7Portes i Passadís del Pep, els restaurants més antics del Born

El barri del Born és un dels més bonics de Barcelona i també té una variada gastronomia amb tot tipus de restaurants entre els quals hi ha una alta qualitat, amb opcions per a tots els gustos i pressupostos. És per convèncer el sector gastronòmic que val pena tornar i tornar al Born, emfatitzant el refrany, que els restauradors del barri han iniciat la campanya Born Districte Gastronòmic, un segell gastronòmic amb el qual posicionar-lo com un referent gastronòmic tant a nivell local, nacional però també in...

El barri del Born és un dels més bonics de Barcelona i també té una variada gastronomia amb tot tipus de restaurants entre els quals hi ha una alta qualitat, amb opcions per a tots els gustos i pressupostos. És per convèncer el sector gastronòmic que val pena tornar i tornar al Born, emfatitzant el refrany, que els restauradors del barri han iniciat la campanya Born Districte Gastronòmic, un segell gastronòmic amb el qual posicionar-lo com un referent gastronòmic tant a nivell local, nacional però també internacional. Les arrels culinàries del Born tenen molta història i avui ens fixem en dos dels seus restaurants més antics: 7Portes i Passadís del Pep. El primer és de sobres conegut i molt popular, però el segon potser no tant i és que només els que el coneixen saben per on s’hi entra.

Un èxit del boca orella sense entrada a la vista

El Passadís del Pep es diu així perquè si no travesses el passadís no hi arribes. Quan la moda dels bars i resaturants clandestins no havia arribat a Barcelona, ja n’hi havia un que estava ben amagat. Sense una entrada visible a fora, aquest restaurant és un local rere una porteria d’allò més normal d’un edifici del Pla de Palau. Però qui el coneix sap que s’hi amaga un menjador clàssic, amb capacitat per a vuitanta comensals, que es distingiex per la cuina tradicional que posa en valor el producte, sobretot del mar. Allò que ara es diu tant, de respectar al màxim els sabors, al Passadís del Pep fa temps que ho tenen clar.

Ja fa 45 anys que va obrir però des dels últims anys és Joan Manubens fill qui segueix la trajectòria que va iniciar el seu pare, que va morir el 2017. Però l’essència segueix sent la mateixa. A prop del mar té tota la lògica servir bon peix i marisc. Cantar els plats del dia és la normalitat però també tenen dos menús per si voleu anar a preu fet. Alguns dels seus clàssics són l’arròs amb xipirons, la gamba de la costa a la planxa, l’escamarlà saltejat amb ceba, els cargols de punxa gratinats (cañaíllas), els cigrons amb tripa i cap i pota o el suquet de rap, a més de tot de peix i marisc al punt, sense gaire faramalla.

A partir dels Jocs Olímpics, amb la projecció de Barcelona, el restaurant es va convertir en un lloc de peregrinació de figures internacionals que visitaven la ciutat. Francis Ford Coppola es va fer tan amic de Manubens que era considerat un dels clients més especials de la casa, però també l’han freqüentat altres actors com Richard Gere, Michael Douglas, George Clooney o Arnold Schwarzenegger. Bona part de la seva clientela són turistes, que tenen més fàcil la localització d’aquest discret local gràcies a Internet, però els locals de morro fi també el tenen ben apuntat.

El restaurant més emblemàtic arran de mar

Gairebé no necessita presentacions, però sí que mereixerien moltes pàgines totes les històries que resguarda aquest restaurant. El 7Portes va obrir el 1836, és a dir que porta gairebé 188 anys en funcionament. Des de l’any 1940 a mans de la mateixa família, Parellada, de la històrica Fonda Europa de Granollers. Paco Solé Parellada és qui el dirigeix des de fa molts anys, convertit en un clàssic de la ciutat, visitat per locals i turistes que en valoren els arrossos, els plats de cullera i receptes tradicionals com els canelons, la sopa de rap, el bacallà a la llauna, el xató, els pèsols ofegats, el rap a l’all cremat o les costelletes de xai.

Conservar el receptari català és una de les prioritats d’aquest local, que fins i tot a la carta té marcats els plats en perill d’extinció, entre els quals aquests dies destaca el potatge de Quaresma amb cigrons, bacallà i espinacs. Però la passió per la tradició no treu que també hi convisquin plats amb altres influències, especialment la francesa, com el llenguado a la meunière, l’ou poché amb tòfona i foie, un steak tàrtar, o d’altres com el filet wellington. La seva fama també ha portat clientela famosa i al costat de les taules hi ha gravats els noms de tots els il·lustres que hi han menjat. La llista és llarga.

Des de fa anys, la cuina no tanca mai. Aquí donen de menjar els 365 dies de l’any en diferents menjadors i sales reservades, a més de la terrassa que hi ha sota els Porxos d’en Xifré. Fa uns cinc anys, van obrir la Barra del 7Portes molt a prop, un espai on servir la mateixa cuina però a base de platets per compartir i de forma molt més desenfadada. La fórmula va funcionar i fa uns mesos que van obrir una rèplica d’aques bar d’estil taverna a Sant Gervasi. En tots hi trobareu cuina ben feta.