Marta Salicrú: “Caldria fer amb la llengua el mateix exercici que es va fer fa uns anys amb el feminisme”

No fa mig any que Marta Salicrú va ser nomenada comissionada pel Català per l’Ajuntament de Barcelona, un càrrec nou que pretén adaptar la política lingüística a escala municipal. Salicrú no ve del món de la sociolingüística, sinó de la comunicació: després del pas per Time Out, és sobretot coneguda per haver dirigit Ràdio Primavera Sound. Ens trobem a Guadalajara, en el marc de la FIL, tensionada per la preocupació per la davallada del català que tornen a mostrar les dades i la polèmica sorgida arran de l’anunci de la residència per a escriptors llatinoamericans.

P. Quina feina fa a la FIL?

R. M’acabo de trobar amb els lectors catalans de la universitat de Mèxic i Guadalajara. Davant de la realitat de Barcelona, on arriba tant turista estranger que no té ni idea que hi ha una llengua pròpia, és molt curiós conèixer la gent que l’estudia en altres llocs. Merlí i el Barça han sigut una porta d’entrada a futurs parlants de català. Ahir em vaig reunir amb Josep Maria Murià i Rouret i parlàvem sobre per què Mèxic havia acollit exiliats com els seus familiars, a diferència d’altres països com França. En un moment en què s’ha creat el càrrec que exerceixo per les dades negatives del català a Barcelona i Catalunya, veure aquest reconeixement estranger carrega una mica les piles, i crec que ens fa falta que ens pugi l’estat d’ànim. És cansat fer l’activisme constant amb la llengua, però el necessitem. I abans de marxar em vaig reunir amb la Yásnaya Elena Aguilar Gil, que em va passar contactes per reunir-me amb activistes de llengua mixe, perquè crec que és important fer xarxa. Em va explicar que en les seves xerrades al CCCB s’està trobant amb diverses persones d’origen llatinoamericà que li demanen per què defensa el català si és una llengua opressora.

P. Quines competències té en l’àmbit literari?

R. L’àrea penja directament d’alcaldia perquè es vol que sigui transversal. La literatura catalana no és de les àrees on necessiti fer més incidència, perquè per sort ens va bé, però m’estic reunint amb gent de tots els àmbits, també del sector editorial, per aplegar tota la informació, entendre els protocols de l’Ajuntament i per què fallen... Fa poc vaig rebre la queixa que a la llibreria del Festival 42 gairebé no hi ha llibres en català. M’estic trobant que abans no sabien quina porta trucar i ningú es prenia la llengua com la seva competència, i ara ja hi ha la figura amb qui fer-ho. Hi ha moltes inèrcies que no funcionen bé. Mai hi ha una voluntat deliberada de menysprear el català, però per inèrcies hi havia protocols o requisits que no existien. Per assaig i error, vull anar rebent demandes i anar corregint-les. Ara bé, l’administració és lenta i és difícil entendre el que passa i canviar les coses.

P. Quina és la seva postura sobre el malestar que ha generat entre el sector l’anunci d’una residència de 80.000 euros per a autors llatinoamericans?

R. No és una iniciativa per promoure el català, sinó per enfortir la imatge de Barcelona com a capital literària global. I això acabarà beneficiant la literatura catalana. Especialment si aquesta estada implica un contacte amb autors i autores en català, i una immersió en la seva obra que pugui convertir aquests residents en ambaixadors de la nostra literatura. El suport a la literatura catalana es manifesta en beques com les Montserrat Roig, que des del 2017 han becat 282 autors i autores, sumant 1,5 milions d’euros de dotació, i amb majoria de beques per a autoria catalana. I el suport a la literatura en català es manifesta també en l’abundant representació d’autoria contemporània catalana a la FIL de Guadalajara. El 74% dels autors i autores catalans que Barcelona ha portat a la FIL escriuen en català. No es pot analitzar la residència que s’ha anunciat de manera aïllada, sinó com a part de l’ampli i ambiciós programa municipal de promoció de la literatura.

No és una iniciativa per promoure el català, sinó per enfortir la imatge de Barcelona com a capital literària global

P. Entén la frustració per la diferència de quantitat? Tenint en compte que les Montserrat Roig, que són les que es donen a autors en català (tot i que no exclusivament), són de 6.000 euros per persona.

