però també ho fa la tecnologia, i en algun cas una tecnologia força antiga per fer atenció a les dites que genera. Seria el cas de posar-se les piles, canviar de xip o fer un reset, que mereixerien ser al diccio­nari com a subentrades. O tenir l’antena posada quan escoltem les converses dels altres. Tampoc es queda enrere l’àmbit del gènere i l’orientació sexual, amb coses com sortir de l’armari, fer la tisora o despatxar figa, una rencentíssima novetat d’enguany mateix. Si el propòsit és posar la norma al dia, és clar que per aquí l’IEC té encara molt de camp per córrer.