Restaurant i cocteleria: la combinació de moda que no para de créixer a Barcelona

Il Giardinetto compleix cinquanta anys com a pioner de la fórmula de menjar i beure, mentre que Galileo proposa una cocteleria creativa maridada amb tapes italianes

Barcelona s’ha convertit en la capital mundial de la cocteleria en els darrers anys, amb reconeguts premis que han anat a parar a Paradiso i a Sips, dos dels bars més innovadors de la ciutat. Però l’afició a la mixologia ve de lluny, com prova la cocteleria Ideal, fundada el 1931, o el Boadas, que va obrir el 1933. No és d’estranyar, doncs, que cada vegada hi hagi més restaurants que comptin amb una bona oferta de còctels, clàssics o d’autor, i que aquestes begudes no siguin només per al final dels àpats sinó que ja serveixin per començar un dinar o un sopar. El restaurant amb cocteleria no és una fórmula nova, a Il Giardinetto fa anys que la practiquen; però hi ha un punt d’inflexió que es pot situar en la pandèmia, que ha portat molts restaurants a oferir còctels durant o després dels àpats. Un d’ells és Galileo, a l’Eixample.

Il Giardinetto, 50 anys d’una història molt moderna

Entrar a Il Giardinetto és com endinsar-se a Nighthawks, el famós quadre d’Edward Hopper, però sense la solitud que desprén l’obra del pintor nord-americà. El finestral rectangular, la barra de fusta fosca i el to verd intens de les parets recorden l’ambient on bebien aquells falcons nocturns tantes vegades revisitats. Però al restaurant fundat pel fotògraf Leopoldo Pomès el 1974, l’ambient no té res a veure, i el menjador situat a la planta de dalt encara menys. S’hi fan trobades culturals, celebracions i tot tipus d’àpats que poden acabar amb còctels o amb una sessió de jazz al piano, que tampoc hi falta.

Cinquanta anys després de la seva inauguració, Il Giardinetto és un lloc de reunió intergeneracional, on hi van els de sempre però també colles joves que busquen l’autenticitat de locals qua han acollit mil històries de Barcelona. Per a alguns és un complement del Flash Flash, el local dedicat a les truites que va crear el mateix Pomès uns anys abans, també al discret carrer de la Granada del Penedès. Els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa es van ocupar de l’interiorisme dels dos que, tot i els anys que han passat, han canviat poquíssim.

Il Giardinetto bre com a cocteleria el cap de setmana fins a dos quarts de tres de la matinada, i les últimes hores són les més cocteleres, sempre amb una carta de clàssics, des del dry martini fins als mojitos. Poldo Pomès fill, amb els seus germans Juliet i Ivan, mantenen aquest projecte del seu pare, que ha passat per diferents etapes, i des del 2020 dirigeix amb la seva dona Marta Feduchi. Per la seva història, són molt els professionals del disseny, l’arquitectura o l’interiorisme que el freqüenten, i també d’altres sectors de la cultura. A la façana tenen un aparador per exposar l’obra d’artises i algunes editorials hi presenten les novetats.

Tot l’interior, emmoquetat de verd, està decorat imitant un jardí, amb grans castanyers pintats fins al sostre. Va ser una idea de Correa per crear un petit oasi a la ciutat, molt original en aquella època que els va donar el Premi FAD d’Interiorisme el 1974. Un reconeixement que els va tornar a tocar amb la reforma del 2012, que va consistir sobretot en obrir l’entrada amb finestrals. Des del principi, la cuina italiana, que ara és per tot arreu però aleshores encara era força desconeguda, és el que s’ha servit. Les pastes al dente que Pomés havia descobert a casa de la mare de Ricardo Bofill, María Leví, que era italiana, van ser els plats principals des dels inicis a Il Giardinetto.

Es manté aquesta passió per la cuina italiana amb clàssics com els espaguetis Sofia Loren, que porten una salsa de tomàquets, llorer i un toc de canyella, o els panzerotti (pasta fresca) farcits de bolets. Simplicitat amb productes de qualitat marquen una carta que manté altres icones com l’ou en panet. Pomés recorda que era un plat que es feia a casa seva, amb un panet de base i una espècie d’ou ferrat desestructurat al damunt. El rovell es posa a l’interior amb virutes de pernil i la clara batuda, banyada amb oli calent per fregir-la lleugerament, tapa el panet. Una delícia. Fa poc que han incorporat pizzes a la carta, amb una massa molt fina i cruixent, que dona tot el protagonisme al farciment. La de carxofes i guanciale és excel·lent. Un lloc que no falla.

Il Giardinetto

Carrer Granada del Penedès, 28, Barcelona

932187536

De dilluns a dissabte

Preu menú migida: 28 euros

Preu mitjà: 40 euros

Galileo, el nou esperit de menjar i beure

Un roig encès domina completament l’espai en aquesta cocteleria bistrot de l’Eixample anomenada Galileo, en homenatge a Galileo Galilei, el pare de la ciència moderna. Menjar i beure són gairebé igual d’importants, però el pes més pesant se l’emporta la mixologia, ànima del local, obert a partir de la tarda. Només entrar, un petit laboratori resguarda beuratges que encara maceren o fermenten i acabaran en algun còctel de la carta, creativa fins al punt que té forma de telescopi, el mateix que Galileo va modernitzar, i un sistema per trobar el que més s’ajusta als gustos propis movent-se per uns astres de referència.

Però si anar jugant amb el telescopi us fa mandra, Andrea Civettini apareix amb simpatia i una bona psicologia de bàrman per encaminar-vos en aquest univers del còctel modern, on moltes combinacions són possibles però no totes, un saber que cal deixar als professionals. Tot i que si no us convenç cap beguda de la carta, també us la pot fer a mida. Per exemple, el Calipso porta vodka, fava tonka, préssec, clau i llimona i arriba amb una bombolla de fum, i el krater, intens i afruitat, porta vodka, cafè, plàtan, caramel, miso i llet, i es presenta fent honor al seu nom.

Els socis de Civettini en aquest negoci són Giacomo Giannotti, fundador i propietari de Paradiso, Gabriele Milani, propietari del restaurant italià Algrano, al barri de Sant Antoni, i Giovanni Pepe, amo d’un altre reconegut italià, Gravin, al Born. Aquestes quatre ments avesades tant a la cocteleria com a la gastronomia italiana estan darrere una carta curta però encertada, ideal per acompanyar les begudes o al revés. Alguns dels imprescindibles són el tàrtar de vaca Fassona amb perles d’oli d’avellana, que se serveix amb carasau, un pa finíssim i cruixent típic de Sardenya; o la ploma ibèrica a la planxa marinada amb espècies.

També hi trobareu altres plats com diferents focaccia, una selecció de formatges italians, mortadella trufada, burrata amb carpacio de carbassó o tres tipus de pasta, com el ravioli farcit de llagostins i vieires amb salsa dels crustacis. A més de sopar, també s’hi pot anar a mitja tarda a gaudir dels seus combinats picant alguna cosa. Les olives marinades o les braves amb tòfona i kimchi ajuden a fer coxió a l’estòmac. Però és fàcil acabar sopant al menjador del fons, més recollits. Les postres també valen la pena, com la seva versió del tiramisú o el bunyol de xocolata. Un lloc per deixar-se dur.

Galileo

Carrer Aribau, 152, Barcelona

930 25 73 00

De dilluns a dissabte, de 18:00 h  a 02:00/ 03.00 h

Menú degustació amb maridatge: 63 euros

Preu mitjà: 40 euros

Sobre la firma

Más información

Arxivat A