R. En la residència Narra Barcelona, els honoraris estan quantificats en 20.000 euros. La resta de la partida respon a despeses de desplaçament, allotjament i manutenció (16.000), i producció, traducció al català, distribució i comunicació (43.000). Pel que fa a les Beques Montserrat Roig, es concedeixen 6.000 euros a 27 autors i autores en català, un total de 167.000 euros. Per tant, la partida és més gran, però està més repartida, se’n beneficien més autors i autores.

P. Com valora la presència del català a la FIL, una qüestió que ha aixecat queixes?

R. Tenint en compte que anàvem a un país de parla castellana, hauria sigut molt senzill fer una delegació que hagués donat preferència a això, però des de programació s’ha cuidat molt la representació del català. Si bé els actes institucionals que organitza la FIL s’estan centrant a homenatjar els perfils clàssics i consolidats, amb autors en castellà com Eduardo Mendoza i Javier Cercas, l’autoria contemporània està molt ben representada i protagonitza els esdeveniments del Pavelló Barcelona. El català s’està escoltant als discursos institucionals, però també als actes del Pavelló Barcelona, amb Pedrals recitant els seus poemes, Núria Cadenes recitant Víctor Català, Roger Mas cantant-hi Verdaguer... Gemma Ruiz és l’autora més venuda a la llibreria del Pavelló Barcelona, només per darrere de Montserrat Roig i davant de Mercè Rodoreda. I això és senyal que la feina a Guadalajara s’ha fet bé.

P. Ha participat en una taula sobre subvencions a la traducció.

R. Sí, es vincula amb un estudi de la UOC. Parla sobre com aquestes ajudes de països i nacions sense estat són una forma de soft power. El fet que hi hagi uns requisits té uns efectes en el cànon literari, no només en la llengua; també es va tornant més feminista, més queer...

Hi ha coses que segons el reglament hauríem d’estar fent, però no es fan. En alguns plecs hi ha criteris lingüístics i en altres no

P. Des del comissionat promourà noves subvencions?

R. Sí, ho anunciarem aquest mes: en la línia general de les subvencions de l’Ajuntament, s’afegirà una línia específica de foment del català, una en l’àmbit del lleure o formació no reglada, i l’altra per a projectes de contingut digital. I a totes les subvencions de l’Ajuntament s’afegirà la llengua com una perspectiva transversal, a més de la de gènere i l’ecosocial. Qualsevol subvenció de qualsevol àrea guanyarà punts amb l’ús del català. Caldria fer el mateix exercici que es va fer fa uns anys amb la perspectiva de gènere: no fa tant estaven normalitzades unes situacions que ara ja no ho són.

P. El català serà requisit en les contractacions de l’Ajuntament?

R. En el Reglament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament (RULC), actiu des de l’any 2000, això hi hauria de ser. Però m’estic trobant que he de fer feina d’auditoria interna. Hi ha coses que segons el reglament hauríem d’estar fent, però no es fan. En alguns plecs hi ha criteris lingüístics i en altres no. Hem de vetllar perquè sigui obligatori a tot arreu. També estic treballant perquè hi hagi més formació tant en el reglament com en drets lingüístics per al personal de l’Ajuntament.

P. I què creu que ha de passar quan un comerç o empresa no compleix la normativa?

R. M’he d’adreçar a l’àrea de la qual depenen. Ara estic treballant amb la direcció d’inspeccions. També m’estic adonant que fa uns anys va haver-hi una flexibilització en la normativa europea en la tramitació per obrir establiments. En aquest procés es va trencar el protocol i la inspecció va oblidar el català. És a dir, hi ha desconeixement, i s’ha de fer una política de comunicació. Si no es compleix, pot haver-hi sancions, però primer s’ha d’explicar bé. Tot i així, hi ha certes tensions sobre qui s’encarrega de posar les sancions, tots els departaments estan col·lapsats i veig que he de fer mediació.

P. Aquesta setmana han tornat a sortir dades preocupants sobre els usos lingüístics. Creu que la situació d’emergència requereix mesures més radicals?

R. He estat parlant amb ajuntaments que tenen regidories de llengua més veteranes, com el de Vic. La regidora de llengua de Vic diu que no han hagut de posar gaires sancions, la informació, també sobre les sancions, havia estat prou dissuasiva. Però necessitem que tant la restauració com el comerç sentin que el respecte per la normativa els pot ajudar a fidelitzar la clientela local, ara que volem una ciutat no tan enfocada al turisme. És clar que caldrà posar sancions, però els necessitem com a aliats, no ens podem posar el sector en contra. També és cert que la força del càrrec d’un comissionat és relativa, és sobretot feina política de buscar adhesions. Els canvis no són ràpids. Jo ja percebo que hi ha molta gent que creu que tot se soluciona amb sancions, però l’Ajuntament ha d’anar amb compte de no entrar en situacions de col·lapse administratiu. Soc de l’escola d’intentar portar les coses d’una manera amable, és com he treballat sempre.

