‘El món interior’, de Francesc Serés: Granades a la teulada

A la teulada de casa l’àvia d’en Francesc Serés van trobar tres granades. Ningú sabia d’on havien sortit. L’escriptor estava reformant l’edifici on havien viscut tres generacions de la família quan els paletes van descobrir els explosius amagats entre teules i canyissars, a l’espai on acostumaven a preparar la carn de la matança del porc. Serés jugava de petit a Saidí a buscar bales de la Guerra Civil i amb 50 anys redescobreix al llibre El món interior que la seva vida, com la de la resta d’europeus, sempre ha estat marcada per la guerra.

El món interior té una arrencada que anuncia el sentit de l’obra, una frase d’entrada brillant perquè evidencia amb els primers segons de lectura com es pot explicar el costat fosc de la història a partir de situacions tan frívoles com moblar un apartament: “Si vaig començar a mirar webs d’ofertes de segona mà va ser perquè les cadires del nostre pis eren fràgils i incòmodes”. Això succeeix a Berlín el gener del 2022, on Serés viurà gairebé dos anys. Potser no hi ha millor escenari per recórrer entre el present i el passat la marca tràgica de la violència a Europa. “Deu ser la ciutat que més ha patit i que més ha fet partir, i que encara no viu en pau”, escriu Serés.

‘El món interior’ és ple de qüestions personals. La dona de l’autor és russa i els dos es bolquen en els refugiats ucraïnesos

L’autor s’endinsa en una recerca d’antics àlbums fotogràfics de famílies alemanyes en aquests webs d’ofertes de segona mà. Els analitza de manera obsessiva i busca els testimonis com si fos un detectiu, persones mortes que exposen la seva quotidianitat en moments fatídics de la història: la Primera Guerra Mundial, el poder del nacionalsocialisme, la desfeta nazi de la Segona Guerra Mundial i la postguerra. La recerca a partir dels àlbums de fotografies corre en paral·lel amb un fet que és la veritable espoleta per escriure El món interior: la invasió de Rússia a Ucraïna.

La guerra a Ucraïna és un assumpte personal per a Serés. La seva dona, la Daixa, és russa. La seva família política és russa, bons amics del matrimoni són russos. Aquests amics, tal com els presenta el llibre, són opositors al règim de Vladímir Putin, però ho mantenen en silenci. La Daixa i en Francesc es desviuen els primers mesos de la invasió a assistir desplaçats a Berlín procedents d’Ucraïna. S’hi dediquen en cor i ànima assumint fins i tot la intendència d’un hotel tancat per la pandèmia de covid.

Es pot detectar remordiment en l’autor i en la Daixa. L’exponent d’aquest dolor és una ucraïnesa, l’Oleksandra, amb qui Serés estableix una amistat fins que ella decideix que no pot continuar amb la relació perquè la Daixa és russa. Serés espera durant tot el llibre un retrobament que no es produirà. Una metàfora d’una fractura difícil de reparar entre pobles que eren germans.

El món interior és un joc de miralls familiars entre Espanya, Alemanya i Rússia. Els campaments de la Falange a Belchite en què participava la mare de Serés es descriuen juntament amb un campament nazi femení d’un àlbum de fotos alemany del 1941. Els viatges familiars de Serés als Monegres i als escenaris de la Guerra Civil a l’Ebre tenen la seva rèplica amb els periples russos de l’autor. La narració es construeix amb qüestions polítiques determinants per als protagonistes i els seus paï­sos, també amb detalls íntims que evidencien el pes personal que té el llibre per a Serés. “Quan era petit, per enganxar els cromos la mare em feia una pasta amb farina i aigua i la Daixa em diu que a Rússia ho feien amb midó”. Anècdotes com aquestes enriqueixen el text i expliquen el context. Recorda Serés un dia que havien de recollir a l’oficina de correus de Sant Petersburg un feix de novel·les en català enviat a la Daixa. Els funcionaris es negaven a lliurar-li el paquet perquè no sabien si es tractava d’escrits prohibits procedents de l’oposició russa a l’exili.

El recorregut de Serés finalitza a Graz, a Àustria, on ell i la Daixa es van mudar a finals del 2023. Sembla fet a mida, acabar al centre geogràfic del continent, entre els vestigis de l’imperi austrohongarès, un precedent fallit de germanor entre nacions euro­pees. Ho escriu Serés a partir de la seva lectura d’Incerta glòria, de Joan Sales: “El boig, que sap alguna cosa del destí, sap també que la normalitat és una convenció, que és impossible deslliurar-se de la guerra permanent”.