P. Què opina de casos com el de la gelateria de Gràcia?

R. Són òbviament legítims, per això l’Ajuntament s’ha mobilitzat. L’espai és l’oficina per la no-discriminació. S’està treballant en una ordenança sobre discriminació que serà pionera en aquest tema. Sí que és veritat que, si no hi ha violència física, no es pot portar pel penal. El que s’està fent és assessorament.

P. Què més li ha interessat de les dades recents?

R. Hi ha una dada que diu que a Barcelona, tot i que el nombre de parlants que afirma que el català és la seva llengua habitual, hi ha un increment del nombre de gent que afirma que fa servir el català almenys un 50% de la seva jornada. Hi ha molta gent que afirma que coneix el català, encara que potser alguns sobrevaloren els seus coneixements, però poden ser-hi receptius.

P. Perquè molta gent l’ha estudiat a l’educació obligatòria o en un curs, però a efectes pràctics no el necessiten enlloc.

R. En molts àmbits laborals sí, però són àmbits de cert rang. Cal afirmar que el català continua sent eina d’ascensió social. On no és tan imprescindible el català és en sectors precaritzats com la restauració. Hem de treballar perquè totes aquestes persones que el coneixen l’utilitzin. Des de l’Ajuntament es van injectant més fons al Consorci per generar places, i cada any hi ha més demanda, i això que és positiu. No podem obligar la gent a canviar la seva vida íntima, però hem d’anar fent aquest exercici d’explicar. La sensació és que la gent no ho sap, que necessita el català. Estic treballant en informació institucional en aquest sentit.

Estem patint les conseqüències de 35 anys d’inactivitat. Seria molt il·lús pensar que canviarà d’un dia per l’altre

P. Com es fa política lingüística en un model de ciutat obert a tothom? Segons les dades, pràcticament 100.000 persones a la ciutat no parla el català ni el castellà. Podrien ser els expats?

R. No ho sé. Hem de guanyar com a parlants les persones nouvingudes, oferint-los informació, també ho treballem per als turistes. Hi ha un projecte a l’Ateneu Barcelonès destinat a aquesta comunitat internacional, moltes vegades no és tant haver-se d’inventar coses sinó donar suport a les accions que ja hi ha.

P. Quina diferència hi ha entre la política lingüística de la conselleria i la municipal?

R. Jo he de vetllar sobretot perquè dins de l’Ajuntament es treballi bé. Mesures específiques per al comerç... hem d’anar sumant forces.

P. Acabeu d’inaugurar la Casa de la Creació Digital. Què mou aquesta iniciativa, tenint en compte que es dirigeix a internet, que no està tan específicament vinculat a Barcelona?

R. Si una de les necessitats que detectem és arribar a la ciutadania més jove, aquesta és una manera de fer-ho. La dimensió municipal ve en el fet que el projecte ha de ser un espai físic per generar comunitat.

P. En l’anterior mandat de l’Ajuntament es van aprovar i pressupostar 68 mesures per la llengua. Què se n’ha fet?

R. No va progressar, però diverses de les mesures ja són les polítiques que estem aplicant, com l’aposta pel contingut digital, el tema de la retolació... van ajudar a nodrir el Pacte Nacional per la Llengua, que és el nostre llibre d’estil. Una de les mocions del Pacte era crear un pla municipal per la llengua. Però primer hi ha una sèrie de projectes que ja estan avançant, i després començarem a elaborar el pla. Per a això necessitem que estiguin en marxa l’Oficina de la Llengua i el Consell per la Llengua. Encara no tinc departament...

P. Té equip i pressupost?

R. Soc jo sola i tinc un pressupost d’uns 4 milions d’euros.

P. Què hauria de passar en aquests dos anys per donar-los per bons?

R. Això serà una feina ingrata, ens queden molts anys d’enquestes amb valors negatius. Estem patint les conseqüències de 35 anys d’inactivitat. Seria molt il·lús pensar que canviarà d’un dia per l’altre.